Una marca històrica de sabates ha obert als baixos dels antics magatzems Sepu de la Rambla. Es tracta de la multinacional Bata, que té el seu origen a la República Txeca el 1894 i ara és present a 72 països. El que ha obert és una pop-up -un establiment temporal-, i amb la suspensió de llicències existent a la Rambla des del juliol passat ha pogut aixecar la persiana perquè la llicència no s’ha modificat respecte a l’activitat anterior. Bata s’ha instal·lat on fa uns anys va funcionar un negoci de Nike, ha avançat un dels fundadors de la plataforma d’establiments Emblemàtics Barcelona i expresident de l’associació de restauradors i hotelers de la rambla de Catalunya Alberto Mejías.
Bata ha obert la botiga el dissabte 26 d’octubre, amb productes de la nova col·lecció i d’outlet. Majoritàriament, ven sabates, però també disposa d’altres peces de roba. En uns dies, Bata obrirà un altre local, als mateixos baixos del Sepu, centrat en calçat esportiu. La botiga de la Rambla és l’única que la marca té a Barcelona. En va funcionar una al centre comercial Glòries, però va tancar abans de la reforma. El comerç de la Rambla està decorat amb mobles antics de gran valor que han portat d’Itàlia i amb fotografies d’època de la marca. Per exemple, Bata va ser un dels principals fabricants de calçat de l’Imperi Austrohongarès durant la Primera Guerra Mundial.
Els orígens del Sepu
L’edifici de la Rambla, 120 és important perquè va albergar entre els anys 1935 i 2000 els magatzems Sepu. Darrere els Sepu (Societat Espanyola de Preus Únics), que també van obrir a comerços a Madrid i Barcelona, hi havia dos empresaris suïssos d’origen jueu, Henry Reisembach y Edouard Worms. A la capital catalana, el Sepu es va inaugurar el 26 de març del 1935, segons recull el blog La Barcelona de antes, i va abaixar la persiana abans del canvi de segle. Els magatzems es van instal·lar en un edifici modest de planta baixa i un pis en els terrenys dels jardins del Palau Moja, que els propietaris del palau van vendre als empresaris.
El Sepu va ser considerat el primer gran magatzem de l’Estat. Venia pràcticament de tot: electrodomèstics, articles per a la llar, joguines, cosmètica, roba, alimentació, i sobretot destacava per tenir preus més barats que altres grans magatzems de la ciutat com Jorba, El Corte Inglés, el Águila, Almacenes Capitol, el Barato o Casa Vilardell, recordava el TOT Barcelona a finals del març passat.
Durant els anys precedents a la Guerra Civil i al llarg del conflicte bèl·lic, els propietaris del Sepu van simpatitzar amb la causa republicana, i a la façana dels magatzems es van penjar rètols com un en el qual es podia llegir Necessitem un exèrcit popular, recorda La Barcelona de Antes. I aquest fet va tenir els seus efectes negatius, ja durant la dècada dels 30 i amb posterioritat, amb campanyes de desprestigi per part de la Falange i el diari Arriba.
L’obertura d’El Corte Inglés, un cop dur
Els anys 40 es va fer càrrec del Sepu la família suïssa Goetschel, hereva dels fundadors. Els anys de màxima popularitat, la cadena va arribar a tenir sis establiments a Barcelona, Madrid i Saragossa. Durant dècades, el Sepu va ser una referència a la ciutat entre les classes mitjanes o baixes, no solament pels preus barats, sinó perquè feien carnets de fidelització per atraure clients. L’obertura d’El Corte Inglés de la plaça de Catalunya, l’any 1962, va ser un cop dur pel Sepu, igual que l’arribada de Galerías Preciados, als antics magatzems Jorba del Portal de l’Àngel, el 1963.
Amb els anys, el Sepu van anar perdent vendes, especialment durant els anys 70. En una dècada, va reduir la plantilla en prop d’un 50%. Dels quasi 1.000 treballadors que tenia els primers anys 70 es va passar a 500 i escaig el 1982. Dos anys després, la cadena va fer suspensió de pagaments -el concurs de creditors actual- ofegada pels deutes. Una dècada després, el 1994, va fer la segona. I l’any 2000, Sepu va tancar el comerç de la Rambla, després de 65 anys, per centrar-se en els establiments de Saragossa i Madrid. El 2001, el negoci es va traspassar al grup Partridge & Company, que es va veure obligat a tancar la resta dels Sepu el 2002, amb un deute a la Seguretat Social de 13 milions d’euros.
Del restaurant Attic al Cafè NBA
Al llarg dels darrers anys, al número 120 de la Rambla han funcionat diferents negocis. Un dels més populars va ser el Cafè NBA, entre 2015 i 2020. Abans, havia obert el restaurant Attic, que va ocupar l’edifici diversos anys. Amb una inversió de tres milions d’euros, l’NBA va tancar definitivament en plena pandèmia, en un moment de molta incertesa pel sector de l’hostaleria. Als baixos d’aquest edifici, i coincidint amb el cafè, també van obrir una botiga de Nike i la flagship de + Visión. El juny passat, durant la celebració del Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 i l’exhibició d’aquests vehicles al centre de la ciutat, es va instal·lar a l’antic Sepu una fanzone de la marca Williams durant una setmana.
