Amb més de quatre mesos d’endarreriment respecte als calendaris habituals, l’Ajuntament de Barcelona ja disposa de pressupost per a l’any 2024. Jaume Collboni fa gairebé 11 mesos que governa en solitari, amb només 10 regidors, però ha aconseguit tirar endavant els comptes a través d’una qüestió de confiança. I gens amoïnat, almenys aparentment, per no disposar encara d’un pacte de govern que doni més estabilitat a la governança de la ciutat. Els comptes es van aprovar automàticament el 2 de maig passat, després que l’alcalde anunciés en el plenari del 22 de març que activaria la qüestió de confiança. En aquell Consell Plenari, tota l’oposició -menys ERC- va tombar el pressupost, moment en què es van activar els tràmits per disposar de pressupost per la via legal. La qüestió de confiança és un mecanisme que permet la llei electoral a governs en minoria per donar llum verda a pressupostos, donant a l’oposició un termini de 30 dies naturals per trobar un candidat alternatiu a l’alcaldia. Si això no passa, com ha estat el cas, els comptes queden aprovats automàticament.
L’executiu municipal disposa per aquest 2024 d’un pressupost de prop de 3.807 milions, un 5,9% més que el del 2023, la qual cosa suposa uns 211,1 milions més. Es tracta dels comptes més alts de tots els aprovats per l’Ajuntament des de l’arribada de la democràcia. Però, d’on venen i on van els diners?
Uns 1.143 milions d’ingressos en impostos directes
El consistori preveu uns ingressos de prop de 3.807 milions d’euros, dels quals més de 3.475 són operacions corrents, 262,1 milions corresponen a operacions financeres i 68,8 milions a operacions de capital. Entre les operacions corrents, les partides més altes són de transferències corrents (per exemple, d’altres administracions), prop de 1.781 milions d’euros, i dels impostos directes (com l’IBI), al voltant dels 1.143 milions d’euros. Segons el consistori, els ingressos corrents s’incrementen en 385,5 milions respecte al 2023 “gràcies a la liquidació definitiva de la participació en els ingressos de l’Estat i l’increment de la recaptació del recàrrec municipal en l’Impost d’Estades en Establiments Turístics”, el que és conegut popularment com a taxa turística.
Pel que fa a les despeses, dels prop de 3.807 milions, més de 2.849 milions corresponen a operacions corrents. Aquest concepte, per exemple inclou les despeses de personal (527,5 milions) i les despeses en béns corrents i serveis (801,1 milions). Altres despeses són un fons de contingència de més de 90,5 milions, operacions financeres per valor de 89,2 milions d’euros i operacions de capital de prop de 777,6 milions, dels quals 708,3 milions són inversions reals.
Els serveis socials, l’àmbit amb més despesa
Per àmbits, la partida més alta de despesa és per serveis socials i promoció social (438,7 milions), a la que segueix benestar comunitari (419). Aquesta partida inclou la neteja, la cura de l’espai públic, la recollida de brossa i el clavegueram. La resta de polítiques que s’emporten la despesa són seguretat i mobilitat ciutadana (396), serveis de caràcter general (273,2), transport públic (183), habitatge i urbanisme (175), cultura (171), educació (169,4), transferències a altres administracions (166,1), administració financera i tributària (129,1), comerç, turisme i petites i mitjanes empreses (107,7), medi ambient (72,6), deute públic (37,2), òrgans de govern (31,4), esport (29,7), salut (26,6) altres actuacions de caràcter econòmic (22,1), investigació, desenvolupament i innovació (1,6) i pensions (0,2).
Pel que fa a les inversions pugen fins als 777,6 milions. Si a aquesta quantitat s’hi afegeixen les inversions que es faran a través del conglomerat d’empreses de Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona i altres entitats vinculades al consistori per valor de 166,4 milions, pugen fins als 904,9 milions.
Les inversions destacades
Entre els projectes que el govern de Collboni cita com estratègics i que s’allarguen tot el mandat hi figuren la reforma de la Rambla, amb una inversió prevista per aquest any de vuit milions d’euros i 48 fins a l’any 2027; la cobertura de la ronda de Dalt, amb sis milions pel 2024 i 34 per tot el mandat, la construcció del nou mercat de l’Abaceria de Gràcia, amb 12,9 milions, i el pla de climatització de les escoles, amb una partida de 13,6 milions i 100 pels sis anys vinents. Altres inversions destacades per aquest any són 14,4 milions per la millora de la xarxa d’aigües freàtiques, 30 milions en allotjaments d’emergència social i altres polítiques contra la desigualtat, 30 milions en millores de l’espai públic i 30 milions pel Pla de Barris, segons les dades pressupostàries aprovades en comissió el febrer passat.
Amb l’aprovació d’aquest pressupost, Collboni ha esgotat una de les dues vegades de les quals pot fer ús de la qüestió de confiança durant el mandat. A les portes de les eleccions al Parlament del 12-M, i un any després de les municipals que va guanyar Xavier Trias, el PSC continua governant en solitari i Collboni marca unes polítiques pròpies, pactant amb Xavier Trias alguns dels temes importants de ciutat del darrer any, com la revisió de la reserva del 30% d’habitatges socials en les noves promocions i en les grans reformes d’edificis, la nova taxa de terrasses i la modificació del Pla Especial d’Allotjaments Turístics (PEUAT) per obrir nous hotels al centre.
El pacte de govern, pendent dels resultats del 12-M
Fa uns dies, l’alcalde posposava fins a l’estiu la intenció inicial d’intentar tancar un acord de govern a la primavera. El PSC s’ho pren amb calma i no negociarà de nou fins a conèixer els resultats de les eleccions al Parlament del diumenge i, el que és més important, quins acords postelectorals hi haurà per formar govern a la Generalitat. Entre les opcions amb les quals treballen els socialistes per un pacte a Barcelona és esperar si Salvador Illa pot ser investit president de la Generalitat i veure amb quins suports compta, amb la data límit del 25 de juny perquè s’escolli al nou president, o tancar un pacte de govern amb ERC, l’únic partit que ha votat el pressupost dels socialistes, amb certa celeritat i agafar una mica d’aire -per la càrrega de treball- fins a la tardor, quan Collboni hauria de negociar de nou els pressupostos. En qualsevol cas, ERC i PSC només sumarien 15 dels 41 regidors i si Collboni vol un govern amb majoria no li quedarà cap més remei que acabar negociant amb els Comuns i Ada Colau, o amb Trias, amb qui ja va tenir tancat un principi d’acord a finals del 2023.
