La Transició contra Terribas

La periodista discuteix durament amb Lluís Bassets i Antonio Franco en un acte concebut des del principi com una apologia del 'Règim del 78' i del periodisme del passat

El Palau Macaya de Barcelona s’ha convertit, aquest dilluns a la tarda, en una barreja de temple de culte a la Transició i reunió d’antics companys de ‘mili’ on grans noms del periodisme de les darreres dècades compartien anècdotes d’una joventut idealitzada. Davant d’un públic molt nombrós i d’una mitjana d’edat semblant a la dels ponents, el periodista Pedro Vega ha moderat un acte amb els periodistes Mònica Terribas, Lluís Bassets i Antonio Franco. De tots ells, l’única que ha fet autocrítica ha estat Terribas que, en comptes de criticar el periodisme “contemporani” i encimbellar el de temps pretèrits, ha criticat la situació d’esclavitud “al mercat” de les empreses periodístiques, els responsables de les quals haurien d’haver estat asseguts a la sala en comptes d’ells. Això ha estat l’inici d’un debat amb retrets força durs i que ha acabat en l’inevitable debat entre espanyolisme i sobiranisme.

D'esquerra a dreta, Lluís Bassets, Mònica Terribas, Antonio Franco i Pedro Vega | JORDI BORRÀS

D’esquerra a dreta, Lluís Bassets, Mònica Terribas, Antonio Franco i Pedro Vega | JORDI BORRÀS

La conferència “Periodisme i qualitat democràtica”, dins el cicle “Democràcia, diversitat i cohesió social”, ha reunit un públic molt nombrós, tant que s’han habilitat espais perquè tothom pogués seguir la xerrada a través d’uns televisors. A la sala, en seients reservats, grans noms de l’economia, la política i el periodisme, de líders de partits a directors de bancs i de diaris. L’acte, clarament en clau espanyola i totalment en castellà fora dels “bona tarda” i “moltes gràcies” de costum, hauria pres la forma d’un panegíric de la Transició i d’una reivindicació de la feina excel·lent dels periodistes veterans -és a dir, els participants al debat- si no hagués estat per Mònica Terribas que, després de sentir Franco i Bassets, ha pres la paraula amb una crítica duríssima a les seves opinions. Per començar, ha dit la directora d'”El Matí de Catalunya Ràdio”, qui hauria d’haver participat a la taula rodona haurien d’haver estat els responsables d’Atresmedia, Mediaset, el grup Godó, RTVE i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Són ells, ha afirmat, els qui controlen “un oligopoli”dels mitjans que han oblidat els processos de control de qualitat periodística.

Fernando Jáuregui | JORDI BORRÀS

Fernando Jáuregui | JORDI BORRÀS

Terribas ha estat la darrera a intervenir a la taula rodona. El primer a fer-ho ha estat Jaume Lanaspa, patró de la Fundació Bancària “la Caixa”, que ha marcat el to del debat lamentant com el periodisme ha passat de ser un “pilar de la democràcia” al “desprestigi” actual, que ha atribuït a les “fake news” i a unes xarxes socials “falsament veraces” a què es dóna la mateixa credibilitat que a la premsa tradicional. Després ha parlat el veterà periodista Fernando Jáuregui, el responsable de la trobada d’aquest vespre en coordinar el llibre ‘Los periodistas estábamos allí para contarlo’ (José Luis Teófilo Comunicación, 2018). Jáuregui ha encetat l’apologia del passat afirmant que el llibre “connecta amb els valors de la Transició”, fent una passa més per treballar per una democràcia “cada vegada més perfecta” i per la llibertat d’expressió, un dels pilars fonamentals d’un sistema polític modèlic.

El periodista ha recordat alguns moments de glòria de la seva generació de periodistes, com els pactes de la Moncloa, que van posar un forrellat impenetrable al sistema sorgit de la mort de Franco, o el Mundial de futbol que es va celebrar a l’Estat el 1982. “Cal mirar al passat per no repetir els errors”, ha dit Jáuregui, reclamant uns “ponts” que els periodistes no poden construir però poden reclamar pel bé de la “convivència” i del futur de l’estat espanyol. “Els nostres germans, els nostres amics catalans”, ha reblat, s’han d’apropar “com sigui”.

Antonio Franco | JORDI BORRÀS

Antonio Franco | JORDI BORRÀS

Després d’una breu intervenció de Pedro Vera, que ha reivindicat una altra vegada “els periodistes que van fer la Transició”, Antonio Franco ha posat la directa recordant quan era el “pont” entre el Grup Democràtic de Periodistes a Barcelona i a Madrid i les maniobres que feien els mitjans d’aleshores per esquivar tant la censura oficial com la repressió per altres vies. Franco, en el seu homenatge, fins i tot ha llegit una llista llarguíssima de noms de l’època que, considera, van ser importants per a l’arribada de la democràcia a l’Estat. Els periodistes han fet “coses que estan bé i coses que estan malament”, ha afirmat, però ha reivindicat que en aquell moment, hi havia “molt bones intencions” i “molt poc partidisme”, elements que es van anar perdent amb la “guerra comercial” i l’adopció de postures ideològiques. “No ser independents”, ha dit, “va ser una traïció a la gent del carrer”, un fet que creu que també passa actualment perquè la professió s’ha omplert de “gent que comunica però que no és periodista”.

El primer a reconèixer clarament el component “nostàlgic” de l’acte ha estat Lluís Bassets tot i que, acte seguit, ha afirmat que el periodisme va arribar a un “cim” on “no tornarà a arribar” a principis dels anys setanta i que els joves periodistes d’aleshores, entre els quals ell, van ser influenciats pel gran moment de la professió. Tornant al moment actual, Bassets ha afirmat rotundament que “els relats són tots mentida” però “condueixen la vida política” i que, al cap i a la fi, “el que està desprestigiat és la realitat”. Després d’una tirallonga de cites emprades com a argument d’autoritat, Bassets ha reivindicat que els periodistes no són ni Community Managers ni gestors web ni, tampoc, una arma política emprada per “crear conflicte”. En aquest punt, a més, ha volgut cridar al “desarmament”.

L'exlíder dels comuns, Josep Lluís Rabell | JORDI BORRÀS

L’exlíder dels comuns, Josep Lluís Rabell | JORDI BORRÀS

La intervenció de Mònica Terribas, després de tots els seus companys de professió, ha encès la discussió. La primera canonada ha estat directa: “no crec que el periodisme tingui més desprestigi sinó que els problemes del negoci són molt més transparents”. Després de reclamar la presència dels qui controlen realment els mitjans públics i privats, la periodista ha afirmat que, si cal analitzar “estrictament” l’estat de la professió, cal parlar “del mercat”, del “funcionament de les empreses”. Rebatent frontalment Bassets, a més, Terribas li ha recordat que el concepte fa dècades que  existeix als Estats Units i que s’exportat a Europa, donant molta importància a les històries personals. Això, ha reblat, ha creat “personatges” que sovint desfocalitzen la profunditat dels temes. En un exercici d’autocrítica per a tota la professió, a més, ha rematat la seva intervenció dient que “això ha donat audiències, ha donat clics, ha donat publicitat i ha originat un periodisme d’espectacle”.

El debat entre Franco, Bassets i Terribas, aquests dos darrers molt més apassionats, ha escalat ràpidament, amb moments on s’han tret draps bruts dels mitjans respectius -el servei dels mitjans públics, els escàndols al voltant del director d”El Periódico’, Enric Hernández-… i amb referències al conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol que no podien faltar però que han seguit fins que, entrant pràcticament en bucle, han aconseguit amainar la discussió, probablement, per avorriment. Aquest moment ha esta aprofitat, precisament, per fer pujar al faristol Miquel Roca, exsecretari general de Convergència Democràtica de Catalunya i un dels anomenats “Pares de la Constitució” espanyola, ha estat l’encarregat de clausurar la conferència. Roca s’ha desfet en elogis amb la premsa de la Transició i ha alabat el llibre de Jáuregui, que ha motivat el debat. L’exlíder del Partido Reformista Democrático ha reconegut el moment “molt difícil” de la professió per “aquestes coses terribles” que han “aparegut”: les xarxes socials. En aquest sentit Roca, un altre dels grans noms del Règim del 78, ha tancat l’acte reafirmant els arguments dels homes de la sala.

Més informació

Nou comentari