Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
La policia portuària, la gran desconeguda: de grans vaixells fins a Pokémon

“Vosaltres no sabeu / què és / guardar fusta al moll. / Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells / -que són de tants colors / com la mar sota el sol:  que no li calen veles.” Així comença Ossa Menor, l’obra que Joan Salvat Papasseit dedicava als guardamolls. Gairebé cent anys després, els vigilants del Port de Barcelona convertits en policia portuària es reivindiquen com un cos característic, històric i absolutament necessari per una de les infraestructures claus de Barcelona com del país, el Port de Barcelona. 

Una policia, de caràcter administratiu, que controla més de 70.000 vehicles, empaita la venda ambul·lant il·legal, administra accessos, i és un suport clau per Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana, Guàrdia Civil, els Bombers o els Serveis d’Emergències Mèdiques en les seves feines diàries. Com exemple, el balanç del 2021 ha obert diligències per 234 fets delictius, o gairebé un centenar de vulneracions de la llei de Seguretat Ciutadana. Un gruix de tasques que van des d’un accident laboral, fins als robatoris, operacions delicades de càrrega o descàrrega, control d’acreditacions i accessos, el trànsit o, fins i tot, buscar caçadors de Pokémons o pescadors de canya que es colen a les zones restringides pel Port per forats pels que fins i tot una cabra s’ho pensaria. 

Som la gran desconeguda”, comenta en Jaume Molina, intendent en cap del cos, en conversa amb el TOT Barcelona mentre mostra les sofisticades mides de seguretat preventiva que dirigeix la policia. “Cal tenir present que és un cos del que hi ha molt poca regulació, només l’article 296 de la Llei de Policia hi fa un esment breu”, indica el director de Seguretat, Bernat Baró, un veteraníssim comissari dels Mossos d’Esquadra que dirigeix la seguretat del Port des del 2009. De fet, encara no hi ha reglament de les policies portuàries. Ara com ara el cos té 130 efectius que vigilen el Port i zones que pertanyen a Barcelona o al terme municipal del Prat.

Mobilitat i accés, la gran tasca policial portuària

Les guardamolls de Barcelona tramiten de mitjana entre 6.000 i 7.000 denuncies l’any en la vigilància de trànsit, i unes tres-mil actes de qüestions administratives. Per exemple, el 2021 als d’accés a la zona restringida s’han retirat 1.012 acreditacions caducades, i s’han denunciat 26 persones per fer servir una acreditació d’altre, i per cedir l’acreditació intransferible. En canvi, la xifra de detinguts és relativament baixa. L’any passat dels 234 fets delictius denunciats es van arrestar 33 persones, que entren dins la mitjana dels darrers anys que es belluga en una forquilla d’entre 30 i 35. “Bàsicament som una policia administrativa”, coincideixen tant Baró com Molina. Una de les eines bàsiques és un centre de control intel·ligent que recull i sistematitza les imatges de 250 càmeres

Jaume Molina, intendent en cap de la policia portuària a l'entrada de la zona del World Trade Center/Quico Sallés
Jaume Molina, intendent en cap de la policia portuària a l’entrada de la zona del World Trade Center / Quico Sallés

La vigilància dins el perímetre del Port i del Trànsit és una competència pròpia i molt especialitzada de la policia portuària. “La mobilitat és un factor clau dins el port”, subratlla Molina. Al seu càrrec tenen les 1.300 hectàrees d’extensió, 70.000 entrades diàries i un total de 65 quilòmetres de vies. Tot plegat, en tres perímetres: el de seguretat exterior, interior i on radiquen les empreses o instal·lacions considerades “crítiques” com és el moll de l’Energia que tenen plans propis d’alta seguretat. A la mobilitat cal sumar-hi els controls d’accessos. “Vigilem prop de 36.000 targetes d’identificació estables que, afegides a les no estables, s’enfilen a les 80.000!”, computa Molina.  

Els dies feiners controlen 5 accessos durant 24 hores, i que s’amplien a 7 els matins i les tardes. Aquestes vigilàncies inclouen des de transports de VTC o taxis, mercaderies perilloses (ADR), les ordres de confinament, robatoris, o l’autoprotecció del Port o el seguiment d’un contenidor amb sofisticats sistemes de videovigilància. Les alcoholèmies també tenen el seu protagonisme: el 2021, 1.349 persones van ser sotmeses a les proves de detecció d’alcoholèmia, més 30 proves d’estupefaents. Es van detectar i sancionar 40 alcoholèmies positives administratives, 13 alcoholèmies penals, i 3 negatives a sotmetre’s a les proves. Igualment es van detectar i sancionar 21 proves de drogues administratives i 2 penals. Un percentatge gens menyspreable en un context com és el port. 

Les altres policies del Port

La policia portuària ha de treballar amb la resta de policies. “És una situació heterogènia”, comenta Baró. Així mateix ho marca la distribució territorial del Port. En un primer terme, la zona oberta. És a dir, de l’Avinguda Joan de Borbó fins el Maremàgnum, on treballen conjuntament amb la Guàrdia Urbana i si la cosa es posa molt lletja amb els Mossos d’Esquadra. I a la resta de zones s’han de coordinar amb Mossos, Guàrdia Civil i el Servei Marítim Nacional de la Guàrdia Civil. La coordinació entre tots els cossos es porta a terme al Comitè Consultiu de Protecció Portuària, que seria una mena de Junta de Seguretat Local del Port. “Normalment celebrem dues reunions l’any”, puntualitza Molina. 

La sala de càmeres, cervell central de la policia portuària en dia feiner / Quico Sallés
La sala de càmeres, cervell central de la policia portuària en dia feiner / Quico Sallés

Aquesta mena d’autoorganització ha permès crèixer i oficialitzar la policia al Port de Barcelona, molt millor que a d’altres ports com Gijón, Algecires o València. Instal·lacions on hi ha una guerra constant entre la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia amb informes contradictoris sobre competències d’uns i altres emesos per l’advocacia de l’Estat. Una de les avantatges del Port català és la seva distinció per zones, que permet definir millor quin és el territori i la competència de cada cos. 

“S’ha de tenir present que és un sistema concèntric de seguretat”, constata Baró. Per una banda, la zona oberta que és ciutat oberta. En un segon terme, la zona semirestringida, que es limitaria a la zona de ferris o creuers, on hi ha una mobilitat controlada però més oberta. I en darrera instància, la zona restringida, on només s’hi pot accedir per una acreditació especial i per uns punts específics. De fet, és una zona on la policia integral no són els Mossos d’Esquadra, com a la resta del cos, sinó la Guàrdia Civil. Una situació que ha fet moure la Generalitat per intentar recuperar aquest espai pels Mossos tot i que l’institut armat mantindria les seves competències fiscals o antiterroristes. En aquest espai, a més, hi ha empreses amb mesures de seguretat pròpia en el benentès que són “infraestructures crítiques”, és a dir, protegides de manera especial pel Departament de Seguretat Nacional. 

La sala de control de la policia portuària on també hi ha la Guàrdia Civil
La sala de control de la policia portuària on també hi ha la Guàrdia Civil

La venda ambulant al Port Vell

Un dels punts més calents que té sobre la taula la policia portuària és la venda ambulant. Tot i que durant la pandèmia ha quedat molt reduïda, en el seu dia va esdevenir pólvora social i política. El pla de vigilància contra els manters implica quatre nivells. En un primer terme el nivell zero: no s’ha generat cap problema d’ordre públic i com a molt es passa la informació de la infracció a la seguretat privada de, posem per cas, el recinte del Maremàgnum. El Nivell 1 és la mateixa policia portuària. Si la situació s’agreuja, es prega ajuda a la Guàrdia Urbana i si la complicació augmenta, als Mossos d’Esquadra. Pràcticament el 50% de les actes administratives que s’han tramitat el 2021, 673 (+47%), han estat per decomís de productes de venda ambulant, un 83% més que al 2020. Una xifra marcada per la COVID. 

Una patrulla de control de la policia portuària a l'entrada d'un dels molls / NA
Una patrulla de control de la policia portuària a l’entrada d’un dels molls / NA

Una altra de les especialitats del cos és “el grup de Platges” destinat als recintes de costa turística com són les platges de Sant Sebastià, Gran Miramar o l’Hotel Vela. “Som els que també escombrem l’endemà de la revetlla de Sant Joan”, comenta amb ironia l’intendent Molina. Però pel sud també tenen feina, i més amb les obres que hi ha en marxa al Port que dificulten la vigilància però també l’entrada d’intrusos. En aquest grup, Molina i Baró remarquen la feina que els donen els “caçadors de Pokémons”, donat que dins el port hi ha “un gimnàs d’aquests personatges que fan molt llaminera la instal·lació”. O els pescadors de canya, que són capaços d’enfilar-se per llocs inversemblants per satisfer la seva addicció a la pesca. 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: El gunçal també es toca quan els veu… a maig 02, 2022 | 22:07
    El gunçal també es toca quan els veu… maig 02, 2022 | 22:07
    Només veu un uniforme ja es posa tontorró… jajaja jajaja i jajaja!!!

Nou comentari

Comparteix