El canvi de ràtios a les escoles bressol de Barcelona ha desencadenat una crisi a Sant Jaume que, de retruc, reforça una de les peticions històriques de les mestres: la creació d’una plaça nova a cada escola. El departament dirigit per Lluís Rabell havia impulsat una redistribució al juliol perquè cada escola tingués un 30% de places assignades a mestres i un 70% a tècniques, però les queixes dels sindicats, i sobretot el perjudici causat a les docents millor posicionades a la borsa de substitucions, va provocar una rectificació pública del mateix alcalde. L’executiu de Jaume Collboni va fer marxa enrere abans de vacances i va deixar la proporció tal com estava, amb el mateix nombre de mestres i tècniques (ràtio 50/50) a cada escola. Encara insatisfets amb la resposta de l’executiu, les mestres aprofiten l’inici de curs –i la negociació d’un nou conveni– per exigir una ampliació de la plantilla que alliberi de càrregues les docents i de pas que esmeni el nyap generat per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB).
La redistribució, que ha estat vigent poc més d’un mes, va afectar unes 130 places que van passar de tenir una categoria laboral A2 (mestres) a una AB (tècniques). A les aules, aquest canvi burocràtic provocava omplir amb tècniques places que fins ara s’assignaven a mestres. Totes dues categories cobren el mateix i fan la mateixa funció, però tenen llistes diferents. Els sindicats matisen que no hi ha 130 mestres afectades, perquè no totes les places que han canviat de categoria han quedat vacants, però ressalten que hi ha mestres ben posicionades a la borsa han perdut l’opció d’optar a les millors opcions. La referent sindical d’UGT, Helena Morillas, recorda al Tot Barcelona que la majoria d’interinatges –vacants per jubilacions que et permet tenir plaça a llarg termini– i les substitucions de tot un any “ja es van assignar amb les condicions anteriors [ràtio 70/30] i ara és impossible de revocar”.
Morillas lamenta que l’IMEB “va tirar pel dret amb el canvi de ràtio sense consultar ningú” i que ha fet “una molt mala gestió”. Amb la crisi sobre la taula, l’Ajuntament va reunir-se el passat 30 de juliol amb els sindicats en una trobada maratoniana. El sector va acabar acceptant el retorn a la ràtio 50/50 i un referèndum vinculant entre les professionals –que es farà el 15 d’octubre– per decidir si unifiquen les dues borses, la qual cosa diluiria les opcions de repetir un nyap com el d’aquest estiu. Els sindicats asseguren que també van sortir-ne amb la promesa que l’Ajuntament trobaria un forat a les mestres afectades.
Malgrat tot, amb l’inici del nou curs, la plataforma Bressol en Lluita ja ha criticat que l’Ajuntament “ha incomplert el compromís” i que “moltes companyes continuen sense lloc assignat i les contractacions que s’estan oferint són únicament substitucions curtes, de baixes maternals o contractes amb durades ridícules”. En conversa amb el TOT, la referent de la CGT, Sara Escobedo, s’afegeix a les crítiques i lamenta que l’Ajuntament encara no ha esmentat el “greuge” causat amb el redimensionament de la plantilla. “S’ha tornat al 50/50, però no sense pal·liar els danys ocasionats durant el temps que no ha estat així”, es queixa. “No es tracta de prendre la feina a les tècniques que han aconseguit la plaça, però sí de donar una resposta a les mestres que se n’han quedat sense. I l’Ajuntament, això, no ho ha solucionat”, argumenta Escobedo. Des de l’IMAB, en canvi, asseguren que s’han reubicat 33 mestres, més de les que es van acordar a la taula de negociació. Sigui com sigui, tant els sindicats com la plataforma d’afectades temen que són substitucions de curta durada, quan les principals mestres perjudicades podrien haver assolit una plaça fixa per a tot l’any.
Les mestres exigeixen una plaça més per escola
Amb tot aquest enrenou, els sindicats recorden que la solució és fàcil. Fa anys que reclamen l’aparició d’una “mestra complementària” més per escola. És a dir, que l’Ajuntament creï prop d’un centenar de places noves. Són places que anirien dirigides a un tipus de docent que, sense ser tutores, complementarien la resta de companyes i ajudarien a l’equip directiu. Actualment, totes les escoles bressol municipals de Barcelona tenen una mestra complementària i aquelles escoles que tenen nou aules o més, dues. “Tot l’enrenou de les llistes demostra que cal més atenció als centres i reforça la idea que necessitem aquesta plaça extra a cada escola”, ressalta Morillas, que confia que l’Ajuntament els accepti la demanda. “D’entrada no ens han dit que no, però fins que no hi hagi un conveni nou signat no ho podem saber”, remata.
Sara Escobedo, de la CGT, és encara més vehement i lamenta que l’Ajuntament encara no hagi estudiat aquesta opció. La portaveu admet que és un aspecte que s’ha de negociar en el marc del nou conveni, que tot just ara s’està començant a parlar, però no entén quin motiu veu l’IMEB per no “avançar les converses per aquesta qüestió”. “Cada dia que passa, les mestres que no poden treballar perden números a la llista. Un dia sense treballar implica que desenes de docents et passen per davant. Si l’Ajuntament crea 100 places noves, que és el que demanem fa temps, moltes afectades podrien tornar a treballar immediatament”, es queixa Escobedo. La referent de la CGT argumenta que cada cop hi ha més infants amb necessitats educatives especials, un aspecte que justifica “de sobres” la petició.
Embolic a Sant Jaume
La negociació del nou conveni, que s’hauria d’aterrar a l’octubre i encara trigarà a executar-se, suposarà una nova de prova de foc per a l’executiu de Jaume Collboni, que en matèria educativa ha hagut de fer front als problemes de climatització d’algunes escoles bressol municipal i al caos de les llistes. De fet, tot just abans d’anar-se’n de vacances, els grups municipals de Junts, Barcelona en Comu, ERC i el PP van forçar un plenari extraordinari per assenyalar l’executiu socialista. Rabell va assegurar que s’havia reunit amb els sindicats i el mateix Collboni va verbalitzar que es donaria continuïtat tant als llocs de feina temporals com als estructurals. L’oposició va criticar, pràcticament en bloc, que el govern municipal només s’activés hores abans del plenari extraordinari i fins i tot regidors com Pau Gonzàlez, dels Comuns, va titllar de “dèspota” l’executiu. Mesos més tard, arrenca el curs escolar amb les aigües encara remogudes i els docents insatisfets.
