La Rambla és sens dubte una de les artèries barcelonines més emblemàtiques. El cèntric passeig que connecta la plaça de Catalunya amb el front marítim de la capital catalana va recuperar aquesta setmana tota la seva esplendor per Sant Jordi després de diversos anys sense poder lluir com s’havia fet tota la vida per l’atemptat terrorista del 2017 primer i el posterior esclat de la pandèmia del coronavirus. Amb el tram final d’aquesta via immers en unes esperades obres de reforma que haurien de culminar a principis del 2027, hi ha un passatge que passa més desapercebut que mai per als vianants. Es tracta del passatge de la Banca, un petit camí en forma de L que connecta el passeig amb el carrer de Josep Anselm Clavé. Pocs coneixen, però, que aquest és un dels únics passatges de la ciutat que encara conserva dos noms diferents.
Si ens fixem en les entrades que donen accés a aquest petit carrer podem comprovar com, més enllà del nom passatge de la Banca, hi figura una placa segona amb el nom passatge del Comerç. Malgrat que només el primer té validesa actualment dins del nomenclàtor municipal, aquesta doble denominació s’explica a través de la història d’aquesta via, que desemboca en l’actual Museu de Cera, però que durant gairebé un segle va ser la seu de diverses entitats financeres fins a la seva reconversió final l’any 1973.
Dos arquitectes, un mestre d’obres i un nom obsolet
La trajectòria d’aquest passatge del centre de la capital catalana es remunta als anys 1865 i 1866, quan l’arquitecte Antoni Rovira i Trias rep l’encàrrec de projectar aquesta via per part d’un grup de tres empresaris barcelonins: Ignasi Girona i Agrafel, Miquel Martorell i Penya i Marià Casi i López. El disseny havia de permetre connectar la Rambla de Santa Mònica amb l’antic carrer del Dormitori de Sant Francesc -actualment batejat amb el nom de Josep Anselm Clavé- seguint aquesta forma de L i configurant una petita plaça octogonal entre les dues sortides. Rovira i Trias va deixar diversos plànols de com havien de ser els edificis que flanquegessin aquest carreró, que aleshores ja va agafar la denominació de passatge del Comerç per la futura ubicació en aquest espai de la seu de la Companyia General de Crèdit El Comerç, fundada per aquest conjunt d’empresaris barcelonins.
Tanmateix, els immobles que presideixen l’entrada de la Rambla van acabar sent erigits entre el 1869 i el 1882 per part del també arquitecte Elies Rogent, que va projectar dos edificis idèntics seguint l’estil de l’arquitectura vuitcentista de caràcter acadèmic. Ara bé, la joia de la corona del passatge era el recinte on es va ubicar aquest banc de nova creació, una majestuosa construcció obra del mestre d’obres Domènec Balet i Nadal, qui al seu torn havia rebut l’encàrrec de construir aquest immoble de planta baixa per part de l’empresari barceloní Cristòfor Taltabull, pare del conegut compositor batejat amb el mateix nom i cognom. Durant les dècades posteriors, coincidint amb el canvi de mans de l’immoble, que va acollir fins a tres entitats financeres diferents al llarg dels anys, el carreró també va mutar i va acabar adoptant el nom encara vigent actualment de passatge de la Banca, una denominació que va quedar obsoleta amb la desaparició de l’entitat Crèdit i Docks el 1969 i l’obertura del primigeni Museu de Cera de Barcelona quatre anys després.
1 
