Als peus de la Serra de Collserola, s’alça avui dia un dels centres mèdics de referència de l’Estat i d’Europa. L’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron és el més gran de Barcelona i té una llarga trajectòria a l’esquena vinculada a la sanitat que es remunta abans inclús de la seva inauguració oficial en ple franquisme, concretament, el 5 d’octubre del 1955. Les instal·lacions sanitàries estan actualment rodejades d’altres equipaments del sector i de diversos blocs de pisos ancorats a la muntanya i que conformen un barri en si mateixos. Aquest escenari, però no sempre ha estat així. Durant dècades, l’hospital va estar flanquejat per camps de conreu a una banda i per boscos verds a l’altra que van desaparèixer amb l’edificació d’aquests nous immobles.
Per situar els inicis de la Vall d’Hebron, hem d’anar a l’època de la mancomunitat de Catalunya d’Enric Prat de la Riba (1914-1925). Aleshores ja es preveia que els terrenys agraris on ara s’alça l’equipament es destinessin a usos hospitalaris. Aquesta iniciativa la van secundar les autoritats durant la Segona República i inclús es va arribar a presentar un primer projecte per construir en aquesta part de la falda de Collserola un hospital per a tuberculosos. L’esclat de la Guerra Civil va deixar el projecte en punt mort fins ben entrada la postguerra, quan el 1947 es reprèn el planejament i es comença a construir un centre mèdic que acabaria adoptant el nom de Residencia Sanitaria Francisco Franco.
D’aquella època se’n conserven algunes fotografies aèries en blanc-i-negre que mostren l’edifici imponent de tretze plantes aixecant-se entre camps de conreu i dominant un panorama on encara ni tan sols s’havia creat l’actual barri de Montbau. Per fer-nos una idea de com seria el paisatge en color, ens podem valdre de la imatge compartida per l’usuari Catalunya Color, un perfil que es dedica a posar color a fotografies antigues en blanc i negre de tot el territori català. La instantània en qüestió data del 1957 i pertany al fons fotogràfic TAF Helicòpters, que consta de més de 64.000 imatges consultables en línia que la companyia Trabajos Aéreos y Fotogramétricos, S.A. (TAF) va realitzar des de l’aire en diverses expedicions que es van fer entre les dècades de 1950 i 1980.
L’ Hospital de la Vall d’Hebron l’any 1957, abans de la construcció de Montbau.
— Catalunya Color (@CatalunyaColor) April 25, 2025
📸TAF Helicòpters pic.twitter.com/M5bNBarC0b
Solucionar un defecte de base per créixer
Cal recordar que durant aquesta primera vida de l’hospital, la Vall d’Hebron funcionava com un centre obert, no tenia una plantilla mèdica fixa i es dedicava, sobretot, a l’atenció de pacients quirúrgics. Malgrat disposar de molts dels últims avanços mèdics d’aleshores, el nou hospital va néixer amb un defecte de base: una organització excessivament centralitzada i burocràtica que el feia funcionar molt per sota del seu rendiment òptim i això entorpia la seva popularització entre la ciutadania. No seria fins al 1960 que començaria a incorporar els primers internistes, fet que va suposar un punt d’inflexió per al centre, ja que a partir de llavors progressivament aniria creant noves àrees de diagnòstic i tractament per finalment convertir-se en el parc sanitari actual.
