L’Arquebisbat de Barcelona estudia suprimir temples i especialitzar parròquies

Omella ha encarregat una reestructuració de la diòcesi davant la reducció de sacerdots i fidels

L’Arquebisbat de Barcelona treballa en una profunda reorganització de les 208 parròquies a la diòcesi, que agruparia parròquies per optimitzar recursos i fomentar l’especialització. I que podria comportar, a més, la supressió d’algunes esglésies. “No descarta que es puguin suprimir alguns centres de culte, xifra que no superaria els deu temples”, exposa en un comunicat.

La diòcesi ha sortit al pas d’informacions errònies publicades a mitjans aquest cap de setmana, amb una nota oficial en què exposa el seu full de ruta. L’arquebisbe Joan Josep Omella va encarregar a una comissió d’experts un document de treball per a una “reestructuració/remodelació parroquial diocesana” i un any i mig després n’ha rebut una proposta que serà estudiada per tots els estaments de la diòcesi, des dels bisbes fins als consells parroquials de base. 

Així, per a l’Arquebisbat, el document és un simple “esborrany” subjecte a matisos i canvis després de la ronda de consultes. L’última paraula la tindrà Omella i el seu consell, sense una data límit. 

“Comunitats parroquials”

Una de les principals novetats suggerides per la comissió d’experts és crear “comunitats pastorals” que agrupin entre 3 i 6 parròquies “al voltant d’una parròquia central d’un barri o comarca, amb l’objectiu de facilitar una millor coordinació i una adequada especialització (joves, acollida, formació, etc.)”. “Avui en dia es fa més difícil que totes les parròquies puguin oferir tots els serveis, amb perjudici de l’evangelització i les prestacions actuals”, assumeix l’Arquebisbat. De fet, actualment molts rectors ja atenen diverses esglésies.

“La reducció de rectors no significa la reducció de temples, el que es pretén és precisament reforçar la presència pastoral, adaptant-la a les necessitats actuals i futures, tal com s’ha fet en altres diòcesis com la de Milà, amb bons resultats”, defensa l’Església barcelonina. Argumenta que la progressiva reducció de fidels i sacerdots no és nova d’avui ni exclusiva de Barcelona: “L’anomenada secularització és un fenomen d’Europa Occidental i Canadà com a mínim des dels anys 50 o 60 del segle passat”.

Per afrontar el canvi en un moment a més de gran demanda assistencial per la crisi, la diòcesi de Barcelona compta amb més recursos que d’altres territoris. Tot i que la taxa de contribuents que marquen la X a la declaració de la renda és baixa a Catalunya, els ingressos de Barcelona –sobretot gràcies al turisme a la Sagrada Família i Montserrat– i els de Madrid són els més alts de l’Estat. “L’Arquebisbat de Barcelona manté des de fa molts anys un òptim balanç econòmic, tal com consta a les auditories anuals, als comptes diocesans i que ara està fent possible afrontar la crisi econòmica provocada per l’actual pandèmia.

Comentaris

    Català 18/05/2021 5:09 pm
    Deu!. Vejam si actualitzes el cerimonial/ perquè si no eet quedes sense personal (Quico Pi de la Serra)

Nou comentari