Nou Barris és el districte de Barcelona situat més a l’extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l’avinguda Meridiana. Però el seu nom no representa ben bé la realitat del que conté. Perquè, de fet, en aquest districte hi ha més de 9 barris segons la divisió administrativa actual. De fet, n’hi ha 13.
Amb una superfície de 7,98km quadrats i 170.669 habitants, conté oficialment els barris de Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, El Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Canyelles, les Roquetes, Verdun, la Prosperitat, la Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. I de fet és el districte de Barcelona que conté més barris.
Però d’on ve aquest nom? Originàriament aquests terrenys pertanyien a Sant Andreu, però durant el franquisme es van edificar a gran velocitat i als nous veïnats hi van sorgir reivindicacions i necessitats específiques. L’abril de 1970 es va fundar l’Asociación de Vecinos de 9 Barrios, la primera associació veïnal a la zona, amb autorització del Govern Civil de Barcelona.
Una associació i una revista
L’embrió de les primeres associacions de veïns al districte van ser els grups de propietaris i caps de família de la zona. En poc temps, aquestes entitats tolerades pel Règim franquista van virar cap a un vessant més combatiu i reivindicatiu. La de Nou Barris va comptar amb líders veïnals de renom com Manuel Vital, Cirilo Poblador, Carmen Riaño, Maria Àngels Rivas i Ignasi Catalán. Va néixer per lluitar contra el Pla Parcial Torre Baró-Vallbona-Trinitat Nova que suposava una forta agressió urbanística i social. Va agrupar un total de nou barriades del nord de Sant Andreu afectades per aquelles obres (Vallbona, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Roquetes, Verdum, Prosperitat i Guineueta) i d’aquí el nom tan pragmàtic.
El desembre de 1971 van començar a editar el butlletí imprès 9 Barrios, molt recordat pels veïns més veterans. El subtítol del butlletí deia “Hoja informativa de la Asociación de Vecinos del sector de Vallbona-Torre Baró-Trinidad, que comprende también los barrios de Verdun, Roquetas, Prosperidad, Canyelles y Ciudad Meridiana”. La publicació era una eina molt efectiva en una època de censura i control de la premsa.
S’emparava en l’escletxa legal dels butlletins associatius. De fet la primera editorial de la revista resava: “NUEVE BARRIOS aparece como boletín interior de la Asociación de vecinos del Sector Vallbona-Torre Baró-Trinidad. Toda Asociación tiene el derecho y la necesidad, al mismo tiempo, de buscar una comunicación fácil entre sus socios por medio de un boletín, una revista o simplemente una hoja informativa”. Aquesta premsa de barri, precària i autogestionada, va ser fonamental per informar sobre els problemes dels barris durant la dictadura, sobre les accions veïnals per revertir-los i com a plataformes de denúncia, mobilització i difusió.
El nom del districte es va oficialitzar el 18 de gener de 1984 quan el primer govern democràtic a l’Ajuntament de Barcelona aprovà la nova divisió territorial de la ciutat. Va fer servir la denominació de la citada entitat veïnal i del seu butlletí. Així, aquella associació de veïns nascuda de l’oposició a un pla urbanístic ha acabat donant nom al districte de Nou Barris que, amb els anys, n’inclouria fins a tretze.
