“Tot i que els recomanem que sempre que sigui possible facin ús del català a les classes, si prefereixen fer-ho en castellà, no hi veiem inconvenient”. És la resposta que va donar l’Ajuntament de Barcelona el juny de 2024 a una usuària d’aquests tallers va alertar hi ha talleristes de centres cívics de Barcelona que imparteixen classes en castellà des de fa anys. També alertava que no sempre entenen el català i que, en general, incentiven que l’alumnat catalanoparlant canviï al castellà per comunicar-s’hi. L’Ajuntament de Barcelona va explicar que “el criteri de selecció dels talleristes del centre cívic és la seva experiència en la matèria impartida” i que, com que és “bàsic que aquest personal se senti a gust impartint la matèria”, el consistori defensa que “puguin escollir la llengua amb la qual fan les classes”. Ho ha denunciat l’ONG del català Plataforma per la Llengua en un comunicat.
L’entitat assegura que l’Ajuntament de Barcelona és coneixedor que els tallers dels centres cívics municipals sobre interculturalitat i cultures d’altres països es fan majoritàriament en castellà, i que no només no hi fa res, sinó que defensa que els talleristes puguin “escollir la llengua amb la qual fan les classes” en tots els tallers. En els mails de resposta a la usuària, l’administració municipal ja especifica que “si prefereixen fer-ho en castellà, no hi veiem inconvenient”. Davant d’aquesta situació, l’organització demana al govern de Jaume Collboni que rectifiqui i faci respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants. Des de principi del 2024 fins ara, l’entitat ha rebut una desena de queixes per motius lingüístics en aquests tallers.
L’entitat ja va denunciar aquesta tardor que l’executiu de Collboni incomplia els compromisos amb el català, i que els tallers dels centres cívics eren un dels àmbits en què més havien crescut les queixes en els darrers mesos.
Un 66% dels tallers en català, segons l’Ajuntament
En una de les respostes a queixes d’usuaris, l’Ajuntament posa xifres: “Calculem aproximadament que un 66 % dels tallers es fan en català”. Segons Plataforma per la Llengua, el consistori incompleix el Reglament d’usos de la llengua catalana (RULC), i a més, “tampoc supervisa de cap manera en quina llengua ho fan i no és capaç ni de fer una radiografia exacta de la situació“. L’entitat recorda que els centres cívics depenen dels ajuntaments, i segons l’article 6 de l’Estatut, “el català és la llengua d’ús normal de les administracions públiques”.
5 
