Que es preparin els “pocavergonyes” perquè la Guàrdia Urbana complirà amb la nova Ordenança de Convivència, ha dit aquest dilluns l’alcalde Jaume Collboni en un titular estudiat i ben calibrat. “Són els únics que han d’estar preocupats”, ha etzibat. L’executiu defensa els canvis en la normativa per les dades que apareixen en les principals enquestes de la ciutat, que “constaten que la sensació d’inseguretat s’explica també per l’incivisme”. En entorns amb més soroll o brutícia, la ciutadania “tendeix a sobreestimar el risc i percebre menys protecció”, argumenta el govern, que veu en aquestes conclusions “evidències” que “reforcen” l’enduriment de l’ordenança. Sense excepcions, malgrat que la Fundació Arrels havia demanat excloure les persones sense llar per complir amb els dictàmens de Nacions Unides.
En un informe emès l’estiu del 2024, l’organisme internacional demanava “derogar les disposicions penals o administratives que penalitzen o sancionen a les persones que viuen, sobreviuen o treballen en espais públics per absència de mitjans de subsistència”. Tanmateix, el sensellarisme continuarà sense considerar-se una excepció, si bé l’executiu al·lega que s’ha “millorat” el text de l’ordenança per fomentar les mesures alternatives a la sanció. “L’Ajuntament entén que dotar d’un tracte diferenciat a les persones que viuen al carrer seria un acte discriminatori. Nosaltres entenem tot el contrari: ho és encara més no fer-ho”, defensa en una conversa amb el Tot Barcelona la cap del Departament Jurídic d’Arrels, Eva Hobeich. Vint anys després de l’entrada en vigor de l’ordenança, l’entitat hi veu una “nova oportunitat perduda” per vetllar per les persones sense llar.
A Barcelona, un mínim de 1.982 persones viuen al carrer, segons el darrer recompte a peu de carrer fer per Arrels. La xifra és un 43% més alta que la de fa un any. Un 23% ha rebut algun tipus de multa i el 8% ho han fet per actituds recollides a l’ordenança de civisme. “És un error de concepte. Les persones sense llar que pixen o beuen al carrer no ho fan per una voluntat incívica sinó per manca d’alternatives”, remarca Hobeich, que veu en aquesta política punitiva una “visió criminalitzadora” del sensellarisme. “Entenc que l’Ajuntament digui que l’objectiu de l’ordenança no és sancionar les persones sense llar, però la realitat és que continua passant”, insisteix.
La comissionada de Convivència, Montserrat Surroca, ha admès que la sanció “no té sentit” en casos de persones sense llar i ha defensat que el text “millora els circuits interns amb els Serveis Socials”. En roda de premsa, la comissionada ha argumentat que els agents “sempre oferiran d’ofici” les mesures alternatives a la sanció, una actuació que dins l’executiu veuen “com una manera de vincular-los als serveis municipals”. “Segur que podem trobar altres maneres”, es queixa Hobeich. “Fer-ho a través de l’ordenança de civisme és vincular pobresa amb incivisme i criminalitat”, lamenta. Des d’Arrels anticipen que les mesures alternatives no funcionaran perquè els sense llar no necessiten eines educatives sinó alternatives on poder fer les seves necessitats, beure o dormir.
Alternatives a l’ordenança
La criminalització de la pobresa continua sent un dels aspectes més controvertits de les polítiques de civisme. Arrels considera que l’ordenança afegeix “més pressió per a les persones que viuen al carrer” i qüestiona que Barcelona, en canvi, no aposti per crear una xarxa de centres de baixa exigència. En certa manera, els serveis municipals “tenen uns requisits molt exigents per a les persones que viuen al carrer”, relata Hobeich. De vegades no se’ls deixa entrar amb el carretó amb les seves pertinences ni tampoc poden accedir-hi amb mascotes. No saber amb qui deixar l’animal és un efecte dissuasiu. I perdre les pertinences suposa començar de zero. “Els recursos [municipals] van adaptant-se”, apunta l’activista, “però tot té un procés”.
En un comunicat per valorar l’entrada en vigor de l’ordenança, l’entitat també demana impulsar un model Housing First. És a dir, primer trobar una llar i després abordar la resta de conflictes vinculats al sensellarisme. “Has d’aconseguir que aquestes persones estiguin protegides, amb un espai residencial estable i uns drets vinculats al seu immoble. Només això podrà desenvolupar-se”, comenta Hobeich. Tota una quimera en plena crisi de l’habitatge: “Aquest és el problema, que als conflictes que ens trobem habitualment ara hi hem de sumar l’increment de preus dels pisos”.
L’ordenança tampoc exclou la venda ambulant, que empipa els comerciants del centre de Barcelona i sempre ha trobat en el PSC una veu contundent en contra. L’intendent major de la Guàrdia Urbana, Pedro Velázquez, ha situat la pressió contra el Top Manta com una de les prioritats de la nova actuació policial, juntament amb el control dels pixums, les miccions d’animals i molt especialment les rutes etíliques, organitzades principalment a Ciutat Vella.
“No hi ha canvis significatius”, ha respost aquest matí l’intendent a les preguntes vinculades a la venda ambulant. És una pràctica “residual” a Barcelona, ha afegit el tinent de seguretat, Albert Batlle, malgrat que concentra gairebé la meitat (48%) de les denúncies de la Guàrdia Urbana el 2024. El 80% d’aquestes van ser per abandonar material a l’espai públic. Les altres conductes amb més impacte als registres de l’any passat –els últims disponibles– tenen a veure amb el consum d’alcohol (36%), el soroll (7%) i les necessitats fisiològiques (6%).
Junts i ERC, a favor; BComú, PP i Vox, en contra
L’ordenança de civisme ha entrat en vigor aquest cap de setmana després d’aconseguir el vistiplau de Junts, que finalment hi ha donat suport. El vot favorable també d’ERC li ha permès a Collboni treure pit d’un “consens ampli” que permet dotar Barcelona d’una eina tècnica i també política. Només arribar a l’alcaldia, el socialista va marcar perfil polític amb el Pla Endreça, pensat a “recuperar l’excel·lència de l’espai públic”, i dos anys després reforça el missatge assenyalant els “pocavergonya” que “incompleixen les normes i no respecten la convivència”.
Junts també se la fa seva i ha avisat Collboni que ara “l’ha de fer complir”. ERC diu que el nou text és “més just i efectiu” que abans. I la resta de grups el critiquen; els Comuns perquè “assenyala els més vulnerables” i el PP perquè la considera “esbiaixada i amb llacunes”. Vint anys després de la seva entrada en vigor, la correlació de forces a favor i en contra de la norma es manté igual, amb arguments semblants a banda i banda del plenari. I les qüestions polèmiques també continuen sent les mateixes.
