Vuit mesos després de les primeres mobilitzacions, la desaparició de la gran coberta d’amiant de l’Eixample comença a veure la llum. Ho fa, però, a mitges i al ralentí. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, els propietaris d’un dels dos terrenys en els quals es divideix l’interior d’illa on està ubicada aquesta teulada de fibrociment de prop de 2.500 m² -delimitat pels carrers d’Aragó, Consell de Cent, Calàbria i Viladomat– ja han iniciat els tràmits per substituir-la per una altra sense uralita.
En concret, es tracta de la parcel·la on s’erigeix una gran nau industrial que durant molts anys va pertànyer a la companyia automobilística francesa Peugeot i que en aquests moments està en desús. De fet, alguns veïns encara recorden que les instal·lacions van albergar durant prop quatre dècades un taller de cotxes de l’empresa gal·la que va acabar tancant pocs anys abans de l’esclat la pandèmia del coronavirus després de diverses queixes dels treballadors per les condicions en les quals es veien obligats a treballar precisament per la presència d’aquesta coberta d’amiant d’uns 1.800 m² i pel seu mal estat de conservació.
Fonts municipals consultades per aquest mitjà confirmen que els tràmits per canviar la teulada es troben “molt avançats” i que la previsió és que la propietat obtingui la corresponent llicència d’obres “ben aviat” per poder dur a terme l’actuació amb garanties. En paral·lel a l’obtenció d’aquest permís, els responsables del terreny han de posar-se en contacte amb una empresa especialitzada -per encarregar-se de les tasques ha de figurar en el Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA) de la Generalitat- perquè elabori un Pla de Treball que haurà de ser validat pel Govern, tant per part d’Inspecció de Treball com per l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL). És en aquest punt on el Departament d’Empresa i Treball intervé per controlar que es compleixen totes les mesures de seguretat.
Solució a dues terceres parts del problema
L’imminent inici dels treballs de substitució d’aquesta part de la coberta, però, només permetrà erradicar dues terceres parts del problema. L’altra de les parcel·les on es troba la teulada de fibrociment està ocupada actualment per un pàrquing que té la seva entrada pel carrer d’Aragó i, per ara, la propietat sembla no tenir pensat aparentment realitzar cap mena d’intervenció al respecte.
En aquest sentit, des de l’Ajuntament mantenen incoat un expedient de disciplina urbanística contra els responsables legals de l’espai amb l’objectiu d’esmenar el “mal estat de la coberta i la seva manca de manteniment”. Malgrat no precisar quin recorregut pot tenir aquest tràmit ni si es pot traduir en algun tipus de sanció, el consistori sí que assegura a preguntes del TOT Barcelona que estan pendents de contactar amb la propietat per tal d’explicar-los quins passos han de seguir per poder substituir els elements farcits amb fibres potencialment cancerígenes.
Manca de diàleg i un parc guardat en un calaix
El col·lectiu de veïns de la vintena de comunitats que conformen l’interior d’illa on es troba la gran teulada celebra que es vagin a poc a poc fent passos per erradicar l’amiant, però lamenten la manca de diàleg de l’executiu ara liderat per Jaume Collboni en tot el procés. Segons denuncien els afectats, els portaveus han presentat fins a dues instàncies des del passat mes d’octubre per poder reunir-se amb el nou regidor del districte i abordar la problemàtica que no han rebut cap mena de resposta per part de l’administració.
“Com a afectats ens agradaria que ens mantinguessin informats de tot plegat. Es tracta d’una actuació important i delicada. Aquí hi ha més d’una vintena de finques amb finestres que donen directament a la coberta. Si s’ha de substituir s’ha de fer ben fet i vigilarem que així sigui”, apunta Santiago Comas, un dels veïns que té el fibrociment a poc més de 150 centímetres del menjador de casa seva. Comas considera que posats a intervenir en la parcel·la es podria aprofitar per rebaixar l’alçada de la nau existent per descongestionar l’interior d’illa i avançar en el projecte d’habilitar un parc urbà en els terrenys, una iniciativa recollida en el Pla general Urbanístic del 1976.
Sobre la possibilitat que aquest interior d’illa es converteixi en una de les famoses 30 primeres zones verdes interiors recuperades que va prometre Collboni en contraposició a la proliferació de superilles, el consistori ha remarcat a aquest mitjà que l’expropiació de les parcel·les no és una “prioritat”, tal com ja van manifestar en l’anterior mandat.
Petits avenços en el marc normatiu català i europeu
Cal recordar que actualment no existeix cap marc normatiu que prohibeixi a uns propietaris tenir teulades de fibrociment en uns terrenys, de manera que en molts casos la substitució de la uralita s’acaba allargant en el temps perquè aquests proven d’estalviar-se la important despesa que suposa una actuació d’aquestes característiques. Per això, tal com defensen des de la Comissió contra l’amiant de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), és crucial l’elaboració d’una Llei contra l’amiant que vagi més enllà del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, que preveu erradicar l’amiant de qualsevol construcció tant pública com privada abans del 2032.
En paral·lel, el Parlament Europeu ja està treballant en dues propostes legislatives per tal de poder fer un cens sobre els edificis amb fibrociment repartits per tot el territori -un supòsit que a priori també inclourà la futura legislació catalana- i per poder garantir una correcta i segura gestió dels residus constructius que puguin contenir uralita, com en el cas de la gran teulada d’amiant de l’Eixample. Precisament, l’alta cambra europea va aprovar el passat mes d’abril una modificació del reglament que regula el contacte dels treballadors amb aquest material per tal de rebaixar els límits permesos d’exposició, situant-los deu vegades per sota del que marcava la normativa fins ara vigent.
2 
