La gimcana de trobar pisos per menys de 700 euros a Barcelona

El nombre de barris amb lloguers ‘assequibles’ ha passat de 38 a 13 en només cinc anys

L’Ester i la Blanca fa mesos que busquen pis a Barcelona per anar a viure juntes. Totes dues tenen 22 anys i volen marxar de casa, però no troben pisos a preus “raonables” que no siguin armaris per guardar escombres apanyats per posar-hi un llit. I, quan diuen raonables, volen dir que no superin els 700 euros mensuals, que és el que es poden permetre ara mateix sense haver de renunciar a sortir de casa després de pagar el lloguer, les despeses de la casa i el menjar. “És pitjor que una gimcana”, expliquen. I això que en l’últim any i mig els preus han baixat.

Amb un lloguer mitjà que ronda els 900 euros, el seu pressupost de 700 euros no dona per gaire, però hauria de ser suficient. Amb el Salari Mínim Interprofessional (SMI) recent apujat a 1.125 euros en 12 pagues, una parella en la qual els dos membres cobrin l’SMI hauria de destinar, com a màxim, 700 euros a pagar el lloguer, segons les recomanacions de les Nacions Unides. Però, igual que l’Ester i la Blanca, hi ha molta gent, sobretot joves, que no arriben ni a això. Segons l’Ajuntament de Barcelona, una quarta part dels barcelonins són com màxim mileuristes.

L’Ester i la Blanca ja ni es plantegen trobar un pis que no els suposi gastar més del 30% dels seus ingressos, com recomana l’ONU. De fet ja han incrementat el topall fins al 60%. Estan acabant d’estudiar i van enllaçant com poden feines precàries. Els pocs estalvis que tenen són el coixí que farien servir per seguir pagant el lloguer si les coses anessin mal dades, però no s’atreveixen a fer el pas per anar a viure a un pis que no es poden permetre.

No hi ha pisos, literalment

Una cerca ràpida al portal Idealista permet calibrar prou bé la magnitud de la tragèdia. Pis al carrer d’En Sant Climent, al Raval, per 650 euros al mes. Comença bé. 37 metres quadrats en una quarta planta exterior sense ascensor. Següent. Àtic al carrer Veguer, al Gòtic. També per 650 euros al mes. Potser encara hi ha esperança. Però no. 25 metres quadrats en un sisè pis sense ascensor. La llista d’anuncis continua, però no per gaire estona.

Del més 7.600 anuncis que té Idealista a Barcelona, només 345 –el 4,5%– ofereixen lloguers per sota dels 700 euros. És veritat que les xifres dels portals immobiliaris reben moltes crítiques perquè no tenen per què ser la realitat. Segons les dades de l’Institut Català del Sol (Incasol), que ofereix les estadístiques de lloguer més acurades de tot l’estat, al segon trimestre del 2021 a Barcelona només es van signar 926 contractes a barris on el preu mitjà està per sota de 700 euros.

Això equival al 6,5% dels més de 14.100 contractes que es van signar a la capital catalana durant aquells tres mesos, en plena voràgine postpandèmica i amb un mercat immobiliari que ha registrat taxes d’activitat mai vistes. De fet, a Barcelona ara mateix només hi ha 13 barris amb un lloguer mitjà inferior a 700 euros, amb cinc més on no hi ha dades disponibles pels pocs contractes signats. La majoria es concentren a Nou Barris, únic districte que ha aconseguit mantenir-se per sota d’una franja que a Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sants-Montjuïc fa temps que veuen pel retrovisor de l’especulació immobiliària. Fa cinc anys hi havia 38 barris per sota dels 700 euros (vegeu mapes).

[Fes clic a cada barri per veure els preus del lloguer el 2021]

[Fes clic a cada barri per veure els preus del lloguer el 2016]

El sector immobiliari sovint critica que les estadístiques sobre els preus de lloguer s’analitzen de manera descontextualitzada i aposta per creuar les dades amb el Salari Mínim Interprofessional (SMI) per oferir una visió de conjunt més acurada. El 2016, l’SMI era de 764 euros i el lloguer mitjà a Barcelona, de 774. Seguint el mateix exemple d’abans, una parella que cobrés l’SMI i volgués destinar el 30% dels seus ingressos al lloguer s’hauria tornat boja per trobar un pis per uns 460 euros, ja que aquell any només hi havia tres barris que complissin amb aquest requisit: Ciutat Meridiana, Torre Baró i la Trinitat Nova, tots tres a Nou Barris.

Moderació de preus

En l’últim any i mig el preu del lloguer ha baixat un 10% a Barcelona, passant de 1.005 euros a finals del 2019 –rècord absolut de tota la sèrie històrica– als pocs més de 900 euros actuals. La pandèmia, els confinaments i la llei catalana de regulació de lloguers han tingut un efecte combinat balsàmic en el mercat immobiliari, tot i que comença a haver-hi sospites que els lloguers podrien haver tocat fons. Almenys mentre la legislació no sigui més contundent.

A Barcelona les dinàmiques potser han canviat, però els rànquings no. Pedralbes (les Corts) continua sent el barri més car de la ciutat amb un lloguer mitjà de gairebé 1.700 euros, seguit de lluny de Tres Torres (1.429), Sant Gervasi-Galvany (1.339) i Sarrià (1.298), tots tres a Sarrià-Sant Gervasi. Tanca el top5 la Vila Olímpica del Poblenou, a Sant Martí, amb 1.248 euros. A l’extrem oposat hi ha Baró de Viver (Sant Andreu), amb un lloguer mitjà de 447 euros, seguit de Ciutat Meridiana (Nou Barris) amb 488 euros i la Trinitat Vella (Sant Andreu) amb 592. La Trinitat Nova i les Roquestes, a Nou Barris, tanquen la llista amb 598 i 608 euros, respectivament.

[Fes clic a cada barri per veure una comparativa de preus del lloguer entre el 2016 i el 2021]

Nou comentari