Els veïns de la plaça Adrià s’han endut un disgust en assabentar-se dels plans d’enderroc de la Casa Jové, l’últim palauet d’aquesta plaça de Sant Gervasi. Deu el seu nom a una família de traginers que van instal·lar-se a la capital i hi van prosperar fins a convertir-se en rics comerciants i banquers. Els hereus han conservat la propietat de l’immoble, que no està protegit com a patrimoni, i tenen permís per enderrocar-lo.
Els veïns de la zona s’han mobilitzat i recullen firmes a través de la plataforma Change.org, amb el suport de l’associació SOS Monuments. Segons ha explicat aquesta entitat al TOT Barcelona, la demolició podria començar ja el proper 3 d’agost.
L’edifici compleix un segle enguany, té 705 m2 de superfície construïda i fa uns mesos que és buit. L’últim ús va ser acollir una escola de negocis. Segons la llicència d’obres, a la que ha tingut accés aquest diari, el nou edifici tindrà 5 habitatges i una piscina a l’altell. Com que no forma part del Catàleg de patrimoni de la ciutat, la propietat no està obligada a conservar-ne cap element. Les obres poden començar com a màxim d’aquí un any i tenen una durada estimada de 18 mesos.
Jesús Mestre, membre del Taller d’Història de Sarrià, assenyala que la Casa Jové és l’únic vestigi que ha quedat de la plaça Adrià original, quan era l’accés al turó de Monterols i la integraven mitja dotzena de grans torres senyorials. Aquest turó i el de Modolell, situat a poca distància, eren dos dels espais d’estiueig preferits de la burgesia barcelonina de finals del segle XIX. El tren de Sarrià –llavor dels actuals FGC– i els tramvies del carrer Muntaner connectaven ràpidament aquesta zona amb el centre de la ciutat.
“Justament un article d’Ernest Lluch va divulgar el paper dels traginers de Copons en la creació de la xarxa comercial de mercat intern a Espanya al segle XVIII”, exposa Mestre. “Els Jové són un bon exemple de com uns pagesos mig arruïnats podien acabar sent grans mercaders gràcies al comerç”, afegeix.
