Milers de persones —majoritàriament dones— han sortit aquesta tarda al carrer per protestar per la desigualtat entre gèneres i la pervivència del masclisme. La mobilització unitària durant la vaga feminista s’ha iniciat a les 17h a la plaça Universitat i, segons la Guàrdia Urbana, hi han particpat 50.000 persones.
Una hora abans de la cita, però, els carrers del voltant ja bullien plens de pancartes, cartells, cares pintades i consignes que s’assajaven en petits grups de companyes. “El masclisme mata més que el coronavirus” és un dels clams que més s’ha pogut veure en els cartrons que s’exhibeixen entremig de la massa. Això i les seves variants. “Hi ha més possibilitats de morir per ser dona que per coronavirus” o “no hi ha pitjor virus que el patriarcat”. La consigna relativitza l’alarmisme al voltant del Covid19 i recordava que les violències envers la dona i els col·lectius transgènere, malgrat que ocupen menys titulars, en xifres, són més letals.
El lema de la mobilització d’enguany ha estat “Autoorganització i revoltes feministes, contra la precarietat i les fronteres”. La crida per la interseccionalitat —el feminisme que busca arribar a tots els col·lectius oprimits pel masclisme, especialment aquells que tenen menys capacitat de visibilitzar-se— ha estat una constant, també, entre els escrits que mostren les dones al carrer. “Si no és interseccional, no és feminisme” insistien diverses pancartes. Fins i tot, una de les manifestants, lluint un hijab, ho demanava: “Inclou-me. Sororitat”.
Una manifestant demanant “sororitat” / D.C.
Com ja és habitual, però, els lemes de la manifestació barregen la indignació amb la ironia i acumulen ocurrències que els passejants comenten en passar pel costat. Una pancarta parodiava la frase icònica del youtuber Miquel Montoro: “Hòstia, dones, que en som de fortes”. Un altre cartró mostrava la frase “no és no i si vols més flexibilitat, apunta’t a ioga”.
Més refèrencies a l’actualitat: “Polanski, premi al millor violador 2020”. I, com una tònica habitual entre el jovent, també s’ha fet habitual la línia reivindicativa perquè es deixi d’hípersexualitzar el cos de la dona. “Les tetes són genials, no genitals”, clamava un cartell.
Pancarta feminista amb una picada d’ullet a Miquel Montoro / D.C.
Retrat irònic de Bertín Osborne al 8M / D.C.
La pancarta del 8M que reivindica el ‘no és no’ / D.C.
Els pits també han estat protagonsites dels missatges del 8M / D.C.
Una pancarta amb crítica cap al concepte del “feminisme liberal” que ha arrelat darrerament / D.C.
“No tocar, gràcies” expressa una dels missatges de la manifestació / D.C.
La crítica a la impunitat de Roman Polanski, acusat diverses vegades d’haver violat noies, també present al 8M / D.C.
Una altra de les pancartes amb joc de paraules i rerefons alliberador en clau feminista / D.C.
Els homes han estat especialment interpel·lats en la manifestació, inclosos els que s’anomenen “aliats” / D.C.
Joc de paraules en anglès per dir que un vestit no significa donar consentiment a cap comportament sexual / D.C.
La mobilització finalment ha acabat a les 19:30h a Arc de Triomf, on s’han llegit diferents manifestos i s’ha acabat la jornada amb concerts de música urbana i en clau feminista.
