La revolució de les carmanyoles a l’Ateneu Barcelonès

“L’apartheid de la carmanyola”. “La revolució del tàper”. “El règim policial de l’Ateneu Barcelonès”. Tot aquest compendi de conceptes ha arrelat a la històrica institució barcelonina i ha esdevingut una disputa tan extravagant com quotidiana: “Volem portar el menjar de casa i no sentir-nos discriminats”, clama la Clàudia Bosch, sòcia i artífex de les declaracions amb les quals s’ha iniciat aquest article. Segons la seva versió, i la de 106 persones més que van donar-li suport en una recollida de signatures, una part de l’administració de l’Ateneu estaria liderant un boicot als àpats casolans ficats en carmanyoles. Concretament, amb el fet de cruspir-se’ls al jardí, d’ús exclusiu per a socis, entre les 13h i les 16h. 

El conflicte es va iniciar el dia de l’avís que s’acabava la llibertat per menjar amb carmanyola on cadascú volgués de la zona enjardinada: tindreu preferència en unes poques taules del que anomenarem zona pícnic, quedareu apartats de la zona propera al bar –la de sota de les balconades– i amb l’espai d’entremig, feu-vos-ho com vulgueu, venia a dir la nova ordre. En aquell moment, la tardor de l’any passat, van viure’s les situacions més surrealistes per a la Clàudia Bosch. “Mentre dinàvem amb altres amics que sí que havien comprat el menú del bar-cafeteria, se’ns va arribar a cridar l’atenció i demanar el carnet d’identificació pel simple fet de portar un tàper. Ens volien separar dels nostres grups”, recorda. 

Vet aquí que, amb un pacte de per mig inclòs, els mesos han passat i la convicció de la protesta s’ha intensificat. “La setmana passada vam fer un acte de desobediència”, relata Bosch, en referir-se a un dinar d’una trentena de persones, tots amb carmanyola, a “la zona prohibida”. Era la resposta al que asseguren que ha estat una etapa en què s’han viscut “contínuament actituds intimidatòries” per part d’una secció dels treballadors de l’Ateneu Barcelonès. El jovent –majoritàriament els consumidors del dinar portat de casa– han seguit endrapant en espais dels quals estaven teòricament privats i això ha arribat a suposar que la institució enviés cartes d’amonestació. “Si es repeteix ens veurem obligats a notificar-ho a la Junta Directiva perquè ho consideri i valori si cal iniciar procediment disciplinari”, diu el text enviat a un dels joves.

La gerent de l’Ateneu, Eulàlia Espinàs, assegura que aquests casos s’han donat només quan hi ha hagut “greus faltes de respecte per part d’aquells a qui s’ha demanat el carnet” i, com a exemple recent, esmenta la protesta de la setmana passada. A més, apunta que l’entitat va trobar-se amb la necessitat d’imposar unes condicions pel creixement dels últims temps dels socis que dinaven amb carmanyola. “En aquesta casa nostra som 4.200 socis, i com en totes les cases, cal ordenar l’espai perquè les convivències no siguin conflictives”, diu, just abans d’afegir: “Es fa exactament igual a les universitats, on hi ha un espai per als que mengen amb menú i un altre per als que porten carmanyola”. Una justificació amb relliscada inclosa, ja que almenys a la UAB i la UB hi ha menjadors totalment mixtes i no es fa cap distinció per raó del recipient amb el qual mengis. 

Així, mentre la Clàudia Bosch parla d’un “regne de taifes” i se sent menyspreada per una part de la institució amb reminiscències elitistes, l’Eulàlia Espinàs es pregunta si hi ha algun descontentament amagat al darrere d’una protesta massa trivial per prendre-se-la tan a la valenta. A més, summer is coming, i això suposa que els períodes amb el jardí més ple –ergo més tensions– són a tocar. Sort que, per acabar d’acotar les regles i fer un balanç d’allò que ha passat al voltant del Tuppergate, pròximament tenen prevista una nova reunió entre les dues parts del conflicte.