Trobar un racó on deixar les escasses pertinences de què disposen i dormir a recer del fred i la pluja a Barcelona ja és una tasca prou complicada per a les persones sense sostre. Però si a sobre han d’esquivar les tanques, bol·lards i punxes que les comunitats de veïns i les empreses instal·len a les entrades dels edificis i pàrquings, trobar un lloc per dormir esdevé una odissea. És el que s’anomena arquitectura hostil i té com a únic objectiu evitar que les persones sense sostre puguin fer ús de l’espai públic. Entitats com la Fundació Arrels treballen per denunciar aquestes pràctiques, que consideren discriminadors i criminalitzadores dels sensellar.
Un grup d’estudiant dels Jesuïtes de Gràcia – Col·legi Kostka han participat en un projecte d’Arrels que busca fer un mapa amb tots els elements hostils de la ciutat per denunciar la problemàtica, que a vegades fins i tot les mateixes administracions públiques fomenten. Un exemple són els bancs amb separadors o els bancs individuals que en els últims anys han inundat Barcelona. Els alumnes han recorregut el barri buscant aquests punts foscos i hi han col·locat adhesius per identificar-los. L’arquitectura hostil “”no resol el sensellarisme, només el trasllada”, denuncien els joves a l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
El president del Patronat Arrels Fundació i professor dels Jesuïtes de Gràcia – Col·legi Kotska, Josetxo Ordóñez, denuncia que els elements d’arquitectura hostil “tracten la persona que està al carrer com si fos un enemic o algú indesitjable” i la “criminalitzen”. Ordóñez lamenta que aquestes pràctiques presenten les persones sense sostre com algú “perillós o que genera inseguretat” i recorda que, tot i no tenir llar, no deixen de ser “veïns i veïnes com la resta”.
L’aparició d’aquests elements d’arquitectura hostil d’un dia per l’altre no només eviten que nous sensesostre es puguin instal·lar en un portal o en una entrada d’un pàrquing, sinó que sovint expulsa algú que hi vivia, que es veu obligat a mudar-se i això fa que desaparegui del radar de les entitats i les xarxes veïnals que els donen suport. “Es veuen abocats a passar per una mudança forçosa que els genera estrès i ansietat”, comenta el responsable d’Arrels. “És com si fossin una caixa o una mercaderia que es pot anar movent”.
