De vegades no queda més remei que triar entre drets bàsics. Una de les moltes persones que es troba en aquesta situació és un veí del Raval, que ha explicat al TOT Barcelona que, tot i que ell i la seva parella treballen, arriben a final de mes molt justos. Això els impedeix tenir aire condicionat i a ni tan sols poder encendre el ventilador en moltes ocasions. Per tal de suportar la calor que passen en un pis que no aïlla bé de les altes temperatures, fan servir diferents estratègies, com abaixar les persianes en les hores de sol, ventilar la casa o fer sevir una aplicació que permet saber en quines franges horàries l’energia és més barata. “Molta gent està així, i no hi ha ajudes. Si no t’estàs asfixiant a casa, no tens res…”, denuncia.
Una de les raons per les quals aquest veí viu aquest panorama és per l’augment del preu de l’energia. A casa seva han passat de pagar 50 a 200 euros d’electricitat. Es tracta d’una realitat que s’estén per tot Barcelona i que, sobretot, castiga els barris més populars. Això ho ha constatat la portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano, que explica al TOT, a partir de dades de l’Enquesta de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que més persones pateixen pobresa energètica a l’estiu que a l’hivern. Concretament, parla del 10,9% de les dones a l’hivern i del 13,9% a l’estiu i del 8,8% d’homes a l’hivern i de l’11,3% a l’estiu.
Una realitat que creix
El fet que aquesta realitat vagi en augment és una de les raons per les quals Campuzano insisteix que cal parlar més d’aquest problema. “És molt important que es parli de pobresa energètica en un context d’emergència climàtica i en el qual cada cop hi haurà més onades de calor”, subratlla. Ella ha presenciat a les assemblees de l’APE com diferents persones viuen aquesta mena de pobresa, i hi ha algunes coses que l’han sorprès. Destaca la normalitat amb la qual algunes es resignen a passar calor. “Hi ha gent gran que m’ha arribat a dir: “Obro la finestra i la porta de casa i amb el corrent d’aire que passa estic bé”. Però no és la millor idea en una ciutat com Barcelona, com tampoc ho és que hi hagi persones que tinguin el ventilador tancat a un armari per no tenir la temptació d’encendre’l”, assenyala.
Però la pobresa energètica no afecta igual a totes les zones de Barcelona. Tal com recorda Campuzano, existeixen les anomenades illes de calor. Es tracta d’aquelles zones on a les nits fa més calor que en altres perquè hi ha molta densitat de població, carrers estrets i molta concentració de formigó i asfalt. En aquests casos és impossible que les temperatures baixin a les nits, i el Raval és un clar exemple d’on es poden trobar illes de calor. La font veïnal del Raval recorda que hi ha un percentatge molt alt de veïns que viu per sota del llindar de pobresa i, per tant, es poden trobar casos extrems de persones que viuen en infrahabitatges on poden conviure diferents famílies o no tenen cèdula d’habitabilitat. “Com la calor no els deixa dormir, surten al carrer a les nits i els nens juguen als parcs. És una manera de passar les hores”, diu.
Lluny del Raval, un dels barris perifèrics de la ciutat, el Besòs i el Maresme té una particularitat que fa que la pobresa energètica sigui especialment crítica. Tal com explica al TOT Teresa Pardo, de l’entitat veïnal SOS Besòs-Maresme, gran part dels edificis tenen problemes estructurals que fan que l’eficiència energètica sigui molt negativa. “Alguns pisos són autèntics forns o molt freds”, avisa Pardo. Tot seguit, afegeix que el baix poder adquisitiu d’una bona part del veïnat fa que no puguin encendre el ventilador ni invertir a millorar l’aïllament de casa seva. És a dir, estan doblement condemnats per la capacitat de les seves butxaques i el lloc on viuen.
Refugis climàtics oberts
Aquesta veïna del Besòs i el Maresme ha vist tota mena de casos, des d’una dona que no encenia mai el ventilador i va acabar anant a viure amb la seva filla, fins a una altra que fa anys que no té escalfador. Aquest panorama provoca que la gent del barri faci molt d’ús de l’espai públic, i això li fa pensar en la importància de comptar amb refugis climàtics. Al barri n’hi ha uns quants, però el problema és que alguns tenen un horari limitat i que hi ha la possibilitat que un d’ells, la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner, tanqui al mes d’agost. Pardo, però, té clar que si acaba sent així, ho evitarà. L’any passat ja ho va fer. “18 dones del barri ens vam tancar el passat 30 de juliol dins la biblioteca perquè no tanquessin. Ho podem tornar a fer”, assegura sense dubtar.
