La desfeta de la Copa Amèrica, que no tornarà a Barcelona, i la victòria dels veïns de la Casa Orsola són dos items ja consagrats en la cronologia d’aquest mandat. Sonen vents de canvi al teixit veïnal, que s’ha diversificat amb plataformes sectorials com No a la Copa Amèrica o el Sindicat de Llogateres, que han abanderat –si més no, mediàticament– aquestes dues lluites. El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Miquel Borràs, que tot just fa mig any que va estrenar-se al càrrec, admet que les entitats veïnals clàssiques han perdut el “monopoli” del carrer, però convida tothom a la lluita veïnal. “Mentre hi hagi mobilització social, nosaltres contents”, diu l’activista. Borràs repassa en aquesta entrevista els primers dos anys de Jaume Collboni a l’alcaldia i retreu al seu govern que hagi “prioritzat” els gremis empresarials a les associacions veïnals.
Té un repte molt complicat d’ara endavant, que és modernitzar les associacions de veïns.
Hi ha una qüestió generacional darrere, però no només generacional. Qui vol estar en el dia a dia, qui aconsegueix aguantar el ritme de desgast, no només de la FAVB sinó del conjunt de les associacions de veïns, acostuma a ser qui té més temps i això genera una mena de “San Benito”: s’entén que les associacions de veïns són com una unió de jubilats. Volem començar a canviar aquesta idea, començant per la junta de la FAVB.
Les associacions de veïns de cada barri també han de fer aquest procés?
Hem de treballar tenint en compte que la gent voluntària ha de poder actuar amb el temps que té. Internament ja s’han produït canvis i ara cal enfocar-se a les nostres associacions: donar suport a les que funcionen bé i ajudar les que estan de caiguda. Molta gent diu “no trobem ningú que vulgui fer de president i no sabem com rellevar la junta”. Cal donar-los eines i suport perquè hi pugui haver un relleu.
Ha entrat en crisi el model clàssic d’associació veïnal?
No crec que estiguin en crisi en el sentit que ja no siguin útils, perquè estem aquí i és una bona fórmula.
Però cal sacsejar-les.
El moviment veïnal és molt transversal. Temàticament, és divers i no sempre trobes gent que li interessi o que tingui ganes de posar-se en certs temes. En una associació pots trobar de tot; qüestions d’educació, sanitat, mobilitat, seguretat, urbanisme, habitatge, patrimoni… També temes que costen més d’arreglar perquè no depenen dels veïns, com la precarietat laboral o els conflictes socials. I això, en un moment en què l’extrema dreta s’aprofita d’aquestes coses, és un problema greu i fa necessària la nostra tasca.
Els darrers anys han aparegut moviments sectorials molt forts: el Sindicat de Llogateres, la Plataforma No a la Copa Amèrica… Les associacions clàssiques han perdut el monopoli de l’activisme?
Sí. Abans l’associació de veïns era gairebé l’únic espai d’activisme, ara hi ha molts moviments especialitzats. La gent jove focalitza molt més la seva acció en aspectes concrets i les associacions de veïns som més transversals. Creiem que les associacions clàssiques són una bona organització, quan algú no sap què fer amb un tema, ens ve a preguntar. Però, de totes formes, mentre hi hagi mobilització social, nosaltres contents.
Quina relació ha de tenir la FAVB amb aquests moviments més sectorials?
És un dels esforços que fem. Les reticències no són només dels activistes clàssics cap als moviments joves i especialitzats, també hi són a la inversa. Nosaltres volem que la gent sigui activa allà on se senti més a gust. No veiem cap barrera entre estar en una plataforma especialitzada i alhora en una associació de veïns. De fet, molta gent està a totes dues bandes.
Hi ha veus d’aquests nous moviments que critiquen que les associacions s’han apropat massa als partits polítics. Ho comparteix?
El moviment veïnal fa més de 50 anys que viu i hi ha hagut de tot. Hi ha hagut partits que han entrat en massa a les associacions, i al contrari, també n’hi ha que han captat gent nostra per col·locar-la en càrrecs. Relacions amb els partits sempre n’hi ha, perquè ens interessa convèncer-los que tenim raó. Sempre fem reunions, no només amb qui governa, sinó amb qui pot tenir incidència.
Com és la relació amb l’alcalde Jaume Collboni?
Ha costat tenir relació amb l’alcalde Collboni. La primera reunió amb ell com a alcalde va ser el juliol passat, quan ja portava més d’un any de mandat. Jo vaig anar a l’acte de mig mandat, quan exposava el que havia fet, i encara no m’havia pogut reunir amb ell. Ara sembla que comença a obrir-nos les portes, però falta que les trobades tinguin més contingut. Durant el primer any i mig s’ha reunit amb tots els gremis i associacions empresarials, però amb nosaltres no.
Per què creu que ha prioritzat el món empresarial?
No ho sé, perquè històricament era una tradició: entrava l’alcalde i en un o dos mesos ens reuníem. Aquesta vegada no ho han volgut fer. Potser, després de l’època de Colau, el PSC ha volgut apropar l’Ajuntament als gremis i sectors més empresarials. És possible que sigui una decisió política i que vulguin escoltar més el sector empresarial que el veïnal. Des de fora, la conclusió és aquesta, que ha prioritzat els gremis empresarials a la FAVB. Ells saben el que fan i què decideixen.
La FAVB ha estat molt crítica amb la política de grans esdeveniments de Collboni.
No estem en contra dels esdeveniments en si, però sí que es posi la ciutat al servei d’interessos econòmics particulars. Per exemple, el Parc Güell s’ha tancat per desfilades de moda quan fa anys que el veïnat demana millores d’accessibilitat. O la Fórmula 1 al passeig de Gràcia: l’Ajuntament diu que vol reduir contaminació i després organitza això…
L’executiu defensa que l’exhibició apropava la Fórmula 1, que té preus elevadíssims, a la classe treballadora.
És un argument agafat amb pinces. Si la Fórmula 1 vol ser un esport elitista, allà ells. L’administració pública no ha de facilitar que ampliïn el seu negoci, més si ells no fan cap estratègia per apropar-se a les classes populars.
La FAVB també ha estat molt insistent amb la regulació de les terrasses. Volen vostès més inspeccions i que se’n redueixi l’horari. Són optimistes?
Optimistes no, però fem la feina: recollim signatures, fem al·legacions… L’Ajuntament, però, ha permès moviments estranys, que una entitat privada [el Gremi de Restauració] presenti una recollida de signatures en contra de la nostra campanya. Si hi ha un sistema d’iniciatives ciutadanes, per què permet aquests enfrontaments? Ara hi ha dues propostes, la nostra, més restrictiva, i la del Gremi, que vol llibertat total. L’Ajuntament ha de decidir ja, portar una proposta al Ple i votar-la.
La relació amb el Gremi de Restauració no sembla gaire bona.
No, no ho és. El president del Gremi es dedica permanentment a insultar i a denunciar-nos, no argumenta. Es dedica a posar-nos bastons a les rodes. En altres gremis hi ha gent més receptiva, encara que no sempre coincidim, i hi hem arribat a acords. Tenim reunions periòdiques amb el gremi de l’oci nocturn, dels espectacles… A vegades no ens posem d’acord, però com a mínim hi ha diàleg i negociació.
Un altre gremi amb interessos oposats és el dels hotels, que ha criticat la taxa turística. Collboni l’ha incrementat i també ha anunciat que tancarà els pisos turístics el 2028. Hi ha qui ho celebra i qui creu que cal ser més ambiciós. En quin costat està la FAVB?
S’ha de ser ambiciós. El turisme no és el problema, tots som turistes, el problema és la massificació. Ens sembla bé que Collboni tanqui els pisos turístics, i demanem que mantingui la paraula si continua sent l’alcalde, perquè està prometent coses que escapen d’aquest mandat. L’altre aspecte és la vigilància dels pisos il·legals. El veïnat ha de poder denunciar quan en detecti un. I després cal mirar els lloguers de temporada: per aquí s’hi han colat les immobiliàries, que col·loquen a turistes. I en clau estrictament municipal, cal repensar el model de promoció turística, que s’està fent amb diners de la taxa.
El govern Collboni treu pit que ha climatitzat les escoles amb diners de la taxa turística.
Ens alegrem que es millorin les escoles, però aquesta despesa hauria de sortir del pressupost ordinari de l’Ajuntament i de la Generalitat. No hi estem en contra, només faltaria, però la taxa turística ha de servir per compensar les molèsties que provoca el turisme. Hi ha línies de metro i de bus col·lapsades, per exemple.
El turisme continua sent la tercera preocupaicó dels ciutadans, segons el baròemtre; l’habitatge n’és ara el primer. L’ha sorprès la contundència amb què el PSC ha defensat una flexibilització del 30%?
No estem en contra de revisar-lo, però sí de la revisió que proposava el PSC. La proposta que li ha fet a Junts bloqueja el potencial del 30% per frenar l’especulació. Era una flexibilització perquè la indústria fes el que ja fa. Si el PSC considera que cal modificar la mesura per frenar l’especulació, encantats de parlar-ne, però el que plantejava no anava per aquí. Una de les opcions és que l’Ajuntament cobri una taxa compensatoria, però hauria de buscar-se la vida per a construir, perquè no hi ha espai. De l’altra forma, una part de totes les operacions privades —també reformes grans— va directament a habitatge públic.
Collboni defensa que el 30% ha aturat les construccions privades i que cal implicar-ne el sector privat en la solució.
Si ell troba la manera que el sector privat hi participi, endavant, però el sector privat no considera l’habitatge un dret bàsic. Sense regulacions, només pensaran en el seu benefici. I cal un parc públic d’habitatge potent, com passa amb la sanitat o l’educació.
Què creu que ha fet bé Collboni aquests dos primers anys?
La campanya per frenar els pisos turístics il·legals no sé quins resultats tindrà, però endavant amb ella, hi ajudarem en tot el que calgui. També hi ha canvis de mobilitat i en el transport públic que s’han fet bé. No estem en contra de tot, però en algunes coses tenen prioritats diferents. El Pla de Barris és molt interessant, però no hi ha una conversa clara explicant què volen fer amb aquestes inversions.
El govern no ha treballat el Pla de Barris amb les associacions veïnals?
Estem d’acord que falta inversió i ens alegrem que hi hagi un pressupost important, però treballem-ho junts. El problema és que no han volgut treballar-ho plegats. Les associacions han de poder dir la seva, encara que després l’Ajuntament decideixi una altra cosa. Però escolta el que diu la gent.
El president de la FAVB ha vist la pel·lícula del 47?
[Riu] Sí!
S’ha sobredimensionat l’efecte de la pel·lícula o realment ha servit per encoratjar la lluita veïnal?
La pel·lícula ha beneficiat el moviment veïnal. És un exemple de com es lluitava i és important que arribi aquell esperit, que la gent no es limiti a anar de la feina a casa i de casa a la feina. A més, ha arribat en un moment en què moltes associacions fan aniversaris i memòria de tot el que van fer. És impressionant veure com el veïnat ha intervingut i modificat la Barcelona actual.
