Un grup de manters s’afanya a recollir els productes que intentaven vendre a l’estació de metro de Catalunya. Diversos agents de la Guàrdia Urbana els esperen a la part superior de les escales de l’estació, mentre uns altres guarden en una manta el material que han pogut requisar. Els manters protesten per aquesta actuació, i l’única resposta dels policies és ordenar-los que es quedin a l’interior de l’estació. No poden marxar a casa ni continuar treballant. Només resignar-se.
Aquesta escena és la que es pot veure en un vídeo que va circular fa pocs dies a les xarxes socials i va despertar indignació entre molts usuaris. Des del Sindicato Mantero de Barcelona van descriure l’actuació dels agents de “persecució” i “d’humiliació”. Però aquest fet no és aïllat. Tal com denuncien membres del sindicat al TOT Barcelona, des que el PSC està al capdavant de l’Ajuntament, els manters estan patint “una persecució brutal” que no vivien des de l’estiu del 2019 ni des de darrer any del mandat de l’exalcalde Xavier Trias. “Arran de l’esclat de la pandèmia el març del 2020, la cosa es va tranquil·litzar. Però l’alcalde Jaume Collboni té un objectiu molt clar amb el Pla Endreça: la persecució”, diuen des de la botiga de roba de la marca Top Manta, originària del 2017 i establerta des de llavors al barri del Raval. “No entenc com un govern que ‘neteja’ els carrers de certes persones, pot dir que és progressista”, afegeixen.
Pressió contra la venda ambulant
Des de l’Ajuntament no han volgut respondre a les preguntes que aquest diari volia traslladar-li sobre aquesta qüestió. El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, va negar el passat mes d’agost que s’hagués produït un canvi de rumb a l’hora de tractar la venda ambulant. Va assegurar que la pressió contra aquesta activitat havia estat continuada des de l’agost del 2019. Però en compartir la setmana passada en una roda de premsa els resultats dels primers dos mesos del Pla Endreça, Batlle va deixar entreveure que sí que s’havia intensificat, ja que el passat mes d’agost s’havien requisat 86.000 objectes més que el mateix període del 2022. Tanmateix, va reafirmar la seva intenció de continuar treballant en aquesta línia. “A Barcelona no volem aquesta activitat. Ningú es pot jubilar de venedor ambulant. És un comerç il·legal que afavoreix l’explotació de persones”, va subratllar.
Des de Barcelona en Comú entenen el fenomen de la venda ambulant d’una manera molt diferent que els seus antics socis de govern. Tal com assenyalen al TOT, consideren que és una forma de guanyar-se la vida per a les persones que s’han vist obligades a fugir dels seus països d’origen i que es topen amb una llei d’estrangeria que no les deixa treballar en un inici. “Es troben amb una llei racista que els impedeix poder accedir al mercat de treball de forma normalitzada i els condemna a l’exclusió social”, indiquen des del partit.
Pel que fa a l’abordatge de la situació del nou consistori, també consideren que “ha incrementat la pressió policial contra la venda ambulant”. Però el que no ha fet, afegeixen, és acompanyar aquesta pressió de “mesures socials d’inserció laboral”. En aquest sentit, des de BComú consideren que la venda ambulant s’hauria de tractar de manera integral i no només amb pressió policial. “La resposta ha de combinar solucions socials, econòmiques i legislatives a l’àmbit estatal, que facilitin la regulació de les persones, així com disposar de patrullatge preventiu en zones saturades per evitar la instal·lació de venedors ambulants”, detallen.
“Brutalitat” policial
La realitat que viuen els manters, però, és molt diferent. Des del Sindicato Mantero de Barcelona asseguren que la manera d’actuar de la Guàrdia Urbana està lluny de ser respectuosa. Consideren que tracten amb més cura les persones que cometen delictes força més greus, com “els traficants de drogues”, ja que “persegueixen més els manters negres que els traficants, perquè els és més fàcil”. Cataloguen la persecució que pateixen de “brutal”. “Quan veus que la policia s’està preparant per desallotjar manters, el primer que penses és que volen enxampar un delinqüent armat. Venen corrents i agredint amb porres elèctriques”, avisa. “No mereixem aquest tracte”, recalca.
Part de la violència de la qual parlen es veu reflectida en el darrer informe anual de l’entitat antiracista SOS Racisme, ‘Invisibles: l’estat del racisme a Catalunya’, publicat el passat mes de març. Entre les conclusions més importants, destacaven que el “racisme policial” havia estat la primera causa de denúncia el 2022 al Servei d’Atenció i denúncia —SAiD— de SOS Racisme. Això no és tot. Pel que fa als diferents cossos de policia, l’entitat va concloure que el 65% de les denúncies fetes a Catalunya per racisme s’atribuïen a la Guàrdia Urbana i el 25% als Mossos d’Esquadra.
Pel que fa a l’activitat dels manters, des del sindicat recorden, primer de tot, que es dediquen a la venda ambulant perquè la llei d’estrangeria només els permet començar a treballar després d’haver passat mínim tres anys residint a l’Estat. “Tots els migrants que ara estem treballant hem passat abans per la venda ambulant. Jo mateix vaig estar venent al carrer”, assenyala un dels membres del sindicat, i tot seguit, assegura que la burocràcia pot ser molt lenta i que algunes persones s’han arribat a esperar 10 anys per poder treballar. Per a tots els seus integrants, la solució hauria de partir de fer grans canvis en l’àmbit legislatiu. “És fàcil. Per què no ens deixen treballar directament quan arribem aquí?”, diu deixant en l’aire una pregunta que potser mai ningú els hi respondrà amb claredat.
