Un sindicat de la Guàrdia Urbana de Barcelona denuncia que el govern de Jaume Collboni no convoca totes les places que pot per augmentar el nombre d’agents de la policia local. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) assegura que el 2025, l’Ajuntament només oferirà 74 places, quan en realitat en podrien ser 41 més, segons les dades facilitades per CSIF al TOT Barcelona. En canvi, i segons el mateix sindicat, el consistori va pagar l’any passat més d’11 milions d’euros en hores extres del cos policial. “Aquests diners de les hores extres seria millor destinar-los a pagar serveis estructurals, és a dir a ampliar la plantilla, i no a ampliacions de jornada”, diu el portaveu i secretari d’Organització del sindicat, Eugenio Zambrano.
CSIF assegura que les 74 places que es convocaran seran únicament per cobrir les baixes de reposició, la gran majoria per jubilació. L’oferta pública no inclouria 23 places, pendents de la convocatòria del curs 2021/2022, i altres 18, que correspondrien a un 25% més del que la llei de pressupostos permet per sobre del 100% de la reposició, 41 en total.
Incompliment electoral, segons CSIF
Segons Zambrano, la xifra d’uns 3.500 agents que diu que té la Guàrdia Urbana ja existia en l’època preolímpica i veu urgent que la plantilla s’incrementi, perquè els índexs demogràfics actuals i el nombre de turistes que visiten la ciutat ara no són els mateixos que fa 30 anys. Sempre segons la versió del sindicat CSIF, el govern de Collboni estaria incomplint la promesa electoral de crear 1.000 noves places de guàrdies urbans, ja que només s’estarien cobrint les baixes.
El TOT Barcelona ha preguntat al servei de premsa de l’Ajuntament si les places que es convocaran l’any vinent seran 74 i si quedaven fora les altres 41, sense que s’hagi concretat una xifra. Aquest mitjà va traslladar les mateixes preguntes al tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, en un acte al Port de Barcelona aquest dijous, i Batlle es va limitar a dir que no se’n recordava i que ja facilitarien les dades, sense que al tancament d’aquest article s’hagués informat.
Més de 3.500 policies
En la resposta que el TOT ha rebut del consistori, aquest assegura que durant el mandat passat es van convocar més de 1.000 places, “orientades a cobrir la reposició, però també per a assolir l’increment d’efectius de la Guàrdia Urbana, fixat com a objectiu del govern municipal, fins a arribar als 3.500 efectius de plantilla”.
Segons l’Ajuntament, aquest setembre s’incorpora a l’Institut de Seguretat Pública (l’escola de policia de Mollet) una nova promoció d’agents “que farà superar la xifra de 3.500 efectius fixada”. I afegeix que, a partir d’ara, les convocatòries seran “per mantenir aquesta plantilla, més encara quan no s’ha aprovat aquest any la llei de pressupostos i es treballa amb una pròrroga automàtica”. El setembre del 2023, l’Ajuntament va dir que el cos havia arribat al seu màxim històric d’agents, més de 3.400.
En una intervenció al plenari d’aquest divendres, 26 de juliol, Batlle va afegir que l’objectiu és arribar el 2027 als 4.000 efectius. Ara bé, va deixar clar que serà així, “sempre que la legislació pressupostària i de funció pública d’aplicació en cada exercici ho permeti”. Al Consell Plenari, Batlle tampoc va concretar quantes places té previst convocar i va rebre els retrets de grups com Trias per Barcelona pel fet que mai dona la xifra d’augment neta d’agents que han suposat les darreres oposicions convocades.
Les dades municipals sobre les hores extres de la Guàrdia Urbana també són diferents de les facilitades per CSIF. Segons l’Ajuntament, el pressupost d’hores extres són quatre milions d’euros, “que es destinen a necessitats addicionals del torn de nit, necessitats addicionals de festius i sobretot per a cobrir esdeveniments puntuals per als quals no està dimensionat el servei, com per exemple una final d’una competició esportiva”, apunten des del servei de premsa. El sindicat ha donat xifres també de les hores extres pagades altres anys, més enllà del 2023, com el 2019, quan van ser 9,5 milions, i el 2024. Durant quatre mesos d’aquest any, s’haurien pagat uns 2,8 milions.
Estrès laboral, a la Guàrdia Urbana
El sindicat assegura que a la plantilla de la Guàrdia Urbana hi ha casos de la síndrome de Burnout (desgast professional o estrès laboral), que podria afectar entre un 10 o un 15% del cos, afirma Zambrano. El desembre del 2023, el TOT va publicar que el 76,7% de les baixes laborals de treballadors de l’Ajuntament de Barcelona eren d’agents de la Guàrdia Urbana.
El portaveu de CSIF sosté que hi ha molts policies “cremats” per la càrrega de treball i les condicions precàries de feina. Segons Zambrano, aquests fets poden derivar en els mesos vinents en un conflicte que faci que hi hagi agents que no vulguin fer hores extres de serveis estructurals, en plena Copa Amèrica de Vela, i es plantin. Això, en cas de produir-se, no afectaria els serveis sobrevinguts.
A la manca d’efectius que denuncia el sindicat, cal afegir, entre altres problemes que afecten la Guàrdia Urbana, la necessitat de dotar el cos de més recursos materials, amb armes llargues i pistoles Taser -Batlle va anunciar al plenari d’aquest divendres que a finals de la primavera del 2025, el cos ja disposarà de 22 pistoles Taser-, el poc suport que els agents reben per part del govern (diu CSIF) i l’aprovació d’un complement de productivitat molt polèmic que, segons alguns sindicats, s’aplicarà amb criteris subjectius.
