Mireille Maladry viu a la cruïlla entre els carrers Consell de Cent i Calàbria des del 1992. Aquesta mestra jubilada del Liceu Francès de Barcelona mai havia tingut una gran connexió amb el seu barri, la Nova Esquerra de l’Eixample. “Com l’escola on treballava era a Pedralbes, no feia vida a la zona i no coneixia pràcticament ningú”, explica aquesta veïna d’origen francès. La seva vida, però, va fer un canvi dràstic fa prop de dos anys, quan un grup de membres de l’Associació Jardins d’Emma va decidir impulsar la creació d’un hort urbà al solar annex al seu edifici. “Buscaven gent de la zona per fer-se càrrec de l’espai i jo vaig decidir apuntar-m’hi”, recorda Maladry.
Així va néixer l’Espai Nur, unes instal·lacions que en només dos anys de vida han evolucionat d’un petit hort fins a convertir-se en una espècie de jardí botànic gestionat pels veïns que ha esdevingut un verdader punt neuràlgic del barri. “Perquè una cosa així funcioni s’han de crear unes sinergies especials, sinó seria impossible. Aquest és un espai creat pels veïns, un lloc de trobada obert a tothom”, assenyala l’antiga mestra, una de les responsables de gestionar aquest petit oasi ubicat en ple districte de l’Eixample.
Condemnat a desaparèixer?
Malgrat que es tracta d’un dels pocs espais verds presents a la zona, l’Espai Nur sembla tenir data de caducitat. L’Ajuntament de Barcelona -propietari dels terrenys- vol ubicar-hi uns horts comunitaris, una iniciativa que ja té una partida adjudicada i que neix d’un procés participatiu que va tenir lloc abans de la consolidació d’aquests jardins, que actualment compten amb una diversitat botànica remarcable. De fet, la intenció del consistori era aprofitar les obres de la superilla de l’Eixample que van arrencar la setmana passada per desmantellar l’espai i començar els treballs de renovació de tot el sòl, que ara com ara no seria apte per al cultiu per la presència de substàncies contaminants.
“Buidar aquest espai suposaria malmetre tot l’esforç que hem fet durant els darrers dos anys. Per ara hem aconseguit paralitzar el procés i que ens renovin un any més el permís per continuar amb la nostra activitat, però ens podrien fer fora en qualsevol moment“, apunta Elena Ruiz, una altra de les persones que lideren el projecte de l’Espai Nur. Aquesta psicòloga també jubilada va trobar en aquest antic solar un lloc on poder “fer barri” i entaular relacions amb veïns a qui mai havia tingut l’ocasió de conèixer, malgrat portar gairebé nou anys vivint a la zona. “La iniciativa ha superat totes les expectatives. Crec que l’Ajuntament no esperava que poguéssim fer tot això en només dos anys”, remarca Ruiz, que considera que el consistori no va saber calcular ben bé l’impacte que podia tenir el projecte en un barri on els espais comunitaris escassegen.
Refugi en temps de pandèmia
Part de l’èxit de l’Espai Nur està estretament lligat a la pandèmia del coronavirus i, en concret, al període immediatament posterior al confinament. El jardí -que aleshores no arribava a l’any de vida- va resistir durant els mesos més durs de restriccions gràcies a la feina de Maladry, que hi acudia pràcticament cada dia per regar les plantes i el petit hort urbà, que està ubicat sobre unes plaques de ciment per evitar el contacte directe amb el sòl contaminat. Amb la relaxació de les mesures de prevenció, aquest petit oasi a l’aire lliure es va convertir en l’espai de trobada perfecte per reprendre la relació amb el món més enllà de les pantalles i de les cues del supermercat que van marcar el confinament.
“Va ser com una alenada d’aire fresc per a nosaltres. Poder tornar a coincidir amb gent en un indret i interactuar era molt necessari. Fruit d’això han nascut amistats”, relata emocionada la Bàrbara. Aquesta veïna dels voltants de l’Hospital Clínic va descobrir per casualitat les instal·lacions i ara ja n’és una de les col·laboradores habituals juntament amb els seus tres fills. La família està tan familiaritzada amb l’espai que inclús la filla gran, que té una discapacitat visual que l’obliga a anar amb un bastó blanc pel carrer, es mou sense problemes per un espai que gairebé es coneix de memòria.
Un trencadís d’històries
L’actual estat d’aquest jardí és fruit de les aportacions de diferents veïns, comerços i visitants, que han anat portant plantes que ja no volien o que han regalat llavors als responsables de l’espai perquè les plantessin. Aquesta realitat converteix les instal·lacions en una espècie de trencadís botànic format per exemplars diversos que amaguen històries en alguns casos realment colpidores. És el cas del tronc d’arbre escapçat que presideix un dels racons d’aquest recinte i d’on ara en floreix una petita planta. El peculiar tall transversal el va regalar una dona brasilera que se’l va emportar del seu país natal quan va marxar per instal·lar-se a Barcelona. La propietària el va guardar a casa durant anys com un recordatori dels seus orígens i les seves arrels i va decidir donar-lo a l’espai quan es va assabentar de la iniciativa.
Tanmateix, una de les històries que millor expliquen el paper que juga l’Espai Nur en aquest barri és la de José Máñez. Aquest veí jubilat és una de les cares habituals del jardí, on col·labora amb el manteniment de les plantes, en especial d’uns testos que eren propietat de la seva filla. Quan aquesta va morir de càncer, l’home les va portar a les instal·lacions i cada dia acudeix diverses vegades al recinte per comprovar que estan bé i per trencar la monotonia de la soledat que es troba quan torna a casa seva.
Programació pròpia d’activitats
El projecte d’aquest espai, però, no es limita només a l’àmbit botànic. El recinte és l’escenari on es realitzen setmanalment tota una sèrie d’activitats, cursos i xerrades gratuïtes de temàtiques diverses. De fet, el jardí també és un punt de referència per a centres educatius de la zona com les escoles Diputació, els Llorers o la Joan Miró, que hi acudeixen habitualment per dur a terme tallers lúdics sobre botànica, entre altres.
Amb el futur a l’aire
Les negociacions amb l’executiu barceloní han servit de moment per aturar temporalment l’actuació prevista per instal·lar els horts urbans en aquest jardí. El regidor del districte de l’Eixample, Pau Gonzàlez, es va comprometre el passat juliol a no tirar endavant cap iniciativa que no compti amb el vistiplau del veïnat, però el tràfec de les obres de la superilla ha reactivat la preocupació dels impulsors, que consideren que el projecte de cultiu comunitari que proposa el consistori xoca amb l’esperit original de l’Espai Nur, que vol seguir sent un lloc de trobada obert a tot el veïnat i no només a les persones que hi cultivin.
Tanmateix, aquest compromís no es cap garantia de supervivència. En l’últim contracte de cessió de l’ús de l’espai en precari signat el passat juliol, el consistori inclou una clàusula que li permetria recuperar la gestió del terreny donant un preavís de tres mesos i posant sobre la taula una possible indemnització per als afectats, una possibilitat per ara remota, però que deixa la continuïtat del projecte del jardí completament a l’aire.
Malgrat la incertesa sobre el seu futur, els responsables del l’Espai Nur han aconseguit fer canviar d’opinió al govern local i les instal·lacions sí que podran finalment continuar obertes mentre es realitzen els treballs per implantar aquests quatre eixos verds, que s’allargaran previsiblement vuit mesos. “Aquest espai no pot estar tancat tot aquest temps. Ara més que mai, els veïns necessitarem aquest petit oasi per fugir del caos i el soroll de les obres“, reflexiona Ruiz.
3 
