L’Aina, la Gina i la Kàtia són educadores a tres de les 103 escoles bressol de gestió municipal que hi ha actualment a Barcelona, més d’un 70% de les quals en situació d’interinitat a l’Ajuntament. Denuncien ràtios molt elevades a les aules, condicions precàries de les educadores de suport i mancances en la substitució de les baixes, circumstàncies que les aboquen a l’estrès i al col·lapse per un problema que s’arrossega d’ençà una dècada.
A Catalunya les ràtios són de 8 lactants de 0-1 anys per una educadora o educador (els petits); 13 caminants d’1-2 anys per una educadora o educador (els mitjans) i 20 infants de 2-3 anys (els grans) per una mestra o mestre. A Barcelona s’ha reduït la ràtio dels infants de 2-3 anys de 20 a 19 i en l’àmbit europeu les recomanacions són de 4 infants de 0-1 anys per una educadora, 6 en els mitjans d’1-2 anys i 8 en els grans de 2-3 anys. “Som a la cua d’Europa” diu l’Aina, un fet “que en molts casos impossibilita donar resposta a les necessitats biològiques d’un infant d’entre 0 i 3 anys”.
Neix el moviment ‘Bressol Indignades’
El 2012 les reivindicacions van cristal·litzar en el moviment ‘Bressol Indignades’, que arran de les retallades, l’externalització d’alguns centres, la disminució de les hores del personal de suport i l’augment de les ràtios es va poder reunir amb l’aleshores alcalde Xavier Trias. Ni les trobades ni les manifestacions van fructificar en cap acord o millora i el desgast va anar afeblint el col·lectiu, que veia com alguns dels seus impulsors anaven marxant de les escoles bressol “perquè no podien més i eren persones amb vocació” rememora la Gina.
Just abans de les eleccions municipals de 2015, la Gina explica que la reunió amb Ada Colau feia albirar un horitzó agradable. “Aleshores tot eren orelles i promeses: van internalitzar les tres escoles bressol que s’havien externalitzat -Caspolino, Enxaneta i Els Patufets de Navas- i poc a poc van anar retornant la mitja hora de suport que el govern de Trias ens havia tret”, indica la Gina.
La signatura del document ‘Compromís per la infància’ semblava encarrilar adequadament una voluntat complementada amb el compromís de valorar a llarg termini la baixada de les ràtios, la idea era situar-les en 6, 8 i 15, respectivament. “Però el seu discurs ha estat el contrari, de no voler entendre ni escoltar-nos”, manifesta la Gina, amb l’afegitó de barrejar el tema de fons amb el nombre de places.
“Està molt bé que diguin que n’han d’oferir més i millor dues persones que una però l’espai ha de tenir una condicions determinades; les places han de ser de qualitat perquè un infant entre 0 i 3 anys necessita ser mirat i escoltat, sentir-se vinculat i segur. Al miler d’infants de les escoles bressol de Barcelona no se’ls està donant l’atenció i la cura que necessiten”, fet que els sorprèn per ser un partit que “ve de la lluita al carrer, el diàleg i la democràcia”. Totes tres subratllen “la gran hipocresia de l’Ajuntament” ja que des de l’IMEB els organitzen formacions i congressos a càrrec d’experts sobre l’impacte negatiu que té l’estrès en el desenvolupament integral dels infants.
Les carències de les educadores de suport
Pel que fa a les educadores de suport, que sense ser responsables de l’aula a la pràctica hi acaben assumint funcions molt similars a les mestres, estan contractades per una empresa externa “i l’Ajuntament juga amb això i ho normalitza però tenen condicions molt pitjors tant de sou com d’horari”, considera l’Aina, atès que és discontinu segons les necessitats de l’aula i per això reclamen una regulació que els atorgui més seguretat. “Un dia fan mitja hora, després marxen, després tornen a venir per fer-ne mitja més però se les condiciona a estar disponibles de 9 a 15h”, es queixa la Kàtia i, en alguns casos, de 8 a 16h en funció de les empreses, les escoles i les necessitats del grup en el qual estiguin.
De la seva banda, troben que les direccions dels centres “se senten pressionades i han d’apagar els focs entre les queixes de les famílies, les educadores i l’administració; per les feines burocràtiques quasi mai poden entrar a les estances. Portem molts anys així i algun dia farà un pet”, alerten totes tres.
L’Aina lamenta que l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) opti per ampliar hores a les educadores de suport “per suplir la baixada de ràtios, perquè així ja som dues persones a l’espai i la realitat és que durant moltes hores no és així, les dues hi coincideixen poc temps“. Lamenten que de portes enfora es vantin d’ideals i valors que no serveixen per revertir la situació. “Augmentar mitja hora més les educadores de suport no és abaixar la ràtio, cal que disminueixi el nombre de nens per educadora i per espai”, diu l’Aina.
Substitucions que arriben tard
Malgrat que moltes professionals tenen por de rebel·lar-s’hi, de les cendres de ‘Bressol Indignades’ ha nascut la plataforma ‘Dignitat pel 0-3’ que, amb el suport de moltes associacions de famílies, pretén posar fil a l’agulla i tallar de soca-rel una situació “insostenible que ens fa acabar malaltes física i mentalment”, segons la Kàtia. En aquest sentit, també adverteixen que, quan es posen malaltes, “la substitució no arriba fins al tercer dia d’estar de baixa com a mínim, si no tens una baixa de més de quatre dies no et posen substituta”, afegeix l’Aina.
I les mestres complementàries, pensades per donar suport, acaben substituint les persones que falten. “Tot el sistema que tenen com a ideal no és real. No podem fer honor a la tasca de mestre o educadora pequè ho estan convertint en un servei d’assistencial en què sols es parla de quantitat de places”, branda la Gina.
Tampoc entenen per què els infants han de passar tantes hores a a les aules. “La conciliació laboral no hauria de passar per aquí”, rebla la Kàtia. A això se li suma la presència cada cop més rellevant d’infants amb necessitats educatives especials, que no poden ser atesos correctament perquè les educadores de suport no estan formades per aquesta casuística “i nosaltres tenim formació en educació infantil, no especial. Si hi ha un nen que necessita menjar per mitjà d’una sonda, les educadores no saben com funciona i l’IMEB vol que n’aprenguin”.
Segons la Gina, l’educació inclusiva “no és posar un nen a l’aula; intentes fer-hi dormir 19 infants però n’hi un parell que necessiten un acompanyament individual i no els pots atendre: l’un plora, l’altre crida o tira joguines…”. Per tot plegat, demanen un compromís de baixada de ràtios al conjunt del país i, mentrestant, més recursos humans per repartir equitativament la feina amb una altra educadora a l’aula.
Pau Gonzàlez posa l’accent en les places
Pau Gonzàlez, regidor d’Educació i president de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), defensa que des del govern de la ciutat sí han abaixat les ràtios a les escoles de bressol municipals -les de la capital catalana representen un 11% de totes les del país- per sota del que autoritza la Generalitat, si bé només s’ha fet al grup del grans d’entre 2 i 3 anys. “En una ciutat que deixa quasi el 40% dels infants que demana plaça fora, abaixar ràtios vol dir oferir menys places quan no estem sent capaços de donar-ne a tothom que ens les demana, que a més no és tota la gent que podria demanar-la”.
Afegeix que una baixada de les ràtios comportaria també un retrocés econòmic. “Ens penalitzaria en el marc del repartiment de fons europeus que fa el Ministeri i la Generalitat, atès que tenim menys infants dels que podríem tenir. Un de cada quatre infants de la ciutat és dins les escoles bressol; abaixar ràtios vol dir deixar més infants fora, necessitem seguir creant més places” assegura el president de l’IMEB.
Gonzàlez creu fermament que el model d’escoles bressol de Barcelona “ha estat i és referent arreu” si bé admet una tensió pel fet de no disposar de prou places perquè el servei sigui “universal, com sí succeeix a partir de P3”. D’altra banda, reconeix el “problema greu” que suposa la interinitat de les educadores de l’Ajuntament -que situa al voltant del 70%- però subratlla que estan en condicions de treure a concurs 630 places noves que “estabilitzaran la plantilla”. Gonzàlez apunta que s’han ampliat les educadores de suport per als infants amb necessitats específiques detectades i, a més, que cada escola té una bossa d’hores de suport que pot fer servir pel que necessiti.
En procés de recuperació i nous centres
El regidor d’Educació adverteix que hi ha un esgotament -de cansament, no de finalització- del sistema ja que el curs passat “va ser el pitjor”, amb més de la meitat de la plantilla de l’IMEB de baixa. “Això ens va desbordar i encara no ens hem recuperat del tot”.
Gonzàlez insisteix que posar l’infant al centre de totes les necessitats ha estat “l’aposta constant” del govern municipal, motiu pel qual han estrenat un servei d’infermeria itinerant per acompanyar infants amb necessitats sanitàries i que el curs passat es van duplicar les hores de suport específiques per als qui tenen necessitats d’educació especial. En aquest sentit, aquest matí s’ha presentat un informe en què l’Ajuntament ha explicat que ha invertit uns 18 milions d’euros per a la millora de la detecció i seguiment dels infants amb necessitats específiques de suport educatiu a les escoles bressol municipals.
Finalment, el regidor d’Educació explica que el curs 2023-2024 obriran dues escoles bressol més -a Sant Martí i a La Teixonera- amb una inversió de prop de vuit milions d’euros assumit íntegrament pel consistori. Tot plegat demostra “la voluntat política d’augmentar la qualitat de les escoles bressol”, que segons ell s’estén a l’aposta per l’educació inclusiva, per fer escoles bressol que alhora tinguin equipament -que és l’espai familiar- i un pla de millores des de l’estiu que inclou “patis més verds i oberts”, així com treballs de pintura i confort climàtic. Recorda que en tot cas, i al marge de la predisposició a fer millores i reunions amb les plataformes representatives oportunes, la pilota és a la teulada de la Generalitat perquè es qui marca les condicions d’escolarització.
