Un total de 3.709 infants d’entre 0 i 3 anys no tindran plaça a cap escola bressol municipal (EBM) de Barcelona el curs que ve, segons dades de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) obtingudes per l’ACN. Això suposa gairebé la meitat de les 8.291 sol·licituds presentades i situa la demanda atesa en el 55% del total, un nivell similar al dels darrers anys. D’altra banda, les dades del curs que ara ha acabat mostren com la cobertura és força més baixa a l’Eixample (37,2%), Gràcia (45%) i Sants-Montjuïc (47,2%), perquè des del Consistori s’han “privilegiat” barris “més vulnerables”, segons el regidor d’Educació, Lluís Rabell, que assumeix que les xifres demanen “un esforç” inversor, i promet 647 noves places d’aquí al final d’aquest mandat.
Segons les dades de la preinscripció i matrícula del curs 2024-25 obtingudes per l’ACN, el curs vinent la xarxa de 105 escoles bressol municipals acollirà 8.845 infants de 0 a 3 anys, la qual cosa suposa només una de cada quatre criatures d’aquest grup d’edat de la ciutat. Una part important són matrícules de continuïtat, els infants que passen de curs, i la resta són noves matriculacions. En concret, s’han assignat 4.582 places per un total de 8.291 sol·licituds, això és, el 55,2% de la demanda. Per grups d’edat, també hi ha hagut poca variació, I2 segueix sent el grup amb un nivell més baix de demanda atesa, el 51% de les 2.497 sol·licituds de plaça. A I1 s’ha satisfet el 57% de 4.403 sol·licituds, i a I0, el 58% de 1.391.
Els darrers anys l’oferta pública municipal no ha fet sinó augmentar, amb una xarxa que ha passat de 35 equipaments EBM l’any 2000 a 105 actualment. Però les famílies que sol·liciten una plaça a les escoles bressol han crescut a un ritme encara superior. Superada l’anomalia dels dos cursos pandèmics en què va baixar fortament la demanda d’escolarització i l’oferta pública va absorbir fins més enllà del 60% de les sol·licituds, aquest curs s’ha retornat al 55%, un percentatge lleugerament més baix que l’any passat (56,7%) i també que el darrer curs abans de la pandèmia (56%).
Per altra banda, Lluís Rabell, assegura que són “conscients” d’aquestes xifres i admet que “que demanen un esforç de desenvolupament d’escoles bressol”. En aquest sentit, exposa que la previsió del Consistori és inaugurar abans que acabi el mandat 4 escoles bressol, que sumaran un total de 647 places noves, i deixarien la xarxa pública amb una capacitat total de més de 9.200 places i 108 equipaments. Tanmateix, el regidor diu que en termes d’escolarització d’aquesta franja d’edat, sumant els sectors públic i privat, Barcelona no està lluny de l’objectiu del 85% que marca la Unió Europea pel 2030. “Ara estem en un 72%, i ens anem encaminant poc a poc cap aquests objectius”, assegura.
Desequilibri territorial
Les dades del curs 2023-24 confirmen que el districte amb el nivell més baix de demanda atesa ha estat l’Eixample amb només el 37,2% de les sol·licituds amb plaça assignada, seguit de Gràcia (45%) i Sants Montjuïc (47,2%). L’altra cara de la moneda és Nou Barris, amb la ràtio més alta, gairebé el 67% de la demanda és atesa. I, en segon lloc, Sant Martí (65,8%). Els casos de Sant Martí i Horta-Guinardó (64,8%) contrasten amb l’Eixample, ja que tots tres districtes són els que tenen més demanda, però mentre els dos primers tenen un dels percentatges més alts de cobertura, l’Eixample és el més mal cobert.
Al respecte, Rabell explica que el “desequilibri” territorial no és casual, ja que “s’ha privilegiat amb més escoles bressol els districtes i barris on hi ha una major vulnerabilitat social, rendes més baixes”. Aquí és on s’ha fet més “esforç inversor” que en altres zones on, assegura, aquesta mancança queda “en part compensada per l’oferta privada”. Tot i això, Rabell diu que “s’anirà equilibrant l’oferta” d’acord amb la demanda. “No volem crear una segregació a la inversa”.
En aquest sentit, les quatre EBM que s’inauguraran d’aquí a final de mandat estaran força repartides: Casernes (Sant Andreu), Can Carreras (Nou Barris), La Mar (Barceloneta) i una quarta a la Sagrada Família (Eixample). L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, amb un pressupost anual ordinari de 66 milions d’euros destinat a la xarxa d’escoles bressol, té previst invertir 14 milions d’euros en aquests quatre projectes programats per aquest mandat.
Bressols en Lluita
En aquest context, la plataforma Bressols En Lluita, reclama l’accés garantit a places d’escola bressol públiques i també ràtios i condicions de treball adequades en aquest segment de l’educació pública. La plataforma la integren entitats en defensa de l’escolarització pública de la primera infància, educadors i també famílies, com la de Natàlia González, mare d’un dels nadons que s’ha quedat sense plaça pel curs 2024-25 a l’Eixample.
En declaracions a l’ACN, González assegura que les conseqüències per a la seva família i per a moltes de les que estan en la seva situació és una gran “incertesa” i un problema per a l’economia familiar. “Ho vam apostar tot a la pública, i no va anar bé. Com que no tenim solvència econòmica ni família que es faci càrrec del nostre fill, ara un dels dos haurà de renunciar a la seva vida laboral”. La primera etapa de l’educació infantil (0-3) no és ni obligatòria ni gratuïta, però sí que és una mica més assequible que la matrícula de les llars d’infants privades, i compta amb un sistema de tarificació social. A més des de fa dos cursos, Infantil 2 està parcialment finançat pel Govern amb 1.600 euros per plaça i les famílies paguen només el menjador i les acollides, mentre els ajuntaments segueixen aportant el mateix.
1 
