Les llengües asiàtiques, les més parlades a Barcelona després del català i el castellà

L'amazic, l'àrab, el bengalí i l'urdú són els idiomes estrangers més parlats a la ciutat

A Barcelona conviuen actualment més de 300 llengües d’arreu del món, moltes més que nacionalitats hi ha a la ciutat –174–. Així ho constata un estudi sobre diversitat lingüística al món elaborat per Linguapax i publicat amb motiu de l’any Internacional de les llengües autòctones, que és enguany. Segons l’estudi, al món hi ha 7.000 llengües vives però 2.464 al límit de l’extinció, i moltes d’elles no reconegudes oficialment dins dels seus estats. Barcelona, com a exemple de ciutat “cosmopolita” és un mirall de la diversitat lingüística al món, diu l’estudi. Aquí, després del català i el castellà, les més parlades són l’amazic, l’àrab, el bengalí i l’urdú, segons dades del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona (UB).

Diversitat lingüística i cultural: un patrimoni comú de valor inestimable és el títol de l’estudi fet públic aquest dimecres per Linguapax, l’organització amb seu a Barcelona i estatus consultiu davant la UNESCO, que vetlla i promou la revitalització de la diversitat lingüística mundial.

En conjunt, l’estudi analitza la situació de la diversitat lingüística al món, xifra el nombre de llengües vives –7.000– la concentració de parlants –un 90% de les llengües són parlades únicament per un 4% de la població mundial–, o les dificultats d’accés a l’educació en llengua materna en molts països, especialment a causa dels moviments migratoris o la imposició de les llengües colonials en molts països (molts d’ells, ja excolònies).

El treball és una reivindicació de la “importància” de la diversitat lingüística, d’acord amb la declaració de la UNESCO de l’any Internacional de les llengües autòctones. Tot i que l’organisme de Nacions Unides es fixa específicament en les anomenades llengües indígenes –parlades entre 370 i 500 milions de persones–, Linguapax fa extensiva aquesta reivindicació a les llengües “minoritàries” sense necessitat que hagin estat víctimes de processos colonials. És a dir, el català inclòs.

El català no és l’objecte de l’estudi, per bé que s’hi refereixi com una llengua amb estatus de “minoritària cosmopolita” i que “ha demostrat al llarg de la història una enorme capacitat per conservar la llengua pròpia malgrat haver patit situacions d’extrema minorització”. Per Emili Boix-Fuster, catedràtic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística, l’informe “convida a una valoració positiva del multilingüisme”, sempre que “permeti que el català no pateixi” per causa de “l’Estat o del mercat”.

Les 300 llengües de Barcelona

Amb dades de Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona (UB), l’informe de Linguapax constata que a Barcelona es parlen més de 300 llengües, i això que el cens de nacionalitats residents és molt inferior –174–. Això corrobora que hi ha molts estats plurilingüístics, però també reflecteix l’important volum de població flotant estrangera, tant turistes com professionals, que visiten la ciutat.

D’aquestes 300, Linguapax s’ha fixat en les 38 més parlades, encapçalades per les llengües del nord d’Àfrica com l’amazic i l’àrab, i seguides del bengalí i l’urdú, el xinès mandarí, el romanès, l’anglès, el rus o el quítxua. D’aquestes, l’estudi aporta dades sobre qui són els seus parlants i quants són, en quines zones de la ciutat es parla, etc.

Per la presidenta de l’entitat, Mònica Pereña, la diversitat de llengües és una riquesa a protegir “entre tots”. L’Ajuntament de Barcelona ja ho fa, ha indicat, “donant veu als seus parlants a les assemblees de barri, amb documentació de la ciutat en els seus idiomes, informació en biblioteques i centres cívics”. Però l’entitat vol que Barcelona actuï més en tant que ciutat cosmopolita per fer que “les llengües [minoritàries] sobrevisquin”.

En aquesta línia va la campanya Barcelona et parla. Barcelona t’entén en més de 300 llengües que impulsen, encara en fase incipient i amb la col·laboració del consistori. Però per Pereña, garantir aquesta supervivència passa pel “prestigi i la legitimitat” d’aquestes llengües, cosa que s’aconseguirà a través de “polítiques lingüístiques adequades i l’accés a la tecnologia”. “Aquests són els dos factors essencials”, ha destacat.

Nou comentari