El tancament precipitat d’una escola bressol no és només un problema logístic per a les famílies, també suposa un sotrac en l’educació de l’infant. Ho han constatat les famílies de Sant Andreu que confiaven l’educació dels seus fills a l’escola Les Manetes, que ha tancat sobtadament. La Cristiana Pinar, una de les mares afectades, recorda que les llars d’infants ja no s’entenen com un espai “on guardar nens” sinó com una “eina educativa” més. “Continuem visitant centres, però encara no n’hem trobat un que ens encaixi, i això també et treu molt de temps”, explica. La situació no és esperançadora: trobar ara una escola bressol implicaria treure hores de sota les pedres per poder acompanyar l’infant en un nou procés d’adaptació, que s’allargaria unes quantes setmanes just quan el curs està a punt d’acabar. “El que ens ha passat és una font de complicacions per pares i infants”.
El final de Les Manetes pot ser l’inici d’un llistat més llarg. En aquests moments, hi ha dues escoles bressol, el Sol Solet i l’Àgora, totes dues a l’Eixample, que han expressat la seva voluntat d’adherir-se a la xarxa d’escoles bressol municipals. Són dues cooperatives que aposten per “enfortir la pedagogia” abaixant ràtios i reforçant el personal i les seves condicions. Fa gairebé dues dècades, des de la crisi de 2008, que encadenen obstacles; pateixen l’encariment del lloguer, que ha crescut vertiginosament amb l’especulació, i de les despeses de la Seguretat Social dels treballadors. Ho expliquen al Tot Barcelona dues de les referents; l’Anna Alario, mestra de l’Àgora, i Laia Caballé, del Sol Solet. “Moltes famílies nostres tenien feines en sectors econòmics liberals, i amb la crisi van prescindir de la llar d’infants. També se’ns van retallar les subvencions i hem hagut d’augmentar força les quotes, que és el que no volem”.
Les mestres d’aquestes dues cooperatives recorden que el servei a la pública ara és gratuït a I2 -el curs vinent podria ser gratuït també I1- i que hi ha molta “desigualtat” entre les quotes de la pública i la privada. Aquest fet, diuen, els impedeix tenir un “negoci rendible” si s’aposta és, com volen, mantenir ràtios baixes i dos educadors per aula. “En el cas del Sol Solet tenim una pòlissa de crèdit i fins que no reps la subvenció d’Ensenyament anem amb l’aigua fins al coll”, incideix la Laia. L’Anna afegeix: “I treballem més hores que un ventilador, molts anys amb sous de mileurista, malgrat que el negoci és nostre”. A més, lamenten que tot plegat genera inestabilitat en els equips docents, un argument més per justificar-ne l’adhesió. “Hi ha infants, en centres privats, que han tingut dues i tres educadores diferents en un sol curs”.
La nova norma, a estudi
Els darrers dos cursos, l’Ajuntament només ha pogut donar resposta al 55% de les sol·licituds, cosa que implica deixar gairebé la meitat de les famílies en mans de les llars privades. Durant la preinscripció d’enguany es van sol·licitar un total de 8.291 places per accedir a una llar d’infants pública, de les quals només se’n van assignar 4.582. Les dades són variades segons els barris; la cobertura és força més baixa a l’Eixample (37,2%), Gràcia (45%) i Sants-Montjuïc (47,2%), perquè l’Ajuntament ha preferit reforçar les zones “més vulnerables”, segons va explicar el consistori l’estiu passat. L’Ajuntament és “conscient” de les xifres i té previst inaugurar tres centres i una ampliació abans d’acabar el mandat -els Comuns li retreuen que ells van deixar-ne 10 projectats-, cosa que sumaria un total de 108 equipaments a Barcelona i unes 9.200 places públiques.
En tot cas, la conclusió és clara: amb la construcció no n’hi haurà prou per cobrir la demanda existent, més ara que s’està fent gratuïta part de l’educació preinfantil i el sector privat està en crisi. Per això la comissió de Drets Socials de l’Ajuntament ha obert la porta a integrar escoles privades a la xarxa de centres públics. Una iniciativa que els Comuns batallen des del mandat passat i que el regidor d’Educació actual, el socialista Lluís Rabell, ha abraçat: “Cal trobar els mitjans i els camins per eixamplar la xarxa d’escoles bressol, amb la construcció pròpia i també incorporant-ne mitjançant altres vies”. La iniciativa també compta amb el suport d’ERC i Junts, si bé els ‘juntaires’ volen revisar les condicions i “intensificar” les converses amb el sector abans d’executar-la. El calendari exposat pel govern municipal situa l’aprovació definitiva l’octubre vinent, però no seria el primer cop que la normativa s’amaga abans d’hora en un calaix.
La Coordinadora d’escoles bressol de Catalunya, representada en aquest procés per l’Anna Alario, veu arguments de pes per tirar endavant la norma. Més crítica és l’Associació Catalana de Llars d’Infants, que en tot cas tampoc s’hi oposa frontalment. La seva presidenta, Conxita Pericó, comparteix part del neguit que exposaven anteriorment les dues cooperativistes, però avisa que la regulació neix amb deures pendents. “No és l’única alternativa al problema i tampoc la ideal, perquè no totes les llars amb dificultats s’hi podran acollir”, comenta. De fet, l’entitat ja va recórrer la normativa durant el mandat d’Ada Colau perquè “exigia tantes coses que era impossible que una llar d’infants antiga de Barcelona reunís les condicions”. Pericó admet que caldrà esperar les noves converses entre els grups municipals abans de tornar-se a posicionar, però d’entrada demana canvis que “facilitin aquesta integració” i la “continuïtat” del projecte educatiu concertat dels centres que passin a ser titularitat de l’Ajuntament.
Què diu la regulació
La regulació arribaria per pal·liar els problemes de construcció -s’ha frenat per l’encariment dels materials i la dificultat de trobar sòl lliure a Barcelona-, però en cap cas com a alternativa. L’eix base de tot plegat radica en la voluntarietat del centre. Aquesta eina no permetria a l’Ajuntament expropiar llars d’infants privades, sinó que és una opció que aquestes tindrien a l’abast si pateixen dificultats econòmiques. Grans ciutats com l’Hospitalet de Llobregat ja estan implementant normatives similars, que s’inspiren en el Decret llei de la Generalitat que permet integrar centres educatius privats a la xarxa de titularitat pública. El preàmbul de la normativa -ara per ara només un esborrany- detalla que, tot i que aquest decret no és d’aplicació per a centres bressol, “la situació i les necessitats d’interès públic que van motivar la seva promulgació es constaten també en aquests casos”.
L’esborrany presentat pels Comuns, el qual ha pogut consultar aquest diari, exposa que l’Ajuntament hauria d’estudiar les propostes d’integració en un termini de sis mesos i que l’adhesió no serà efectiva “fins que no es formalitzi el conveni amb la Generalitat per integrar-lo a la xarxa de llars d’infants de titularitat pública”. Amb el canvi es mantindrien els mestres amb contractes indefinits i que disposen de les titulacions exigides per l’Ajuntament a les seves escoles bressol. El mateix text esmenta que en aquells casos que no es compleixin els requisits “s’han de resoldre amb anterioritat a l’eventual acord de subrogació”. L’adhesió al servei d’escoles municipals, que en cap cas deixarà fora l’alumnat inscrit en el centre, es començaria a desplegar a l’inici del curs següent.
