Les mesures anti-Covid fan créixer els residus als menjadors escolars

Les empreses de càtering han de fer servir més material de plàstic i higiènic per servir racions individuals

La crisi del coronavirus ha obligat els restaurants a adaptar els seus materials i productes als formats monodosi. Però els restauradors no han estat els únics en haver de canviar per adaptar-se a les noves normes de seguretat i higiene contra el coronavirus. Els menjadors escolars prenien nota durant la desescalada per quan poguessin tornar a acollir els alumnes. Les estrictes mesures de seguretat que s’han de seguir per evitar rebrots i tancaments d’escoles ha provocat un augment en els residus que generen els àpats dels escolars. Els càterings que gestionen les cantines estudien ara la millor manera de reciclar el plàstic extra que s’utilitza per garantir el correcte racionament dels àpats.

L’empresa d’economia social de la Fundació Cassià Just, Cuina Justa, fa 25 anys que es dedica al món de l’alimentació. Gestiona una trentena de menjadors escolars a Barcelona i l’àrea metropolitana, que donen feina a 355 treballadors amb trastorns mentals i en risc d’exclusió social. La responsable del projecte, Àngela Jover, explica a aquest diari les dificultats a les quals s’enfronten ara que les normes de seguretat són més estrictes que mai. “Hem hagut de comprar material especialitzat per fer més individualitzat el consum”, afirma Jover. La crisi sanitària ha obligat a fer un sobresforç econòmic, de personal i d’organització a empreses com Cuina Justa, que segueixen mantenint els mateixos preus per a les escoles.

Per combatre l’extra de residus que es generen, Cuina Justa ha posat el focus en la gestió de la demanda: “Fem una reserva de menús segons l’estimació de la demanda que pugui haver per evitar el malbaratament”. Segons la responsable, el que més plàstic ha generat és el producte higiènic, i no tant el fet d’haver de fer racions de cada àpat. “El cost més gran ha estat la reorganització del material i els monitors, que han de tenir molta cura higiènica abans i després dels àpats”, continua Jover.

Cuina Justa mira amb preocupació l’augment dels costos, que amenacen la viabilitat d’un projecte social del qual depenen moltes persones en situació de vulnerabilitat. A banda de la gestió de menjadors, l’entitat capacita i forma aquests treballadors per donar-los una feina digna.

Imatge d'arxiu d'un menjador escolar gestionat per TENO / Cedida
Imatge d’arxiu d’un menjador escolar gestionat per TENO / Cedida

L’empresa Temps per l’Educació, la Nutrició i l’Oci (TENO) és un altre càtering que gestiona menjadors escolars a Barcelona. En total, serveix quaranta col·legis a tot Catalunya. Es caracteritza per oferir aliments ecològics i de proximitat. El gerent de l’empresa, Eduard Terrades, explica a aquest diari els canvis organitzatius que han patit els menjadors. “Hem incrementat les neteges i ventilacions; mantenim els grups bombolla de les escoles i hem donat formació a tots els monitors”, explica Terrades. “La despesa més elevada ha estat adaptar-nos a les noves mesures higièniques i contractar més personal que atengui els nens”, sosté.

Aquest càtering tenia un programa anomenat Jo em serveixo que buscava que els infants assimilessin els hàbits de taula de manera natural, servint-se els seus propis àpats. El coronavirus ha obligat a abandonar aquest funcionament pedagògic per tal de garantir les mesures de seguretat i higiene.

Calcular la petjada ecològica

L’Ajuntament de Barcelona compta amb un programa anomenat Escoles Més Sostenibles, amb el que 358 centres estudien aspectes relacionats amb la sostenibilitat i l’ecologia. Una de les xarxes és l’anomenada Ens ho mengem tot, que busca deixar constància del malbaratament alimentari que es produeix als menjadors de les escoles. Alba Galofre coordina la secretaria tècnica que assessora els centres participants. Explica al TOT Barcelona que durant una setmana de cada mes, els alumnes analitzen una part del menú per saber quant malbaratament es produeix i quina és la petjada ecològica del que mengen i del que rebutgen.

Arran de la crisi de la Covid-19, la secretaria tècnica fa un assessorament i acompanyament especial als centres que preveuen una major generació de residus i volen aprendre com gestionar-los millor. “Un centre se’ns va adreçar per saber com reduir l’impacte de l’ús diari de tovalloletes, ja que els alumnes estan obligats a utilitzar-ne abans i després de seure a les taules”, exemplifica Galofre.

El programa municipal assumeix que temporalment calen productes higiènics d’un sol ús i proposa als centres que compensin aquest increment de residus amb accions en altres àmbits del dia a dia. En definitiva, afinar al màxim la generació quotidiana de brossa fins que ja no siguin necessàries les actuals mesures anti-Covid als menjadors.

Nou comentari