Picabaralla entre Ajuntament i xarxes veïnals per les multes als voluntaris

Albert Batlle sosté que les activitats solidàries són "condició necessària però no suficient" per poder anar pel carrer

Les xarxes de suport veïnal sorgides durant l’epidèmia fa dies que avisen de multes indegudes i “assetjament” de la Guàrdia Urbana a activistes que reparteixen menjar, ajuden a dependents o porten productes de primera necessitat a veïns vulnerables. I les paraules d’aquest divendres del tinent d’alcalde de seguretat, Albert Batlle, els han encès. El regidor ha defensat en roda de premsa que “la Guàrdia Urbana no assetja ningú, en tot cas fa controls”. I els ha advertit, a més, que la solidaritat no és un salconduit: “El fet de ser voluntari és condició necessària però no suficient per anar pel carrer”.

Així, ha defensat que “cal anar acreditat” perquè els agents comprovin quina activitat s’està fent i per a quina entitat. Segons Batlle “hi ha hagut molt pocs incidents”, en referència a actuacions errònies, i ha assegurat que “en molts dels casos investigats s’ha vist que la denúncia era correcta”. Quan s’ha demostrat el contrari, ha reblat, “s’ha demanat disculpes i s’ha retirat”. El consistori ha fet públic avui que ja ha interposat quasi 30.000 denúncies per trencar el confinament.

“Trobem escandalosa l’afirmació d’Albert Batlle, que l’actuació dels cossos de policia hagi sigut apropiada i que les voluntàries de les xarxes han sigut multades per no tenir la cobertura d’una entitat formal”, ha replicat el Sindicat de Barri del Poble-sec –una de les xarxes més actives– en un comunicat poc després de la compareixença municipal. “Això és desvaloritzar la feina essencial feta diàriament per totes les xarxes i els col·lectius informals, és afirmar que les persones no poden ajudar en aquesta crisi si no estan cobertes per una entitat formal”, critiquen.

De fet, l’Ajuntament de Barcelona ha validat un protocol elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) i la Cooperativa Arç que permet als voluntaris de les xarxes de suport acreditar-se com a tal i tenir empara legal per trencar el confinament. El protocol estableix que les xarxes han de fer ús, prioritàriament, del Secretariat Català pel Voluntariat Social, entitat membre de la FCVS, que dóna cobertura legal a aquells grups que no estan constituïts formalment. També tenen l’alternativa de vincular-se a una entitat del barri i fer ús temporal de la seva estructura.

L’Ajuntament nega que els Serveis Socials estiguin col·lapsats

A la mateixa roda de premsa, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha rebutjat les crítiques que han fet al matí les xarxes veïnals de la ciutat, que asseguren estar desbordades pels casos que els deriven els Serveis Socials municipals. Ha negat la major i ha rebutjat que els serveis municipals estiguin col·lapsats ni amb línies telefòniques sempre plenes, com diuen els activistes. Tot el contrari, ha defensat que funcionen “a ple rendiment”: “Serveis Socials ha atès a tothom que se li ha dirigit, no s’ha desatès cap usuari”.

Ha agraït la tasca del voluntariat, però ha defensat que “en cap cas hi ha deixadesa de funcions” de l’Ajuntament. “A les xarxes de suport els diem sempre que si estan desbordades ens derivin elles casos a nosaltres, les animem a dirigir persones als Serveis Socials”, ha afirmat. Els 9 centres de Serveis Socials de la ciutat han atès 447 persones de forma presencial i 9.499 per telèfon, ha afegit, mentre que les ajudes directes atorgades han pujat un 158% amb un valor total d’1,8 milions d’euros.

El Sindicat de Barri del Poble-sec també ha desmentit a Tarafa: “Convidem a intentar posar-vos en contacte telefònic amb els serveis socials del vostre barri per esbrinar vosaltres mateixos quins són els temps d’espera”. “Amb només un telèfon d’assistència per tot Barcelona, a la gent se li acaba el saldo esperant que li atenguin la trucada o els posen en una llista d’espera i no els tornen a contactar”, acusen. “Les treballadores els donen el contacte de les xarxes perquè saben que no ho poden abastar”, insisteixen.

“Els lots alimentaris de l’Ajuntament arriben només a persones de més de 70 anys, persones amb malalties cròniques i persones confinades”, recorden. “És evident que l’administració ha de posar més recursos a favor dels col·lectius més vulnerables, cada dia rebem centenars de trucades de famílies que no poden comprar aliments, la situació és molt greu”, asseveren.

Més informació

Nou comentari