Els Mossos volen estendre els grups de Whatsapp amb comerciants a tot Barcelona

Experts valoren aquesta possibilitat com un pas necessari que, fins i tot, es podria plantejar de fer arribar a altres entitats veïnals vinculades als barris

Xatejar amb la policia està més a prop, si ets un comerciant de Barcelona. Després de provar-ho a Nou Barris, els cossos de seguretat estan disposats a crear grups de Whatsapp a la resta de districtes. Segons ha pogut saber aquest diari, els bons resultats de la prova pilot avalen aquesta nova estratègia de proximitat, que uneix els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana amb els representants d’agrupacions comercials en un xat. La policia catalana ho veu amb bons ulls però adverteix que és una iniciativa complexa que requeriria adaptar-se a les diferents realitats de cada zona. Per tant, obren la porta a fer-ne una expansió, tot i que no de manera imminent. 

Preguntada per aquesta possible ampliació, la intendenta i coordinadora de Seguretat Ciutadana de la Regió Policial Metropolitana Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Silvia Catà, respon: “I tant, la idea és fer-ho. Està donant bons resultats. Així que ampliar-ho a la resta de districtes pot ajudar-nos en el conjunt de la ciutat”. Com ha apuntat, a Nou Barris ja s’han produït detencions gràcies als grups de Whatsapp, després que s’hagin denunciat actituds sospitoses als negocis dels eixos comercials implicats en la proposta. Per això, Catà avança que acabarà de fer una avaluació de la prova amb el cap de la comissaria dels Mossos a Nou Barris, Joan Coll, i “si la valoració és positiva, ho ampliarem a altres zones de la ciutat”. 

Sigui com sigui, els experts contactats pel TOT Barcelona coincideixen a l’hora de valorar la iniciativa com un pas necessari. “Si volem un model de policia preventiu, el que cal és escoltar més la gent. Si no, ens veiem abocats a models reactius”, indica la directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, Montserrat Iglesias-Lucía. L’analista la cataloga com una estratègia “que envia un missatge de confiança i que evita els canals de comunicació formals, amb contactes protocolaris, que poden ser més freds”. 

En el mateix sentit, el sociòleg i professor de Ciència Política la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Torrens incideix en el fet que “precisament, un dels models policials en què cal aprofundir encara més és el de la policia de proximitat”. Per això, “la connexió directa via Whatsapp és una bona pràctica que pot generar una major eficàcia”. Segons Torrens, a més, amb aquesta proposta, els Mossos entren en el terreny d’una nova metodologia internacional de la gestió des de les administracions. S’anomena “disseny de les polítiques públiques amb impacte social”. 

Amb la creació d’aquests xats, després d’un contacte amb els comerciants, Torrens detecta tres eines d’aquest nou mètode de gestió pública. D’una banda, apunta la “gestió sobre el terreny”, que incorpora la gent del carrer com un actor proactiu per fer “més tranquil·la la convivència”. En segon lloc, inclou els “acords de capacitació”. Aquest model fa referència a “deixar ben clares les funcions delimitades dels agents socials i les que corresponen només als cossos policials”. I, finalment, esmenta “el desmantellament de les sitges funcionals”, que consisteix a suprimir processos burocràtics, com el fet d’haver de desplaçar-se a una comissaria o trucar al genèric 112.

Formació contra estigmatització

En la prova pilot del servei de Whatsapp que uneix la policia i els representants dels eixos comercials a Nou Barris, un dels punts que la policia, els mateixos botiguers i els experts valoren com a crucial és el procés d’instrucció. Es fan xerrades amb material audiovisual, exhibicions de tàctiques delinqüencials i indicacions teòriques. Així ho explicava el cap de la comissaria dels Mossos al districte, Joan Coll, al TOT Barcelona: “Durant el període d’informació als comerços, els havíem advertit d’alguns modus operandi dels furtadors. Per exemple, quan actuen en grups de tres persones, amb maniobres de distracció”. 

Així, quan els responsables dels negocis es troben una situació com la que els han explicat, que els genera desconfiança, poden donar l’avís. Sovint descriuen els sospitosos i la policia, si ho considera adequat, obre una investigació i actua. Després, alguns comerciants també comparteixen aquestes descripcions entre ells, amb altres grups de conversa, per posar-se en alerta. Davant del risc d’escampar discursos estigmatitzadors d’alguns col·lectius, els experts consideren clau dos aspectes: la instrucció prèvia i la gestió posterior de la informació per part dels agents dels cossos de seguretat

“Tot i que la formació sigui breu, és important que la policia estigui posant el focus en els fets objectius, en possibles maneres de delinquir, i no en les persones. És un dels mètodes que té a l’abast la policia per prevenir-se de possibles estigmatitzacions”, valora Iglesias-Lucía. En canvi, Torrens, també director del màster en Prevenció de la Radicalització a la UB, destaca que cal afrontar la possibilitat que algunes de les persones que emetin aquests missatges “caiguin en l’estigmatització social de certs col·lectius que són discriminats amb un discurs d’odi”. Tanmateix, “això els pertoca solucionar-ho als agents policials, que han de processar la informació de forma rigurosa”, puntualitza.

Augmentar la sensació de seguretat

Alhora, però, els dos analistes en seguretat conceben aquests xats com una eina útil per fer front a un fenomen que ha aparegut amb força els darrers mesos: les patrulles ciutadanes i els veïns autoorganitzats contra la delinqüència. Un dels exemples, especialment vinculat al comerç, és la plataforma Vigila a Sant Antoni, que aplega desenes de petits negocis i veïns en lluita contra els robatoris. Així, segons Torrens, això suposa “una de les respostes més intel·ligents per part dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. En comptes de voler erradicar les patrulles ciutadanes sense oferir cap alternativa, es dona una resposta que desactiva i substitueix el fenomen”.

A més, per la directora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, això també suposa un punt clau en l’augment de la sensació de seguretat. Una tendència necessària, tenint en compte que l’últim baròmetre municipal va registrar que la seguretat era la principal preocupació dels barcelonins, tal com van indicar un 17,7% dels enquestats. “Si l’augment subjectiu d’inseguretat ha influït en el sorgiment d’aquestes patrulles, la reducció de la percepció de la delinqüència, a més dels indicadors objectius, és molt probable que ajudi al fet que els veïns les deixin de veure necessàries”, comenta Montserrat Iglesias-Lucía.

Un pas més: Whatsapp per a veïns

I es podrien ampliar els grups de Whatsapp a altres parts de la societat, més enllà dels comerciants? Els Mossos d’Esquadra, de moment, no contemplen aquesta possibilitat. Per Sílvia Catà, el primer pas, si es confirma la viabilitat d’ampliar el Whatsapp a la resta de zones de Barcelona en el futur, serà el de mirar com adaptar-se a cadascuna de les comunitats dels comerciants segons els districtes. “No és la mateixa realitat comercial la de Nou Barris que la de l’Eixample”, apunta. De fet, tant els Mossos com els mateixos comerciants noubarriencs destaquen que el teixit del districte, juntament amb els esforços que hi ha dipositat la policia, facilita molt la proximitat amb els cossos de seguretat. “Nosaltres som les proves pilot de tot”, resumia la dinamitzadora de l’eix comercial de Pi i Molist, Maite Fernández. 

Encara i així, els experts acadèmics es miren amb il·lusió la possibilitat de portar els xats instantanis a altres actors socials. Ara bé, tenen clar que no es pot fer de manera general, sinó enfocant-ho a altres “líders de la comunitat”, esmenta Iglesias-Lucía. Segons el seu punt de vista, es podria fer arribar aquesta proposta, depenent de la mena de delicte que es vol abordar, a agents com “associacions de veïns, escoles, o col·lectius implicats en el territori”. També ho veu d’aquesta manera Xavier Torrens. Normalitzar el contacte per Whatsapp entre veïns i policia és un avenç “sempre que es mantingui el criteri comú” d’adreçar-se a “entitats del barri”. 

Si no es fes així, si no hi hagués un filtre de qualitat entre els veïns i la policia, Montserrat Iglesias-Lucía alerta que es podrien produir situacions de desbordament informatiu. “Hi ha municipis d’alguns punts poc poblats d’Espanya que van apostar per un model de contacte directe entre veïns i agents de la policia. Aquests models, però, no han acabat de funcionar perquè generen un volum d’informació que és difícil de poder-lo gestionar eficientment”. Per tant, la conclusió dels analistes de seguretat deixa clara la seva posició: Whatsapp sí, però no en mans de qualsevol. 

Nou comentari