Dues dècades després que Barcelona es convertís en una ciutat pionera a aprovar una primera Ordenança de Convivència, civisme en l’àmbit popular, aquest diumenge va entrar en vigor una revisió a fons de la normativa que va ser aprovada en el plenari de desembre, amb el suport del govern de Jaume Collboni, Junts per Barcelona i ERC. Per motius clarament oposats, Barcelona en Comú i Vox i van votar en contra, i PP s’hi va oposar. La nova ordenança suposa un enduriment de les sancions i dels supòsits que es poden denunciar. Per exemple, els propietaris de gossos tenen l’obligació de diluir amb aigua les miccions dels animals. En cas de no fer-ho, poden haver de pagar fins a 300 euros de multa.
Entre altres canvis, el text preveu un increment de les sancions per consum d’alcohol a la via pública, amb multes que poden arribar fins als 1.500 euros en presència de menors o en zones amb restriccions nocturnes. També es prohibeixen les rutes etíliques i la intensificació de la resposta davant el soroll en àrees acústicament tensionades, amb sancions que poden arribar als 3.000 euros. Si la Guàrdia Urbana enxampa algú orinant al carrer, el cost de la multa pot arribar fins als 750 euros si la infracció es comet en carrers estrets, zones d’oci nocturn o àmbits amb lavabos públics.
Els grafiters hauran de pagar els costos de la neteja
D’altra banda, es perseguirà més els grafiters. Fins ara, els autors havien de pagar només la multa, que pot oscil·lar entre els 100 i els 600 euros, però amb l’ordenança nova els infractors hauran d’assumir els costos de la neteja i els desperfectes ocasionats. I s’incorporen les conductes que vulneren la dignitat i llibertat sexual a l’espai públic, “amb un règim específic per a aquestes situacions”, diu l’Ajuntament. Així, l’exhibicionisme i les masturbacions es pot castigar amb multes que oscil·len entre els 750 i els 1.500 euros.
D’ençà que va entrar en vigor a principis del 2026, després que un mes abans l’aprovés el plenari en temps de l’alcalde Joan Clos, la normativa ha quedat desfasada i ha viscut episodis polèmics amb multes a les persones sense llar, donant-se casos de ciutadans que rebien la sanció al menjador social amb milers d’euros acumulats que, en diferents casos, es van retirar. També va aixecar molta polseguera el veto de la prostitució al carrer que van impulsar el govern de Xavier Trias i el PP d’Alberto Fernández el 2012. I el 2011, el plenari havia prohibit el nudisme i el seminudisme. Però el 2015, el Tribunal Suprem va obligar l’Ajuntament a refer aquests articles del text. L’alt tribunal va avalar la prohibició del nudisme, però va considerar imprecises les mesures d’anar “gairebé despullat”.
Fins ara, els diferents intents per refer l’ordenança havien fracassat. Barcelona en Comú ho va intentar durant el primer mandat d’Ada Colau, entre els anys 2015 i 2019. El tinent d’alcaldia de Drets Socials, Jaume Asens, va proposar una modificació per fer una norma més laxa, però la falta de consens polític el va obligar a deixar-ho córrer.
La Guàrdia Urbana, amb datàfons
La implementació de la normativa també preveu que els agents de la Guàrdia Urbana portin datàfons per intentar cobrar les multes al moment. Això es fa perquè al llarg dels anys, el pagament d’aquestes infraccions ha estat baix, especialment entre turistes que cometen faltes i tornen al seu país sense abonar-les. El 2015, Fernández Díaz deia que només es cobrava el 10% de les multes. Ara, l’Ajuntament assegura que és el 55%. Altres fonts municipals discrepen i situen la xifra al voltant del 20%.
