Un acord a tres bandes –Estat, Generalitat i Ajuntament– obre una línia de crèdit històrica per a fundacions i cooperatives que promoguin habitatge social a Barcelona. L’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i l’Institut Català de Finances (ICF) prestaran fins a 140 milions d’euros –70 cada un– a promocions immobiliàries en terrenys municipals però impulsades per entitats sense ànim de lucre els propers 10 anys.
El consistori calcula que aquest conveni permetrà finançar la construcció i la rehabilitació d’un miler d’habitatges. El 60% serien pisos de lloguer assequible i l’altre 40%, cohabitatge en cessió d’ús. Les entitats podran retornar el préstec en condicions avantatjoses: termini de fins a 30 anys amb l’euríbor sumat al 2%. L’entitat rep els terrenys gratuïtament, en dret a superfície per un període de 99 anys. A més el consistori els subvencionarà entre el 7% i el 15% del cost de les obres.
L’Ajuntament selecciona els projectes a través d’un conveni previ, l’ESAL, que ja dona fe de la solvència econòmica de les candidatures. Els exigeix, a més, que l’arquitectura inclogui criteris ambientals, com eficiència energètica o limitació de materials contaminants. El crèdit cobrirà el 100% del cost del projecte i tindrà com a llindar màxim els valors de taxació: pel 2022 el límit serien 120.000 euros per pis.
Lloguers de 600 o 700 euros
L’alcaldessa Ada Colau ha celebrat el conveni amb l’ICO i l’ICF, que ha titllat d'”històric” en declaracions recollides per l’agència ACN. Ha presumit de l’operació de crèdit públic més gran feta a Espanya amb un Ajuntament i ha apostat per afavorir iniciatives ciutadanes o del tercer sector que produeixen habitatge sense ànim de lucre. També ha avançat que els lloguers assequibles rondaran els 600-700 euros al mes.
Rosario Casero, directora general de Negocis de l’ICO, i Jordi Oliva, conseller delegat de l’ICF, han subratllat que l’habitatge social és una de les línies d’interès de les dues institucions creditícies perquè les entitats promotores solen tenir dificultats d’accés al mercat financer privat. “Un clar exemple d’un bon model que no culmina avui, sinó que comença avui”, ha dit Casero.
