El colom urbà és un problema per a Barcelona. Segons els càlculs del mateix Ajuntament, en aquests moments n’hi ha poc més de 100.000. La sobrepoblació de coloms és un problema de salut pública sobretot: els excrements del colom són molt corrosius i l’animal pot ser transmissor d’algunes malalties. Ara bé, no totes les zones de Barcelona en pateixen les conseqüències de la mateixa manera. A Barcelona, el colom és absent a Collserola i a bona part de la Zona Franca, segons l’informe recollit en l’Atles de Biodiversitat.
No hi ha un únic motiu que expliqui aquesta casuística, però sí que existeixen algunes característiques que es repeteixen en llocs concrets. Els coloms viuen en colònies territorials de menys de 5 hectàrees de domini vital, és a dir, que es mouen poc i es concentren allà on ja hi són. En aquest sentit, el cap de recerca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Joan Carles Senar, explica que el colom depèn de la gent i, per tant, és més present allà on viuen més persones. En conversa amb el TOT Barcelona, l’expert apunta sobretot als barris i zones més envellides; hi ha persones grans, assegura, que “combaten la solitud” donant menjar els coloms. Per tant, el poc moviment territorial i la poca presència humana a Collserola i la Zona Franca són els dos primers factors que expliquen l’absència de coloms a aquestes zones, però no els únics.
Utilitzar edificis com a penya-segats
Hi ha un tercer aspecte menys conegut però igualment remarcable. El colom urbà ha evolucionat d’una espècie assilvestrada acostumada a criar en penya-segats. Les ciutats no en tenen, però sí que disposen d’edificis alts amb forats on instal·lar-se, aconseguir aliment i criar. “Als edificis antics, entre el sostre i l’edifici en si, hi ha una cambra d’aire per trencar el pont tèrmic, que necessita ventilació. Molts coloms crien entre la teulada i el sostre. En els més nous ja no es fan aquests forats i els coloms no tenen aquests espais on criar”, detalla Senar a tall d’exemple.
Per tant, els coloms se senten a gust sobretot en aquelles zones amb gent més gran i edificis més antics. “Collserola és una zona on predominen arbres, massa forestal en general, i el colom és un animal de parets i zones obertes”, explica Senar. Sigui com sigui, independentment de la fisonomia de les ciutats, l’expert recorda que, per reduir-ne la població, no hi ha cap remei millor que deixar d’alimentar-los. I més, tenint en compte que parlem d’un animal fèrtil als 6 mesos d’edat i que pot fer diverses postes a l’any, entre març i octubre. El colom, que no té cap depredador natural a Barcelona, gaudeix de menjar gratis i això l’ajuda.
