Quan esclata un cas de violència masclista, les dones es posen en alerta i incrementa la seva percepció d’inseguretat –real o induïda per les informacions rebudes-, tant si el cas s’ha produit a la seva ciutat com si és ben lluny. Certament, el component subjectiu és rellevant, però les xifres són objectives: Les denúncies per violència de gènere a Barcelona han crescut gairebé un 3 % en dos anys i més de la meitat són per maltractaments psicològics. A més, els Mossos d’Esquadra han detingut 108 menors d’edat aquest 2021 acusats de violència masclista. Representen un 63,6 % més que al 2020, l’any del confinament domiciliari, i un 3,8 % més que al 2019.
En paral·lel, cada vegada més joves que confien en la denúncia com a una eina per fer visible i erradicar les violències contra la dona, i t també creix l’ús de serveis que el consistori posa a disposició de la ciutadania de manera gratuïta i confidencial davant de les violències masclistes en totes les seves formes: violència física, psicològica, sexual, obstètrica i vulneració de drets sexuals i reproductius, econòmica, digital, vicària i la violència adreçada a persones de l’entorn proper de les persones que viuen situacions de violència masclista.
Però què passa quan es fa públic un cas de violació, abús sexual o qualsevol tipus de violència, o toca de prop un cas? Les joves de la ciutat estan cada vegada més en situació d’alerta. El TOT Barcelona ha parlat amb estudiants de la ciutat per saber com viuen la seva seguretat.
“A Barcelona és igual l’hora del dia, sempre pots trobar gent drogada o borratxa pel carrer. En una ciutat tan gran sempre pots córrer el risc que et passi alguna cosa, per això quan comença a marxar el sol prefereixo quedar-me a casa o bé sortir acompanyada”, explica la Leyre Arnaiz, de 18 anys. Afegeix que la zona que més por li fa és el metro, perquè té la sensació que es quedaria atrapada i no podria fugir com al carrer: “Al metro sempre hi ha moltíssima gent i això em provoca certa angoixa pel que pogués passar si hagués de fugir”.
També l’Elena Díaz, de 16 anys, remarca que justament al metro “se senten constantment micromasclismes sobre el físic de les dones”: “He vist molts cops com hi ha homes que miren fixament algunes dones amb actituds inapropiades amb l’objectiu d’intimidar-les i incomodar-les. És bastant fastigós i insultant”. Unes actituds completament innecessàries que la pròpia Díaz ha hagut de viure: “M’han dedicat cada mirada més descarada… M’han fet sentir petita i molt vulnerable i això no és just”.
Per això acostuma a agafar el metro acompanyada i, tal com ella comenta, quan va amb un grup d’amics se sent molt més segura: “Quan anem un grup d’amigues de vegades em sento incòmoda i amb por, en canvi si venen nois amb nosaltres em sento molt més segura i protegida perquè llavors no em miren tant al metro o al carrer”.
Amb la tornada de les discoteques i l’oci nocturn, les joves destaquen que també han tornat les actituds masclistes a les sales i als exteriors dels recintes. L’Agnès Morata, de 17 anys, i el seu grup d’amigues van haver de viure una situació molt desagradable quan, en sortir de la discoteca a les sis del matí, un cotxe amb dos homes de mitjana edat els van demanar que paressin davant del cotxe: “Ens volien robar, per sort, ens vam poder escapar”. Aquella mateixa nit, i dins de la discoteca, l’estudiant admet que “dos nois em van començar a dir que era molt guapa durant un llarg període de temps, al principi pot semblar bonic, però si no els coneixes de res la veritat és que se’t fa pesat, estrany i molest”.
Per la seva banda, la Nora Almenara, de 17 anys, diu que en més d’una ocasió l’han cridat diversos homes pel carrer i que un cop un cotxe es va aturar al seu costat. Ella va sentir molta por i és per aquest motiu que Almenara sempre porta un esprai de pebre homologat al damunt per anar més tranquil·la i més segura pels carrers de Barcelona i si ha d’anar a sopar fora o si surt de festa torna sempre acompanyada: “Sempre que surto, a la tornada em venen a buscar o em quedo a dormir a casa d’una amiga, així tornem juntes i evitem perills innecessaris”.
Aquestes quatre noies pensen que en comparació a quinze anys enrere “el masclisme està molt més visibilitzat gràcies als mitjans de comunicació i a les xarxes socials”, i encara que consideren que s’ha d’anar amb la mateixa precaució que abans, admeten que ara la població “té més por perquè han sortit més casos a la llum”: “Comencem a evolucionar, però encara ens queda un llarg camí”, explica Arnaiz.
La Nora Almenara argumenta que aquests actes masclistes són percebuts amb normalitat per una part de la societat i s’han de canviar, començant per educar els nois des de ben petits, tant a les escoles com a casa: “Encara que sigui molt difícil canviar del tot la forma de pensar de la població, crec que es podria canviar des de l’educació dels nens, des de ben petits educar-los d’una altra manera i no educar les víctimes a suportar-lo”.
