L’Ajuntament de Barcelona de forma conjunta amb Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA) ha constituït un grup de treball amb experts per definir el model de gestió de les platges de la ciutat fins el 2050 arran de l’emergència climàtica. Aquest grup té com a principal objectiu definir aquest nou model de gestió de les platges per aconseguir disposar d’un litoral resilient, que preservi la biodiversitat marina, amb una gestió sostenible davant dels efectes del canvi climàtic. La majoria de platges han perdut entre el 30 i el 85% de la sorra els últims anys, i el temporal Gloria del gener passat va afectar greument aquests espais.
Aquest debat que ara s’obre, clourà amb un doble objectiu: fer una diagnosi per poder analitzar i debatre les alternatives de model d’adaptació de les platges de Barcelona davant dels escenaris de canvi climàtic, i definir criteris i propostes a considerar per a la transformació i gestió de les platges. Aquesta iniciativa dona compliment d’una banda, als objectius de la Declaració d’Emergència Climàtica que apunta que cal actuar de manera urgent i contundent per preservar l’ecosistema litoral, i de l’altra, als objectius del Pla Litoral.
Experts transversals
El grup de treball està format per professionals destacats de l’àmbit de la gestió i direcció de projectes costaners i canvi climàtic que provenen de diferents centres de recerca, universitats i entitats de reconegut prestigi i per professionals de diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona directament relacionades amb les platges i el litoral, d’Ecologia Urbana, l’Oficina Estratègica del Litoral i BCASA.
La dinàmica de treball d’aquest grup d’experts s’inicia aquest dilluns i durarà fins el novembre del 2021. Paral·lelament s’ha formalitzat un grup de seguiment integrat per representats de la Demarcació de Costes de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per fer el seguiment de les propostes. El procés de reflexió finalitzarà amb l’obertura d’un espai d’informació i debat a la ciutadania amb els resultats obtinguts.
Punt de partida
Les platges de Barcelona són majoritàriament d’origen artificial, però formen part d’un sistema costaner altament dinàmic i experimenten constantment modificacions com a resposta natural a l’acció de l’onatge. Aquest sistema manca d’aportacions naturals de sediment i l’impacte de l’onatge i les corrents marines desencadena un retrocés de la línia de costa fins a amplades que en algun punt arriben a ser crítics (menys de 25 metres d’amplada), especialment en algunes èpoques de l’any.
Per resoldre aquest problema, l’any 2005 l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Medi Ambient van signar el Protocol per a la protecció i reparació de la façana marítima de Barcelona i fins al 2010 s’ha executat el Projecte d’Estabilització de les platges de Barcelona, fent aportacions artificials de sorra, però el problema persisteix i actualment les pèrdues de sorra es situen al voltant dels 40.000 metres cúbics cada any.
Platges menguants
Les darreres aportacions es van fer al 2009 (100.000 metres cúbics) i 2010 (750.000) amb sediments procedents de la conca de la Tordera (extracció a Premià i Masnou). Des de llavors les úniques aportacions realitzades han estat amb sediment procedent de l’aterrament de la bocana de Port Olímpic de Barcelona, tot i que són de l’ordre d’entre 6.000 i 8.000 metres cúbics anuals. Malgrat aquestes aportacions, la pèrdua de superfície de les diferents platges ha estat molt important, i va del 31% de la platja de Sant Sebastià i Sant Miquel, al 85% de la Mar Bella. Només està per sota, la del Somorrostro, amb un 5% de superfície perduda.
Segons l’Ajuntament, les platges de la ciutat compten amb eines de gestió i planificació, com el Pla de Gestió Integrada del Litoral (PGIL), el Programa d’Acció de Platges i el Programa de Gestió Intel·ligent de Sediments, instruments útils però que no permeten plantejar una reflexió profunda de futur i de model de les platges a seguir, d’acord amb els efectes de la crisi climàtica que ja s’ha patit aquest gener amb la borrasca Glòria, que va portar les platges al límit de la seva funcionalitat.
La borrasca Glòria ha estat un episodi excepcional tant per la durada, 3 dies, com per les seves característiques, amb una acumulació total màxima de precipitació de 139 mm, ratxes màximes de vent de 113 km/h i onades que van arribar als 6 m d’alçada d’ona significativa, amb pics de 8 metres a les platges, provocant un fort impacte al litoral, que va suposar la pèrdua de 157.000 metres cúbics de sorra de les platges. Aquestes conseqüències ja s’apuntaven a diferents plans i programes com el Pla Clima 2018-2030 i al Pla Estratègic del Litoral de Barcelona 2018-2028.
Pla Clima 2018-2030
El Pla Clima 2018-2030 identifica el retrocés de les platges per l’augment del nivell del mar, com un dels reptes més importants que haurà de fer front Barcelona en relació amb l’emergència climàtica, preveu un augment de les inundacions, canvis morfològics a les platges i una exposició més gran de les infraestructures portuàries. A més, les projeccions climàtiques, a escala general, preveuen que els esdeveniments extrems de temporals seran més freqüents en els pròxims anys i dècades. Actualment, l’onatge és el responsable de les problemàtiques més importants en el litoral barceloní quan es produeixen episodis extrems de temporals.
Pla Estratègic del Litoral
El Pla Estratègic del Litoral de Barcelona 2018-2028 va detectar que les platges de Barcelona són un sistema estructuralment deficitari en sorra amb baixa capacitat de recuperació, amb un comportament purament erosiu, sobretot a la zona interna, de l’ordre de 40.000 metres cúbics cada any. Les recomanacions que fa a curt termini es basen en una aportació artificial de sediment a totes les platges, un monitoratge i un sistema d’alarma.
Els plans i programes existents apunten la necessitat d’una planificació a llarg termini i els efectes del temporal Glòria evidencien la necessitat de reflexió sobre el futur de les platges i posen en preavís la ciutat amb una visió més enllà del litoral barceloní.
