El sumari del cas dels atemptats del 17 d’agost de 2017 no deixa dubtes als investigadors. L’atropellament a la Rambla no era un objectiu preparat ni investigat per la presumpta cèl·lula gihadista. Així ho certifiquen els investigadors principals del cas, que en les sis primeres jornades del judici a l’Audiència Nacional han explicat els atestats i les seves perquisicions. Una interpretació policial que encara subratlla més les imatges inèdites pel gran públic de l’atropellament a la Rambla captades per les càmeres de la Guàrdia Urbana de Barcelona que aquest migdia s’han visionat a la sala per ordre del president del Tribunal, Félix Alfonso Guevara.
De fet, el sostinspector 8261, secretari de l’atestat principal, encarregat de la investigació després del primer any, i adscrit Comissaria General d’Informació, ja ha assenyalat a les parts les recerques que van fer els membres de la cèl·lula de manera detallada. Per exemple, van buscar més de 219 vegades l’Audiència Nacional o bases de l’OTAN, o la festa de la Tomatina del municipi valencià de Bunyol. Però en cap cas van buscar informació a Internet sobre la Rambla.
Ara bé, de la ciutat sí que en van fer una investigació profunda, segons consta en els diferents informes “d’anàlisi tecnològics de l’Àrea Central d’Informació Exterior número tres dels Mossos” lliurats a l’Audiència Nacional el 13 d’octubre de 2017. Una investigació que analitza telèfon per telèfon i als tablet i ordinadors les recerques d’internet que van fer els terroristes. Un concretíssim estudi realitzat per l’agent d’informació Astor 227 i al qual ha tingut accés aquest diari.
Preferien el metro de Sagrada Família
Qui s’emporta la palma en aquest rànquing macabre és la Sagrada Família. No només el temple, sinó que els investigadors fan un apart sobre l’estació de Metro de la L5 i L2. La tesi dels policies és que volien atemptar a l’estació per causar un “gran nombre de víctimes” i, de retruc, “poder fer trontollar la cimentació del temple”. Només des d’un terminal es va realitzar 38 vegades la recerca de l’estació de metro. També hi ha un gran nombre de recerques de “mesquites xiïtes a Barcelona”, un “objectiu plausible” perquè sovint l’assenyala la propaganda de l’Estat Islàmic. Al llistat de les recerques també s’hi troben sales de festa com Razzmatazz, la Sala Bagdad, la discoteca Pachá o les “discoteques més grans de Barcelona”.
En aquest llistat també s’hi troben el Camp Nou –per exemple el partit contra el Betis, així com la ruta del seu museu– i l’estadi de l’Espanyol. De fet, els investigadors consideren que l’objectiu més probable era l’estadi del Futbol Club Barcelona, el 20 d’agost que jugava contra l’equip sevillà. D’altres indagacions, a través dels terminals, s’hi troben objectius com la Torre Eiffel de Paris –amb un reportatge fotogràfic inclòs–, la base de l’OTAN a Saragossa, el pantà de Riudecanyes o fins i tot la festa de la Tomatina. A Catalunya, els objectius buscats també eren la discoteca Colossus de Lloret de Mar i “discoteques gais de Sitges”.
Un pla B imitant Niça
Finalment, l’esclat de la casa d’Alcanar va obligar a “improvisar” un lloc on genèricament els terroristes entenien com “dels més famosos de Barcelona” i amb un accés fàcil. Un pla B a imitació dels atemptats amb atropellament que s’havien dut a terme per Europa, com a Niça, amb un camió.
De fet, els analistes consideren que l’atemptat a la Rambla que avui s’ha visionat a la sala va ser a iniciativa de Younnes Abouyaaqoub, que va decidir al marge dels altres integrants tirar pel dret i atacar un objectiu relativament assequible. De fet, els investigadors no han pogut ni confirmar al Tribunal una mínima investigació de la Rambla abans de l’atemptat. És a dir, si Younnes va fer alguna volta de reconeixement abans de l’atac o va ser una envestida a la primera. Tot i la improvisació, les imatges de l’atropellament i de la posterior fugida del terrorista han colpit una sala on s’ha fet un silenci sepulcral.
