Barcelona ha viscut aquest dimecres un Dia de la Hispanitat especialment descafeïnat. L’espanyolisme ha tornat a apoderar-se dels carrers del centre de la capital catalana aquest 12 d’octubre amb una manifestació que ha recorregut el passeig de Gràcia i que ha estat marcada per la forta presència de jovent i per l’absència de l’alcaldessa Ada Colau, que ha estat en boca dels diferents grups municipals que han participat en la concentració. Segons les dades facilitades per la Guàrdia Urbana, la manifestació ha aplegat un total de prop de 2.200 persones, una xifra molt inferior a la proporcionada pels organitzadors de l’esdeveniment, que parlen de gairebé 50.000 assistents.
La marxa arrencava amb mitja hora de retard pocs minuts abans de les dotze del migdia. Al capdavant de la concentració se situaven representants de diversos grups polítics com el president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, o el president del PP català, Alejandro Fernández. També encapçalaven la manifestació altres personalitats polítiques com la presidenta del grup municipal de Cs, Luz Guilarte, o el líder dels populars al consistori barceloní, Josep Bou, que en declaracions als mitjans de comunicació es preguntava per l’absència de Colau. “Per què no és aquí? No ha vingut, no ho entenc”, etzibava Bou.
La concentració ha avançat a pas lent per l’emblemàtic passeig barceloní fins a la plaça de Catalunya, on estava previst que tinguessin lloc els tradicionals parlaments i la cloenda formal de l’acte. Tot el recorregut ha estat amenitzat per l’actuació d’una comitiva de més de 2.000 ballarins llatinoamericans, que han representat diversos balls tradicionals dels seus països d’origen. Una d’aquestes figurants ha estat la Sandra, una dona de Bolívia que fa prop de quinze anys que viu a Barcelona. Aquesta és la cinquena edició del Dia de la Hispanitat en la qual participa amb les seves companyes de ball. “El passat és passat. Aquí el més important és la gent, la política l’hauríem de deixar en segon lloc. Nosaltres portem alegria i amor en un moment d’incertesa com l’actual”, assenyalava.
Reggaeton i furor amb Vox
La capçalera ha entrat a la plaça de Catalunya al ritme d’algun dels darrers èxits de reggaeton i s’ha acabat dispersant a l’altura de la font que presideix l’espai. Molts dels assistents han aprofitat l’impàs entre la cloenda de la marxa i l’inici dels parlaments per acostar-se a les diferents parades que diverses entitats espanyolistes i partits polítics havien organitzat a la plaça. La parada de la formació d’ultradreta Vox ha estat sense dubte la que ha centrat totes les mirades, aplegant molts dels participants de la concentració, que han tret el cap per demanar informació o fer-se amb una de les polseres amb lemes espanyolistes que oferien.
En un dels accessos a la plaça de Catalunya, un grup de noies d’entre 18 i 20 anys esperava la finalització de l’acte enfundades en banderes espanyoles. “Portem venint a la manifestació del Dia de la Hispanitat des del 2018. Amb la pandèmia no vam poder, però aquest any crec que era important venir per demostrar que Catalunya és part de l’estat espanyol”, apuntava una d’elles, que remarcava que una de les raons per acudir a la concentració era reivindicar l’origen andalús de les seves famílies.
Una absència destacada
Molt a prop del grup de noies, l’Antonio observava el panorama també enfundat en la seva bandera espanyola. Aquest avi de 82 anys nascut a Àvila, però criat a Madrid fa més de quaranta anys que va marxar de la capital espanyola per instal·lar-se a Barcelona. “Estic en contra de les autonomies i del desplaçament que s’està fent de la llengua castellana a Catalunya. Si sortim avui és per reivindicar els nostres drets perquè ens sentim amenaçats”, assegurava. L’Antonio és una de les cares habituals que sempre protagonitzen les manifestacions espanyolistes a la capital catalana. “No me’n perdo ni una. Mentre les cames m’aguantin seguiré venint”, insistia aquest barceloní d’adopció. Preguntat sobre l’absència de l’alcaldessa Ada Colau en la concentració d’aquest dimecres, l’home dibuixava un somriure i apuntava: “Com ha de venir si és antiespanyola? O almenys ho és per interès”.
23 
1 
