El dia que la Blanca Espinosa va començar a viure al pis del número 6 del carrer dels Boters, al barri del Gòtic, anava vestida de núvia. Més tard, va tenir dos fills, es va divorciar, va tornar a enamorar-se i va veure morir la seva darrera parella. Tot això ho va viure en més de mitja vida, concretament 45 anys, i ho va viure en aquell pis. Aquest dimecres, però, va estar a prop de marxar d’aquest punt del cor de Barcelona quan es va enfrontar al cinquè intent de desnonament. “Vull quedar-me a casa meva amb els meus records. Tinc 78 anys. Si ara em fan marxar a un altre barri, on no conec a ningú i no tinc les meves amistats, podria arribar a no sortir de casa. Sé de casos de persones que s’han quedat a casa i s’han acabat apagant”, reconeixia Espinosa al TOT Barcelona un dia abans de l’intent de desnonament.
Aquest moment de la seva història seria molt diferent si no hagués estat pels més de 50 activistes que aquest dimecres es van concentrar a les portes de la finca d’Espinosa per donar-li suport. “Blanca, escolta, estem a la teva lluita!”, “No tolerarem cap desnonament més!” o “El barri no es ven, el barri es defensa!” són algunes de les consignes que es van sentir entre les persones que volien evitar que se la desnonés per no haver pagat 88 euros d’unes obres del bany i la cuina que mai va demanar i que, a més, li van fer malament. Des de Resistim al Gòtic tenen clar que fer servir aquesta excusa només va ser una estratègia per fer fora Espinosa de casa seva. “Una vegada més, ens trobem en un conflicte entre el dret a l’habitatge i la cobdícia dels propietaris. El Gòtic no es veu com un lloc on viure, sinó com un lloc on fer diners”, denunciava durant la concentració un dels integrants de Resistim al Gòtic, Daniel Pardo.
Sentències contràries
Sobre l’impagament de 88 euros, cal recordar que va provocar que Espinosa i la propietat, una multipropietària amb diversos pisos llogats amb lloguers de temporada, anessin a judici. El primer, que es va celebrar el 2017, el va guanyar Espinosa. La propietària, però, va recórrer contra la sentència i l’Audiència Provincial de Barcelona li va acabar donant la raó determinant que els 88 euros sí que eren part del lloguer. “Un inspector va venir a veure les obres i em va dir que no les pagués. Però després ho vaig fer”, recorda.
Aturar el desnonament no va ser fàcil. Abans d’aconseguir que la propietat acceptés no fer fora Espinosa i negociar un lloguer, els activistes van passar al voltant de sis hores concentrats davant casa seva. Espinosa, per part seva, no es va atrevir a baixar. Des de l’interior del seu pis, va admetre al TOT que se sentia aclaparada, que li feia vergonya ser el centre d’atenció. Alhora, però, la reconfortava saber que tanta gent estava al seu costat i sentir els seus crits. “Tinc atacs d’ansietat. Aquesta nit no he pogut dormir”, deia. “A la notificació de desallotjament diu que si no marxo per mi mateixa, la policia em traurà d’aquí. No paro de plorar”, va afegir. En aquells moments de desànim, però, els activistes del carrer van demanar-li cassoles per fer més soroll. La lluita continuava.
Mitja vida
Espinosa ha passat mitja vida en aquest pis. L’altra meitat la va viure anys abans fora d’aquestes parets. El principi de tot va tenir lloc al barri del Clot, on va néixer, i els següents anys van succeir en un pis de la ronda de la Universitat, on es va mudar amb els seus pares. Al seu primer marit el va conèixer a l’escola i no va marxar a viure amb ell al número 6 del carrer de Boters fins que es van casar. “Tots els records que han sorgit aquí són bons. Recordo, especialment, quan van néixer els meus fills”, diu sobre uns temps que estan a anys llum d’assemblar-se als actuals. Només s’ha de comparar com era el Gòtic de fa 45 anys i com és el d’ara.
Per començar, assegura que ella i una altra veïna són les úniques de sempre que resisteixen a la finca. La resta de pisos estan llogats a turistes o estrangers que passen uns quants mesos a la ciutat. “Ja no conec a ningú”, afirma. Els canvis també són visibles entre els comerços del barri. “Els de sempre” han anat tancant. És a dir, el petit comerç ha anat desapareixent i ha estat substituït per establiments de cadenes, ja que són de les poques que poden pagar els lloguers dels locals comercials del Gòtic. “El barri està perdent personalitat des de fa molt de temps”, insisteix.
Sobre el procés de gentrificació que viu des de fa temps el barri i bona part de la resta de la ciutat, en van parlar dos dels activistes que van ajudar a aturar el desnonament d’Espinosa. En una conversa entre tots dos, un d’ells, un veí del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, situat al mateix districte de Ciutat Vella, va explicar que l’administrador de la finca on viu li va dir que ell viu al “city center”, donant a entendre que és una zona especialment valorada. Ell li va contestar que vivia allà des de sempre, de manera que Ciutat Vella no era per a ell una zona comercial, sinó casa seva. “Ens fan sentir que som uns privilegiats per viure aquí, quan no hauria de ser així”, va sentenciar.
