A Barcelona i la seva àrea metropolitana només el 35% de la població parla català de manera habitual, segons denuncia la Plataforma per la Llengua en el seu InformeCAT 2020. Aquestes dades converteixen la conurbació de Barcelona com la zona de Catalunya a on es parla menys el català i registra unes dades semblants a les de València i la seva àrea metropolitana (34,8%).
A l’extrem opositat hi ha les Terres de l’Ebre, on el 76% dels seus habitants fan servir el català amb regularitat, seguides de la Catalunya Central (66%), l’Alt Pirineu i l’Aran (65%) i les comarques de Ponent (64%) i Girona (61%). El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha assegurat que el darrer informe de l’organització “mostra dades preocupants per al futur del català” i reflecteixen, “una vegada més, l’emergència lingüística que tenim davant”.
El català desperta interès
L’aspecte positiu és que a Barcelona hi ha mig milió de persones disposades a aprendre el català o millorar el seu domini de la llengua. “Aquesta xifra desmenteix categòricament la idea que Barcelona viu d’esquena a la llengua i que aquesta no genera interès entre els residents”, defensa l’informe. L’última enquesta dels usos lingüístics, feta el 2018, mostra que el 60% dels barcelonins sabien escriure en català i el 85% el sabia llegir, dades lleugerament superiors a la recerca del 2013.
Més enllà del seu ús social, l’ONG considera que les polítiques públiques de promoció i defensa del català són insuficients. “Aquestes dades exigeixen que la societat civil i les institucions treballem a fons i de manera urgent”, ha dit Escuder. “Cal posar la llengua al centre per a impulsar polítiques de foment de l’ús del català i dels drets dels parlants si volem que la nostra llengua continuï tenint vitalitat, o això acabarà en desastre”.
