El gener del 2020, tot just dos mesos abans que esclatés la pandèmia, entrava en funcionament la restricció permanent de la circulació de vehicles sense distintiu ambiental, és a dir, els més contaminants del parc automobilístic, en una zona delimitada de baixes emissions (ZBE) que inclou Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i part d’Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. El projecte, que ja s’aplica en 250 ciutats del món, pretén vetllar per la qualitat de l’aire i la salut pública dels ciutadans. Amb l’objectiu de vetllar per la qualitat de l’aire i la salut pública, des de l’1 de gener del 2020, es restringeix permanentment la circulació dins la zona de baixes emissions (ZBE) de les motos, ciclomotors i turismes als quals no els correspon cap distintiu ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT). Les sancions dels vehicles infractors s’havien d’aplicar a partir de l’abril, però per la pandèmia de COVID-19 es van ajornar fins al 15 de setembre de 2020. Pel que fa a vehicles com ara camions, autocars petits i autocars de transport col·lectiu, s’ha aplicat una moratòria per a l’aplicació de les sancions.
Amb tot, ja hi ha els primers resultats sobre l’experiència. El Grup d’avaluació de l’impacte de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) Rondes Barcelona, coordinat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha presentat un informe preliminar sobre l’impacte de la ZBE. S’estima que la proporció de vehicles que circulaven sense distintiu ambiental i que podien ser sancionables a la ZBE s’ha reduït un 70% a la ciutat de Barcelona i un 60% a la resta de la ZBE. Això significa que la mesura ha aconseguit reduir fins a un 1% els vehicles més contaminants sancionables que circulen per la ciutat. I si hi sumem els vehicles més contaminants que tenen una moratòria, s’ha passat del 9-10% durant la primera meitat del 2020 al 5% el desembre de 2020, el que suposa una reducció al voltant del 50% a la ciutat de Barcelona i d’un 40% a la resta de la ZBE.
Aquests primers resultats ja donen pistes sobre l’efecte positiu que tindran les restriccions, però els experts assenyalen que l’impacte que ha tingut la Covid-19 retarda aquest efecte i fa necessari un cicle més llarg de dades per poder oferir una fotografia més nítida de l’impacte de la ZBE. “Encara hi ha moratòries per a alguns vehicles i les sancions es van haver de retardar per la pandèmia. A més, els canvis que ha donat la Covid-19 en la mobilitat dificulten poder veure aquest efecte en la qualitat de l’aire –arran de la reducció dràstica de la mobilitat- són molt més potents dels que podrem veure quan la ZBE estigui 100% operativa”, explica en conversa amb el TOT Barcelona la directora de Salut Ambiental de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Elisenda Realp. Constata que “hem pogut veure que el parc circulant ha canviat, i per tant, tenim una millora ambiental en aquest sentit, però amb les dades de què disposem, emmarscarades per la Covid-19 i molt influïdes per qüestions meteorològiques, encara no podem quantificar aquesta millora, és a dir, establir la diferència d’emissions de diòxid de nitrogen del parc automobilístic que circulava abans de la ZBE i l’actual i la corresponent millora de l’aire”. Però remarca el pas endavant que suposa que “els tipus de vehicles que circulen són més nets i per tant, de forma qualitativa podem dir que hem avançat”.
Elisenda Realp també anuncia que el Grup d’avaluació de l’impacte de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) Rondes Barcelona, coordinat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) elaborarà un informe sobre l’impacte de la ZBE amb un any complet de sancions i sense la distorsió de la mobilitat per la Covid-19, entre el setembre del 2020 i el setembre del 2021, que es farà públic a finals d’any i que, ara sí, permetrà quantificar la millora en la qualitat de l’aire que respirem i l’impacte en la salut pública dels ciutadans. I remarca que Barcelona ha estat pionera en la implantació de la ZBE Rondes BCN tenint en compte que la nova Llei espanyola del canvi climàtic i la transició energètica obliga totes les ciutats de més de 50.000 habitants a establir zones de baixes emissions urbanes, com a mesura essencial per millorar la qualitat de l’aire, abans del 2023.
Aquest primer informe també recull dades com que en comparació amb els anys anteriors (2015-2019), el 2020 ha tingut uns nivells d’NO2 més baixos que els habituals per les dràstiques reduccions de mobilitat per la pandèmia del COVID-19, tant a l’àrea de la ZBE com també a les ciutats catalanes més allunyades que s’han utilitzat com a zones de control.
A més, remarca que durant el confinament de la primavera, la reducció del NO2 respecte als anys anteriors va ser més forta a l’àrea de la ZBE que a les zones control (entre un 20 i un 32%). Aquest fet és consistent amb el descrit en altres estudis, on les ciutats més grans van patir un impacte més gran del confinament en la reducció de la mobilitat i la contaminació comparat amb les ciutats més petites.
38 
9 
