La propietària d’una moto, el passat 3 de desembre, va denunciar que li havien robat la seva Honda SH 125 blanca després d’haver-la deixat aparcada a una cruïlla del centre de Barcelona. Unes setmanes més tard, va rebre la trucada d’un agent dels Mossos d’Esquadra anunciant-li que ja la tenien. Que l’havien recuperat a Mataró i que ella, la propietària, es faria creus de les històries que aquella moto podria explicar si parlés.
Així era. La moto, en aquell període, havia canviat d’usos. Ja no era el vehicle que una veïna de Barcelona utilitzava per anar de casa a la feina. Aquella motocicleta va quedar aparcada davant d’una oficina del Banco Pichincha, entre el carrer Pau Claris i la Gran Via. Ara era una altra cosa. S’havia convertit en el mitjà necessari perquè dos lladres violents es moguessin per tota la ciutat i robessin una gran quantitat de mòbils i diners en efectiu. Els atracaments incloïen l’ús d’una pistola simulada i una destral per intimidar els dependents. Almenys això va ser durant uns dies. Concretament, durant quatre setmanes: des d’aquell 3 de desembre fins al 30 del mateix mes, quan va quedar abandonada a la capital del Maresme, detallen fonts policials.
Abans i després d’aquelles dates els delinqüents van actuar almenys amb dues motos més, també robades. Finalment, però, després d’una feixuga investigació policial, van quedar detinguts i empresonats de manera preventiva. Els càlculs dels agents apunten que haurien sostret material –sobretot mòbils d’alta gamma– per un valor aproximat de 110.000 euros. Se’ls vincula amb una desena de casos amb un modus operandi idèntic. Un d’ells buidava la botiga mentre l’altre l’esperava, just a la porta del local, amb la moto engegada.
Amenaces de mort i viatges llampec
Els lladres, que van comptar amb la col·laboració d’un tercer implicat, actuaven de manera curosa, sempre tapats, i amb un alt grau d’intimidació. “Em va dir que li donés tots els mòbils o em matava”, relata una treballadora de la botiga Vodafone de la Via Laietana. Demana mantenir l’anonimat. La seva experiència, com la de la moto, també és de pel·lícula.
Era un dilluns de desembre a l’hora de dinar i va entrar per la porta un home que cridava. Duia un casc de moto blanc, guants, unes ulleres polaritzades i el que a la dependenta li va semblar una pistola real a la mà. Ella no estava sola en aquell moment. Hi havia una companya al seu costat. Enmig del caos, però, mentre l’assaltant apuntava d’una banda a l’altra, l’altra dependenta va escapar-se per una porta i va baixar a la zona privada del local. La treballadora va quedar-se rebent les amenaces insistents del lladre. En pocs segons, l’assaltador li va fer obrir la mateixa porta per on havia desaparegut la seva companya i li va ordenar que baixés les escales.
La venedora descendia pels esglaons a batzegades, donant-se cops amb les parets, per allargar la seqüència i avisar qui hi hagués a baix que s’aproximaven. L’ardit va funcionar. En aquell soterrani, a més de la treballadora que havia fugit, hi havia un responsable de la companyia telefònica que, avisat de la situació, va agafar un objecte contundent i va sortir esperitat a amenaçar el lladre que intentava atracar-los. La resposta del lladre va ser la fugida immediata. Eren les 14:20h.
Quinze minuts de rellotge després, la història era ben diferent. Eren les 14:35h exactes i la parella d’atracadors ja era a una altra botiga Vodafone, aquesta situada al centre comercial de La Maquinista. El resultat de l’assalt, en canvi, seria radicalment oposat i en poc més d’un minut aconseguirien endur-se un centenar de mòbils en una bossa. El vehicle que els havia dut d’un punt a l’altre en una finestra de temps tan petita és la protagonista inicial d’aquest article: la moto Honda SH 125 de color blanc. La seva propietària, així com la dependenta de la primera botiga, prefereix no fer públic el seu nom.
Una investigació a cegues
Segons apunten fonts policials, unes setmanes abans d’aquell 16 de desembre dos sospitosos amb el mateix mètode exacte havien protagonitzat tres atracaments més. Un mes més tard, els dies 11 i el 13 de gener, farien sis assalts més.
La manera en què operaven deixava poc marge als investigadors dels Mossos d’Esquadra per enxampar-los. Sempre coberts, amb guants i actuacions delictives molt ràpides. Si un pla sortia malament, s’esfumaven i anaven darrere una altra conquesta. De vegades duien un ganivet de grans dimensions, altres vegades era una pistola falsa i alguns cops, una destral. A més, utilitzaven les motos robades en uns pocs atracaments i després les abandonaven.
Malgrat això, de tant en tant sorgien petits avenços. La moto que va ser utilitzada durant l’atracament a La Maquinista va poder ser identificada –matrícula inclosa– a través de les càmeres de seguretat. Els agents de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Ciutat Vella van iniciar un dispositiu per trobar-la i, finalment, la van localitzar a la Barceloneta. Van establir-hi vigilància i el 30 de desembre van veure com un home, amb casc, se l’enduia. La destinació final va ser Mataró.
Entremig, la policia catalana va esbrinar que el conductor es va aturar en una benzinera a fer gasolina. Van revisar les càmeres per veure-li la cara però, de nou, es van trobar amb la precaució del presumpte lladre com a obstacle. L’home va entrar a l’establiment amb el casc posat i va pagar en efectiu. La moto faria els seus últims quilòmetres com a còmplice involuntària del delinqüent.
Els punts que van desbloquejar el cas
Els dies següents es va mantenir l’observació de la moto a Mataró fins que, finalment, els agents van donar per abandonat el vehicle i van recuperar-lo. Ja era la segona moto vinculada al cas que havia acabat en la mateixa situació. Així i tot, aquella Honda SH encara donaria molt de rèdit a la investigació i resultaria clau en el desenllaç del cas.
D’una banda, les imatges de l’entitat bancària del punt on va ser robada, dies abans, van servir per conèixer la roba del lladre que se l’havia endut. Tant la jaqueta com els pantalons de l’autor dels fets tenien elements característics i aquella pista va servir per posar en marxar els Mossos d’Esquadra, que van trepitjar carrer fins que van trobar un home que duia la indumentària detectada i que, a més, responia als trets físics advertits en la gravació. Van aconseguir saber qui era i com era el seu dia a dia, farcit de luxes i capricis. Dormia en hotels i llogava cotxes d’alta gamma. I per acabar d’adobar-ho, un segon element vinculat a la moto i derivat de la investigació va ser clau: van descobrir que, tot i que ara vivia a Barcelona, era de Mataró.
Malgrat els avenços i les sospites, encara necessitaven vincular-lo als robatoris, on sempre havia actuat amb molta cura. En els últims atracaments, els implicats canviaven de roba i de casc per no repetir el mateix aspecte que en l’actuació anterior. Les botigues de mòbils continuaven sent un dels objectius constants però també van actuar en hotels, una farmàcia i una botiga d’animals. En alguns casos, fins i tot entraven dues persones a robar, i no només un.
Finalment, però, en un dels assalts, l’atracador principal es va ajupir i se li va poder veure un tatuatge molt específic. Aquest fet, juntament amb una empremta detectada a un dels establiments afectats, va acabar de facilitar l’actuació policial. La investigació, que va durar una mica més de dos mesos, arribava a la fi. Els Mossos d’Esquadra van entrar a dos domicilis i al cotxe del mataroní sospitós. A l’interior d’aquests espais van trobar peces de roba que coincidien plenament amb les que s’havien utilitzat en els atracaments, la pistola simulada, el ganivet de grans dimensions i un casc blanc que també hauria format part dels primers fets.
Darrere d’aquesta història queden almenys 3 motos de particulars que van ser utilitzades com a motor dels robatoris llampec, centenars de mòbils sostrets i una llista important de dependents que s’han anat recuperant del trauma com han pogut. La treballadora de la botiga Vodafone de la Via Laietana ha passat un mes tremolant cada vegada que algú entrava al local amb algun objecte a la mà. “I encara pitjor, algú ha arribat a entrar amb el casc de moto posat. El cor se’m sortia. Crec que aquesta sensació no me la trauré en molt de temps”, clou.
