La pandèmia va rebentar la quotidianitat barcelonina. Li va traure, de cop, gairebé tots els pedaços que formaven el que es considerava la normalitat de la ciutat. La gran majoria de la ciutadania ho va acceptar, sempre amb el benentès que es tractava d’un préstec. Que quan tot s’anés aclarint, anirien recuperant aquelles certeses acumulades amb els anys. I així ha estat. Amb el pas dels mesos, s’ha restablert gran part del funcionament de la ciutat i ara per ara el dia d’un barceloní pot no diferenciar-se gaire del que feia l’estiu de fa dos o tres anys. Tanmateix, hi ha un espai horari que, entre tocs de queda i restriccions polítiques, encara no ha recuperat la seva naturalesa prèvia a la pandèmia: la matinada.
Els canvis viscuts durant la matinada, mediàticament, s’han vinculat a l’oci nocturn gairebé de manera exclusiva. La realitat, però, és que hi havia molts altres locals que ens havien acostumat a veure’ls amb els llums encesos i la porta oberta mentre la ciutat dormia. El TOT Barcelona ha parlat amb alguns d’aquests espais. Negocis com Flors Navarro, el Workcenter de Diagonal, les botigues de conveniència o alguns gimnasos amb horari nocturn. Tots ells s’han hagut d’adaptar a la situació, i alguns d’ells han acabat prenent decisions contundents.
Canvis permanents a Flors Navarro
D’una banda, s’ha de tenir en compte la influència determinant del toc de queda. El que els ha fet ballar durant mesos. Aquesta mesura que restringeix la mobilitat ha suposat també, a la pràctica, l’obligatorietat del tancament d’uns negocis no essencials. Amb el pas del temps i amb la relaxació d’algunes mesures durant diferents episodis de la pandèmia, però, almenys un d’aquests espais va trobar un respir: Flors Navarro. La mítica parada de l’Eixample on podies desembarcar, de matinada, per comprar flors en mig d’un silenci sepulcral va poder tornar a l’activitat.
Si no hi havia toc de queda, automàticament aquell racó passava a mantenir-se amb vida fins que sortís el sol. Ara bé, només s’habilitava la parada del Mercat de la Concepció. La botiga de 800 metres quadrats estrenada al novembre, no. “No hi ha una afluència de públic bàrbara que requereixi l’obertura de tot l’espai. A més, la gent no està passant un bon moment econòmic i es deixen de comprar flors i plantes“, valora Sylvia Navarro com a màxima responsable del local i la representant de la tercera generació d’aquest negoci. La que sempre tenen intenció de mantenir oberta 24 hores és l’atenció a la parada del mercat, l’espai original i l’indret amb més pes icònic per al negoci familiar. Per contra, Navarro anuncia que ja no té previst recuperar l’horari de matinada a la botiga gran. “La despesa de mantenir-ho actiu tota la nit ja no creiem que valgui la pena”, remata la propietària, que deixa la porta oberta a fer una excepció per a dies importants.
El perfil dels clients intempestius
Sylvia Navarro retrata el perfil dels clients de la matinada com una barreja que històricament s’ha caracteritzat per incloure des de treballadors que surten del seu torn i passen quan poden a comprar fins a gent que venia animada de festa i que tenien un rampell simpàtic per aconseguir una flor i regalar-la.
La resta de negocis que vivien de matinada també recorden els seus clients intempestius. “Sobretot eren treballadors que no tenien compromisos laborals que els impedien venir a una altra hora, com taxistes o personal d’urgències“, menciona una treballadora de Snap Fitness Aragó, un dels gimnasos nascuts amb servei vint-i-quatre hores. “En el nostre cas eren molts turistes a l’estiu i molta gent jove i treballadors, la resta de l’any”, destaca el Noordin, gerent del Supermercat 24h del carrer Balmes. Des del servei d’impremta i copisteria de Workcenter, en canvi, recorden que el més habitual era trobar-se “o bé gent vinculada a grans esdeveniments que ens feien encàrrecs d’última hora de manera recurrent o bé estudiants que venien a correcuita a imprimir i enquadernar treballs acadèmics abans d’anar a classe”.
De fet, coneixent el seu mercat, a Workcenter de Diagonal —la botiga de tota la cadena amb els horaris més generosos— no tenen cap pressa per recuperar el servei ininterromput. La manca de grans esdeveniments de manera habitual i l’augment de l’estudi telemàtic han reduït la demanda que tindrien de matinada. Tant és així que la responsable comercial de la botiga no té del tot clar si a hores d’ara les restriccions del Govern els permetrien obrir el negoci si no hi hagués toc de queda. “L’horari diürn ens encaixa quasi de ple amb la realitat pandèmia. Ara bé, quan es recuperi l’activitat, la idea és també recuperar el servei de matinada”, explica aquesta mateixa veu.
Gimnasos i botigues de conveniència, els més afectats
Els que saben segur que no poden obrir com ho feien abans són els treballadors de dos negocis que, precisament, havien proliferat a Barcelona els últims anys: les botigues de conveniència i els gimnasos oberts tothora. “La nostra clientela ho tenia com un element clau, el factor horari. Al voltant d’un 30% dels usuaris feien ús nocturn“, expliquen des de Snap Fitness Aragó. El cop per ells ha estat especialment dur, amb una crisi que els ha colpejat per partida doble. Amb percentatges diferents, també assenyalen la impotència de no poder obrir a altres centres com l’Anytime Fitness de Ciutadella o el BCN Fitness. Tots ells asseguren que han perdut els abonats que estaven apuntats per fer horari de matinada.
“El Govern fa com si no conegués aquest sector de l’activitat esportiva encara, o com si no tingués en compte els usuaris que en fan ús, que són gent treballadora. Ho hem demanat moltes vegades, quan no hi havia toc de queda, que poguessin obrir. I no hi ha manera. Ens transmeten que en cap cas és una prioritat”, sentencia la gerent de l’Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness, Iolanda Latorre. En el mateix sentit, assegura que no se’ls han facilitat més ajudes públiques per compensar la falta d’activitat de matinada. En total, doncs, aquests espais esportius no han pogut recuperar el funcionament a ple rendiment des del març del 2020 sinó que s’han anat adaptant a les concessions horàries que els anàvem permetent segons la situació sanitària.
També els treballadors dels colmados vint-i-quatre hores acumulen frustració per l’escenari que ha quedat. “Fa tres anys que soc aquí, i tot funcionava bé. Però ara només em deixen obrir quan tinc molt pocs clients, així que aixeco la persiana quan vull, sense expectatives. Per fer alguna cosa. Mira al teu voltant, no hi ha ningú”, diu el Noordin, que havia enfocat el seu negoci a la vida nocturna del centre barceloní. “Tant de bo ens deixin obrir de nou aviat, però sense turistes, no sé jo”, clou l’home.
