La meitat de les persones sense sostre que viuen a Barcelona van arribar a la ciutat buscant una feina, segons explica l’últim informe de la Fundació Arrels fet a partir de gairebé 400 enquestes a finals del 2020. Però la seva vida es va trencar en algun moment i van acabar vivint al carrer. L’entitat estima que més del 60% dels sensesostre van venir a la capital catalana amb un pis on dormir, però que la recerca de feina no va anar tal com esperaven i es van veure forçats a deixar-lo.
El perfil més habitual de sensesostre és un home d’edat mitjana que fa uns quatre anys que viu al carrer. L’entitat ha alertat que la pandèmia només ha agreujat la seva situació de vulnerabilitat. La Covid-19 ha “cronificat” una vida que ja era prou “complicada” i la meitat dels enquestats assegura que la seva situació ha empitjorat.
Una ciutat cara
“La ciutat és cara, sabem que hi ha els problemes d’habitatge i de lloguer, i malgrat que es pugui regular hi ha moltes persones que no poden tirar endavant”, denuncia el director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets. “Això fa que la situació sigui molt complicada per moltes persones que intentin venir i buscar fortuna o la forma de viure i no se’n surtin”. L’informe també alerta que el 70% dels sensesostre són estrangers, una xifra que triplica la seva representació real, ja que només són el 23% de la població de la ciutat.
La Fundació Arrels calcula que hi ha més de 1.100 persones sense sostre a Barcelona. A més, més del 20% dels sensesostre es van veure forçat a viure al carrer per culpa de la pandèmia, tot i que en els últims mesos la fundació ha detectat “una petita baixada” de persones dormint al carrer per les restriccions a la mobilitat i l’obertura de centres públics especials durant els pitjors mesos.
