El Dia de l’Orgull visibilitza les múltiples realitats LGTBI+ que hi ha a casa nostra. Una diversitat creixent, entre altres factors per l’arribada a Barcelona de persones d’arreu del món que fugen de la repressió al país d’origen. Un d’ells és Sasha Rakhmaninov. S’ha fet famós a Rússia pel seu activisme LGTBI a xarxes socials. Acumula 100.000 seguidors a Instagram i 31.000 subscriptors a Telegram, en un país on l’homosexualitat és tabú per a la majoria de la població. Fa tres anys que va obrir-se un perfil, i des d’aleshores, les seves publicacions s’han tornat virals. “Crec que Rússia ho necessitava”, assenyala.
El seu caràcter afable i obert de seguida li va permetre connectar amb els lectors i empatitzar amb el patiment de molts homosexuals per la repressió del Kremlin. En començar la invasió russa a Ucraïna, Rakhmaninov va decidir marxar de Moscou, deixant enrere la seva mare i la seva parella, que el seguirà d’aquí poc. “Sabia que quan el règim s’endurís, la primera víctima seria la comunitat LGTBI”, explica. Està convençut que ha pres la millor decisió: “Vindran temps molt obscurs a Rússia”.
Després de tres mesos de vols a països veïns i molta burocràcia, va arribar a Barcelona a principis de juny amb l’esperança de construir una nova vida a la capital catalana. “No vull ser pessimista i pensar en el que he perdut —diu—, vull obrir el meu cor a Barcelona i a aquesta nova cultura”, explica al TOT Barcelona. Després de poc més d’una setmana a la ciutat accedia a parlar amb un diari barceloní i ja demanava una Coca-Cola Zero en castellà i somreia mentre es disculpava “pel seu anglès rovellat”.
Fugir de la Rússia homòfoba
Rakhmaninov afirma que la propaganda russa afecta també al col·lectiu LGTBI, de manera que fins i tot dins la comunitat hi ha actituds d’odi. Es posa ell mateix com a exemple: “Jo era un gai que odiava altres gais perquè no m’acceptava a mi mateix, però vaig superar-ho. Ara soc lliure, m’estimo a mi i estimo als altres, però va ser tot un procés de lluita interna”.
El seu activisme a les xarxes va començar quasi com una il·luminació espiritual. Li agradava anar a l’església i practicar la seva fe. Quan la institució eclesiàstica va donar-li l’esquena, va buscar altres espais on promoure l’amor als altres, amb independència de l’orientació sexual i des de la seva experiència.
I és que abans d’acceptar la seva homosexualitat i iniciar una relació amb Roma, la seva parella actual, va estar casat amb una noia. Un tràngol, recorda, que “no va ser gens fàcil” i que va significar un punt d’inflexió a la seva vida. L’acceptació de la seva homosexualitat només va ser el principi d’un sender ple de dificultats: “Fins i tot al centre d’una gran ciutat com Moscou, si passeges pel carrer de la mà del teu xicot potser no t’agredeixen, però et miren i sents com et jutgen”.
Acceptar l’existència de la guerra
Tanmateix, no van ser els prejudicis de la societat russa, ni la veïna que el va denunciar, ni les visites constants de la policia —”no vaig ensenyar mai a cap vídeo ni foto de la finestra que donava al carrer de casa meva, perquè corria el risc que em localitzessin”—, sinó la “maleïda guerra” el que va provocar que aquest jove influencer s’adonés que allò era “massa gran per enfrontar-s’hi”.
“Al principi tothom pensava que era una farsa”, comenta. No es podia creure que Rússia hagués arribat a l’extrem d’envair un altre país: “El primer dia que vaig veure cartells dient que la guerra havia començat vaig pensar que eren uns dramàtics… Fins que ja no vaig poder negar l’evidència”. La guerra amb Ucraïna va disparar totes les seves alarmes. Primer va parlar amb la parella, que és professor de música a una escola i no podia deixar els seus pares de cop desatesos perquè tenen una salut delicada. I de seguida van començar a planejar el trasllat.
La llei contra la propaganda, l’infern dels creadors de continguts LGTB
“Quan vaig decidir fer públiques les meves vivències, sabia que hi hauria persones que intentarien silenciar-me”, assumeix. De fet, la llei russa contra la propaganda homosexual ja suposa una barrera difícil de franquejar. A això se suma, ara, el bloqueig d’Instagram, el que ha provocat que els seus seguidors, gairebé tots russos, no puguin accedir als seus continguts des de dins del país.
Per a Rakhmaninov, que obté els seus únics ingressos de les xarxes socials, la restricció ha significat un cop important a la seva economia personal. Així i tot, té estalvis per costejar la vida a la ciutat catalana durant uns mesos, amb l’esperança que sigui un marge suficient fins a trobar allotjament permanent i resituar-se laboralment.
Comunitat russa a Barcelona
Una de les coses més boniques de crear comunitat a les xarxes socials, explica, és conèixer a les persones que en formen part. Així ha ocorregut a Barcelona, on part de la comunitat russa que el seguia l’ha rebut amb els braços oberts, pal·liant una mica la soledat pròpia de qui arriba a una ciutat nova i a un país que mai havia trepitjat i on, a més a més, no parlen una llengua diferent sinó dues.
Per ara no vol demanar ajuda a cap de les ONG que operen a territori català: “Soc conscient que hi ha gent que ho necessita molt més que jo”. Arriba a la ciutat en qualitat de turista i espera poder demanar asil per sentir a Barcelona, de nou, la calidesa d’una llar.
1 
