Les instal·lacions esportives, grans infraestructures deshabitades durant la nit, s’han convertit en un focus constant de robatoris per part de diferents grups criminals especialitzats en l’extracció de coure. Especialment preocupant és la situació de Montjuïc, una de les àrees més solitàries de la ciutat que pateix aquesta llosa social i logística, però també econòmica. Mínim quatre equipaments esportius de la zona –el camp de rugbi, l’hípica, el beisbol i l’atletisme– sumen mitja dotzena de robatoris en només dos anys, tal com expliquen les mateixes entitats gestores al Tot Barcelona. Els Mossos d’Esquadra també confirmen que es tracta d’una pràctica recurrent a la zona i fan referència a grups especialitzats que tenen eines i experiència.
Fonts policials consultades per aquest diari detallen que s’ha reforçat el patrullatge d’agents de paisà, però assumeixen la dificultat de controlar un territori “molt extens”. Més enllà de les instal·lacions esportives, la policia també vigila de prop l’àrea del Poble Espanyol, on han localitzat “falsos operaris” que es dediquen a “furtar el cablejat de la via pública”. Sense anar més lluny, aquesta última setmana els Mossos han detingut un lladre de coure que arreplegava cables en una obra propera als FGC. El conjunt d’instal·lacions esportives afegeixen que hi ha grups que hi accedeixen amb maquinària i que semblen tenir estudiada la zona.
Un dels recintes privats més afectats és el camp de rugbi La Foixarda, que només el 2025 ha patit dos robatoris. Alejandro Estévez, gerent del Barcelona Universitari, el club gestor del camp, parla d’una situació “crítica” que cal “abordar amb urgència”. Al voltant de La Foixarda es concentren habitualment grups de persones que fan botellot i altres activitats il·legals. Els robatoris, sentència Estévez, és un ingredient més de la “degradació” que viu la muntanya i “complica la logística” del club. Sense llum ni aigua calenta, els equips han de buscar alternatives per entrenar a partir de les 17 hores. Les últimes vegades han salvat la situació amb un generador, pagat pel club, que ha aconseguit mitigar el caos logístic que suposa l’endemà d’un robatori.
La descripció que fan a La Foixarda és aplicable a la resta d’instal·lacions. Els lladres van assaltar per primera vegada el Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas, ubicat a cinc minuts del Palau Sant Jordi, l’any 2024 i hi van tornar de nou a finals del 2025. El primer robatori va afectar tot el llum de la instal·lació, que també disposa d’un camp de softbol; en el segon cas, l’extracció de coure va impactar només en la meitat de les torres de llum. Al beisbol han estat temporades de fins a tres mesos sense poder entrenar. “Com a empresa responsable de la instal·lació, si no hi ha entrenaments ni partits deixes d’ingressar uns diners”, comenta el gerent Josep Joanela. “El problema de Montjuïc és que està col·lapsat, si no podem entrenar aquí no ho podem fer en cap altre lloc normalment”, insisteix. La solució –com a mínim en aquesta segona ocasió, en què hi havia llum a la meitat del camp– ha arribat ajuntant equips i reduint els entrenaments a espais més petits.
Fins a 50.000 euros per canviar el cablejat
La directora de l’Estadi Municipal d’Atletisme Joan Serrahima, Esther Rodríguez, la tercera damnificada, s’ha compromès a mirar una alternativa que pugui servir per a tots els clubs de la zona. “Entre el canvi de coure i tot allò que l’assegurança no vol cobrir, ens haurem gastat 50.000 euros en dos anys”, justifica Rodríguez. “L’Ajuntament ho sap. Ens ha dit que gestionem entre nosaltres què ens va millor i que després els ho comentem. Estem mirant si surt a compte tenir seguretat privada, perquè són molts metres quadrats a cobrir”, ressalta. Tenen pendent demanar pressupostos concrets i abordar les alternatives en una reunió conjunta que encara s’ha de celebrar. No serà fàcil. “El primer que demanen moltes companyies és que instal·lis les seves càmeres. Nosaltres ja en tenim, les vam posar quan vam veure que els robatoris passaven sovint i no les tornarem a canviar”, comenta.
Rodríguez no demana –com tampoc ho fa la resta– un policia per a cada equipament, però sí que avisa que “cal revisar els protocols”. “Tenim constància que hi ha més presència de policia nocturna, de patrulles que van de paisà. I tenim uns protocols establerts amb els Mossos d’Esquadra. Però per ara no n’hi ha hagut prou. Montjuïc és molt conegut pels botellots i les persones sense sostre i imagino que es prioritza aquesta part, perquè al final nosaltres som entitats privades”, reflexiona la directora de la instal·lació.
En converses preliminars, de caràcter més aviat informal, s’ha arribat a parlar de contractar algú que vagi d’instal·lació en instal·lació quan aquestes estan tancades, malgrat que tampoc és segur que aquesta solució sigui la més efectiva. “És gent professional i molt preparada que en 20 minuts sembla que en tenen prou. Que un vigilant roti entre instal·lacions potser no és garantia de res”, comenta Joanela, del beisbol, prudent abans de la reunió entre equipaments. Des del camp de rugbi, Estévez afegeix que s’han comès robatoris “amb policies a l’entrada”, la qual cosa explica l’expertesa d’aquests grups.
Un negoci molt lucratiu
El robatori de coure s’ha tornat un dels negocis il·legals més lucratius que hi ha. Cada any hi ha 6.000 robatoris de coure a Catalunya, setze diaris de mitjana, segons el balanç fet pels Mossos d’Esquadra el febrer de l’any passat. Es tracta d’una activitat molt rendible pels infractors, que en poca estona poden endur-se una quantitat de material important. Uns 100 metres de coure robat pesa uns 800 quilos; a un preu d’uns 8 euros el quilo, estaríem parlant d’uns 6.400 euros.
A Barcelona, els robatoris de coure també han estat famosos a Torre Baró. Els veïns demanaven el soterrament del cablejat elèctric, entre altres, per evitar quedar-se sense llum constantment fruit d’aquestes infraccions. Fins i tot han vist persones enduent-se trams de cable que feia menys d’una hora que havien estat reposats, expliquen des del barri. Rodalies és un altre punt de robatoris important al país. En els darrers 15 anys s’hi han detectat un miler d’extraccions, a vegades, com va passar durant la darrera jornada electoral del 2024, afectant fins a 100.000 usuaris de la xarxa.
