Només són quatre cartells, però ho prohibeixen tot i, aparentment, de forma indefinida, fins a la fi dels temps. Els operaris de l’Ajuntament de Barcelona van aparèixer, a principis del mes d’agost, anunciant una data al bell mig de les vacances d’estiu: el 16 d’agost. En tornar als seus domicilis, els veïns van adonar-se que l’Ajuntament havia plantat aquests avisos -descrits com a “provisionals”– que, en teoria, prohibeixen totalment no ja aparcar, sinó ni tan sols aturar-se un moment. El tram ocupa la vorera esquerra (en el sentit de la circulació) del carrer d’Aribau, entre els carrers del Consell de Cent i d’Aragó, un espai on fins aquell moment havia estat possible aparcar els diumenges i festius.
Però ja no. Des d’aquell moment els cartells indiquen que s’han d’efectuar unes obres que, passats cinc mesos i el canvi d’any, no s’han vist per enlloc. Tampoc no s’han esporgat els arbres ni s’ha aixecat cap vorera. De fet, els indicadors municipals ni tan sols es posen d’acord entre ells perquè, d’entre els quatre, n’hi ha que prohibeixen aparcar a partir de les set del matí (sense que s’indiqui fins quan), d’altres diuen que l’horari és de 00:00h a 24:00h i encara hi ha algun variant més o menys intermèdia. Aquells misteriosos operaris de l’agost van rotular a mà els límits horaris i van desaparèixer sense deixar rastre.
Sense notícies de les obres
El cas és que, com que han anat passant els mesos i la realitat és que les suposades obres no arriben mai, els veïns han pres la decisió d’ignorar-los i aparcar, els festius, com s’ha fet sempre en aquella zona de l’Eixample. Els cartells, mentrestant, continuen lligats als fanals i els arbres anunciant, tossudament, una provisionalitat que s’ha fet estructural. El vent n’ha girat algun i la gent del barri els ha integrat en la iconografia del carrer, però els quatre rètols semblen disposats a encarar fins a l’infinit una missió urbanament estúpida, però amb la mística que confereix l’eternitat.
