Pare pantera i fill

Es presenta a Barcelona el llibre 'Panteras', en què el fotògraf Andoni Canela i el seu fill Unai recullen la vida de grans felins en perill

Celebració de la bellesa o denúncia del perill en què es troben determinades espècies? Què és Panteras? Doncs totes dues coses. Empaquetades en un llibre amb fotografies espectaculars que mostra la vida de vuit grans felins del món, espècies amenaçades l’esplendor dels quals es manté intacta quan se’ls pot veure –i retratar– en el seu hàbitat natural.

I Panteras és, també, la història d’un pare i un fill, dels tres anys en què han estat viatjant junts per quatre continents buscant jaguars, lleons, tigres, pumes, guepards, lleopards, panteres de les neus i linxs ibèrics. Són Andoni Canela –fotògraf especialitzat en fauna salvatge– i el seu primogènit, Unai, que està a punt de fer 16 anys i que va començar aquesta aventura quan encara en tenia 12.

Viuen a cavall entre Banyoles i Castellar de n’Hug i passen gran part de l’any fent voltes pel planeta. Les seves aventures –que en alguns viatges han compartit amb la companya de Canela i mare de l’Unai, Meritxell Margarit, i la filla petita de la parella, Amaia– es veuran ben aviat en un llargmetratge documental que prepara Wanda Films, en la línia del que va ser El viatge de l’Unai, que es va veure al Sense ficció de TV3 el 2016.

Va ser després d’aquell primer projecte familiar, sobre diverses espècies, que Canela va decidir emprendre Panteras, centrat exclusivament en els grans felins. I el llibre ja és una realitat.

Editat amb el suport de WWF Espanya, al llarg de les 272 pàgines de Panteras, a més de les fotos d’Andoni Canela i algunes de l’Unai, es troben pàgines del quadern de camp del fill, il·lustracions del dibuixant Armand, textos sobre cadascuna de les espècies que el protagonitzen i una introducció de Miguel A. Valladares, cap de comunicació de WWF Espanya. Hi adverteix que “tots els felins salvatges estan amenaçats i inclosos en la llista vermella d’espècies en perill de la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa”.

Per a Canela aquest punt també és fonamental en el seu projecte. En la presentació del llibre a Barcelona, a l’hotel Seventy, va quedar clar quan el mestre de cerimònies, el divulgador mediambiental José Luis Gallego, va voler posar l’accent en la “celebració de la bellesa” dels animals retratats a Panteras. “Aquest llibre no va de les amenaces que hi ha sobre aquests felins”, va dir Gallego. “Home, una mica sí”, el va interrompre Canela, cosa que va provocar una rialla tímida a la sala.

Gallego hi va estar d’acord immediatament i va matisar. “Sí, sí, i tant, però també hem de dir que aquest llibre és per celebrar la bellesa de la naturalesa, per gaudir-la”, va insistir.

Com a missatge d’optimisme, Gallego va voler donar una dada: “El 1992 hi havia 92 exemplars de linx a la península Ibèrica. Quan em van dir que amb el programa de recuperació hi hauria 600 linxs el 2020 no m’ho vaig creure, però s’ha produït el miracle i són els que hi ha ara”.

Els assistents a la presentació, que omplien la sala, van poder veure fragments de la pel·lícula en primícia i escoltar les anècdotes del pare i el fill, que cadascú va explicar a la seva manera. Una de les més recordades per l’Unai és la del dia que el mal d’altura al Tibet i va patir al·lucinacions, que queden reflectides en el seu quadern de campanya. “Veia voltors amb quatre potes”, va explicar vencent una certa timidesa que li apareix amb el micròfon a la mà.

Al Tibet hi van anar a buscar la pantera de les neus. “Anàvem amb el fill d’un pastor de iacs. En teoria en sabia molt”, va començar a relatar Andoni Canela. Quan ja havia fet aixecar les orelles als presents, que intuïen una bona història, va continuar: “Arribem a 4.200 metres, ens instal·lem en una cabana, que a dins, amb estufa, estàvem a cinc graus sota zero, a fora estàvem a 25 o 30 sota zero. I descobrim el noi no tenia ni prismàtics. Aviat vam veure que sabia que allà hi havia panteres de les neus com qualsevol habitant de la zona, però que n’havia vist una un cop i de lluny. O sigui que ens va costar molt trobar-ne, però al final ho vam aconseguir i ens vam fer tots amics”.

I aquestes són la mena de peripècies que hi ha darrere del nou llibre del pare pantera fotògraf i el seu fill.

Nou comentari