L’edifici calamitós de l’Ajuntament que dues escoles no es cansen de reclamar

Un bloc arrossega 15 anys de buidor absoluta i projectes fallits mentre els centres escolars veïns denuncien falta d'espai

L’Ajuntament de Barcelona té un edifici maleït a la cantonada dels carrers Londres i Villarroel, en plena Antiga Esquerra de l’Eixample. No ha rebut proposta d’ús que aguanti en peu el temps suficient perquè algú se la prengui seriosament. Es va acabar de construir l’any 2006 com a bloc d’habitatges i fa 15 anys que és buit. Els seus pisos minúsculs i deserts han vist passar a Joan Clos, Jordi Hereu, Xavier Trias i Ada Colau per l’Alcaldia. I el súmmum de la inversemblança és que, mentre veïns indignats s’escarrassaven a demanar explicacions als tribunals, l’edifici es feia un fart d’acumular premis d’arquitectura. Des de fa mesos, però, la principal reivindicació per donar vida a aquest bloc la protagonitzen una escola d’infantil i primària i una escola bressol. Ofegades per la manca d’espai, reclamen utilitzar allò que és buit i de titularitat pública.

Ara bé, com tot el que envolta aquest edifici, la lluita està sent farragosa. L’últim que han sabut les famílies de l’Escola Mallorca i l’Escola Bressol Londres, enganxades al bloc desert, és que el Consorci d’Educació de Barcelona va desestimar adaptar-ne els baixos per donar-los un ús educatiu. Fonts municipals confirmen a aquest diari que el consorci –integrat per Ajuntament i Generalitat– va rebutjar-ho “pels costos”. Mentrestant, alumnes de P3, P4 i P5 han de dinar a les aules i no al menjador perquè la Covid-19 els ha acabat de treure el poc espai i temps que tenien.

L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Escola Mallorca també assenyala les darreres incongruències municipals sobre el projecte. D’una banda, recorden que l’Ajuntament va incloure l’edifici Londres a la llista d’equipaments que es posaven a disposició dels centres educatius per al curs escolar que començava el setembre passat. També recorden que una consellera dels comuns al districte els va comunicar que era una “prioritat” donar ús a l’edifici. I per últim, assenyalen que es van comprometre a mantenir-los informats i fer-los partícips del futur de l’edifici. Tanmateix, cap d’aquestes situacions s’ha acabat produint, a hores d’ara. “No tenim novetats i continuem amb un edifici buit en un estat lamentable“, subratlla Laia Eraso, membre de la junta de l’AFA Mallorca.

Petició de mínims: planta baixa i altell

Al col·legi hi ha unes “necessitats que s’arrosseguen històricament”, puntualitza Eraso. I les reivindiquen tant el mateix centre com les famílies. Entre les més flagrants es poden comptar greus insuficiències a la cuina, mancances al menjador, mala ventilació a la sala d’informàtica ubicada al soterrani i falta general d’espai. Així, l’AFA Mallorca considera que el centre té un dèficit d’un laboratori i de tres aules de plàstica, ciències i llengües. També creuen que caldria un magatzem i que s’hauria de recuperar el jardí reramurs, ja que segons el planejament inicial és una zona que pertanyia a l’escola i que els infants necessiten actualment per esponjar la seva presència en un pati reduït.

Un cartell de l'Escola Mallorca, amb l'edifici Londres de fons / D.C.
Un cartell de l’Escola Mallorca, amb l’edifici Londres de fons / D.C.

El bàlsam que resoldria bona part de les peticions seria, precisament, desembarcar a l’edifici del carrer Londres. L’escenari quotidià del bloc buit davant les necessitats veïnals i educatives es percep com poc menys que una broma de mal gust. L’associació de famílies assegura que n’hi hauria prou amb la cessió de la planta baixa i de l’altell. “A partir d’aquí, la solució a proposar, o la decisió d’on ubicar les aules noves o el magatzem, o com modificar el menjador i la cuina, cal estudiar-ho amb els tècnics i tècniques de l’Ajuntament i del Consorci i consensuar la solució, amb una mirada global”, defensa Laia Eraso.

Poca concreció i noves promeses

Fa gairebé un any van llançar una nova campanya de pressió per forçar algun canvi, però de moment no hi ha cap resposta clara. L’únic que els arriben són rumors del que s’hi vol fer, i l’administració no acaba de respondre clarament als dubtes que sorgeixen. Fonts del Consorci d’Educació de Barcelona apunten que s’han estudiat “diferents hipòtesis d’usos” i que “segurament hi haurà novetats aviat”. Alhora de detallar-ho, però, es limiten a dir que “el que es té clar és que aquests usos han de ser equipaments educatius, però que encara estan per concretar”. Des del govern del districte afegeixen que “s’està treballant internament per donar-li un ús d’equipament”. I si una cosa tenen en comú l’Ajuntament i el consorci és que, davant qualsevol avenç, prometen comunicar-ho prèviament a la comunitat educativa i a les entitats veïnals.

La menció a les entitats veïnals no és en va. Des del primer moment, la història de l’edifici Londres va estar marcada per la indignació d’uns quants veïns que van organitzar-se sota el nom de Comissió Pro Illa Verda. Van trobar irregularitats en un projecte que els treia la promesa urbanística d’una zona verda i els jutjats els van donar la raó. La justícia fins i tot va arribar a contemplar l’enderrocament de l’edifici. Però aquesta destrucció de l’edifici també comportava grans dificultats. El projecte del bloc d’habitatges s’havia gestat juntament amb l’escola bressol, l’escola infantil i de primària i un pàrquing, i com tots ells ja estaven en funcionament, el trencaclosques que es dibuixava era cada vegada més difícil de resoldre. Les últimes informacions apunten a una sentència ferma que resol que l’edifici ha de tenir un ús educatiu.

Entre premis i projectes morts

Durant aquest quinze anys, però, hi han passat mil coses. D’una banda, als arquitectes de l’edifici, Judith Leclerc i Jaime Coll, els plovien els reconeixements. Els primers anys van rebre el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Nacional d’Arquitectura del Ministeri d’Habitatge en la categoria d’Habitatge de Promoció Pública i, també, el premi de la novena Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme.

L'edifici Londres vist des de la cruïlla amb el carrer Villarroel / D.C.
L’edifici Londres vist des de la cruïlla amb el carrer Villarroel / D.C.

Els guardons s’acumulaven mentre la idea inicial d’omplir aquells pisos de joves es rovellava. Una dicotomia que va analitzar recentment el regidor del districte de l’Eixample durant el govern convergent, Gerard Ardanuy, en un reportatge de la ràdio comunitària del districte, L’Escletxa. “És un edifici molt peculiar. És de l’època de l’esplendor arquitectònica socialista de principis dels 2000. Prima el disseny sobre la funcionalitat i és un edifici que no pots fer-hi res més que pel que estava dissenyat, que era per fer pisets de 25 o 26 metres quadrats amb una habitació i un bany, que era una cosa absolutament dantesca. A més, té una estructura que no pots desmuntar i fer espais diàfans. És bastant malgirbat”, deia l’exregidor en rememorar els quatre anys en què es va haver d’empapar d’un projecte tacat pel fracàs continu.

De fet, el mateix Ardanuy explicava que una de les vergonyes que havia hagut d’afrontar aquest edifici era el fet que els pisos eren massa petits, ja que en el moment d’edificar es van utilitzar unes mides tan justes que quan els volien entregar la llei havia evolucionat i ja no es considerava que tinguessin la superfície mínima per acceptar-los com a habitables. Així, per aquest i altres motius, es va acabar descartant dedicar la finca a l’habitatge per a joves. Però no seria l’última idea fallida. Posteriorment, es va plantejar cedir l’edifici a un centre hospitalari, als refugiats de Síria o a una nova escola sense ubicació definitiva.

Sigui com sigui, ja ha passat una dècada i mitja en un edifici municipal que, pel camí, ha perdut una promoció d’habitatge assequible. La trentena de pisos que s’acumulen en aquest bloc, a més dels baixos eternament reclamats, segueixen sense un futur clar. L’últim revés ha estat la negativa a cedir-ne una part a les escoles que envolten l’edifici, en ple curs marcat per la pandèmia. Les famílies, però, mantenen un equilibri feixuc entre l’esperança i la fiscalització. “Ens calen més metres quadrats en espais nous que l’Ajuntament ha de cedir. I plantejar diferents tipus de solucions. I sobretot consensuar-les”, remata Eraso.

Comentaris

    Català 28/04/2021 9:03 am
    Un cas semblant al de l'edifici de l'antic ajuntament de Castell-Platja d'Aro, situat al núcli de Castell d'aro. En estat ruinós, fins al punt que gairebé només s'aguanta el balcó, amb el pal de la bandera. Fa tenps que noi hi he estat, però no crec que la cosa hagi canvia; ho hagués dit la premsa.

Nou comentari