No és habitual que un organisme com l’Agència de Salut Pública de Barcelona o el Consorci Sanitari de Barcelona prengui partitn i es posicionin en matèria de drets d’habitatge dirigint-se directament al president del govern espanyol. Tanmateix, la urgència arran de la pandèmia els ha portat a redactar una carta dirigida al govern espanyol per reclamar que s’aturin tots els desnonaments a famílies vulnerables. En l’escrit que dirigeixen al president de l’executiu estatal, Pedro Sánchez, i al ministre competent, José Luis Ábalos, es mencionen els greus efectes d’un desallotjament judicial sobre la salut. “Diferents estudis mostren una relació clara entre els desnonaments i la pèrdua de salut psicològica, física i social”, apunta la carta. I encara és més clar amb l’epidèmia, insisteixen. Defensen que “disposar d’un habitatge digne no només és clau per a la seva importància en la salut i el benestar de les persones, sinó que també ho és pel seu rol adequat en el control de l’epidèmia”.
El nou toc d’atenció al govern espanyol assegura que la situació dels desnonaments “és especialment preocupant en plena pandèmia de la Covid-19” perquè, tot i que hi ha pocs estudis al respecte, “l’evidència disponible indica que les persones en risc de desnonament tenen una probabilitat més gran d’infectar-se”. El raonament que aporten els especialistes sanitaris barcelonins és que moltes de les persones que afronten un desnonament s’han de traslladar a casa d’amics o familiars i moure’s sense un espai fixe. Això provoca que s’augmentin les condicions d’amuntegament i, per tant, la transmissió del viurs. A més, també recorden que en els pitjors casos, alguns dels desnonats acaben vivint al carrer.
La carta redactada pel Grup d’Habitatge i Salut de l’Àgència Pública de Barcelona ja ha sumat l’adhesió d’una desena de col·legis professionals i plataformes del món de la sanitat catalana.
En el text s’aporten dades de l’Ajuntament de Barcelona per posar de manifest que dels 2.836 casos en què ha intervingut el consistori entre el gener i el setembre del 2020, en el el 60% hi havia un menor implicat en el nucli familiar.
