La meitat dels migrants de fora de la UE viuen en risc d’exclusió social, alerta Càritas de Barcelona

L'entitat alerta que la covid-19 "agreuja la desprotecció" de les persones de nacionalitats extracomunitàries

Les persones de nacionalitats de fora de la Unió Europea tenen tres vegades més risc de patir exclusió social a Espanya que les persones espanyoles. Així ho subratlla un informe de Càritas de Barcelona, que apunta que mentre que el 18% d’espanyols es troben en situació d’exclusió, en el cas de persones extracomunitàries representen el 51%. L’estudi assenyala que a Catalunya la taxa de risc de pobresa es multiplica per quatre el 2019 (del 13% en espanyols al 50,1% en extracomunitaris), mentre que la taxa d’atur es duplica en aquest col·lectiu a Espanya (del 4% al 8,5%). A més, l’informe alerta que aquesta situació “s’agreujarà” a causa de la crisi provocada de la covid-19 i “augmentarà la desprotecció” de les persones migrades.

Segons l’informe, a Espanya les persones tenen tres vegades més risc de patir exclusió social pel fet de ser de fora de la UE. De fet, les persones extracomunitàries tenen més risc d’exclusió en pràcticament totes les esferes. La diferència més accentuada és en el cas de l’habitatge, on el 29% de les persones que la pateixen són espanyoles i el 69% –uns 40 punts percentuals més– són extracomunitàries; i en el cas de la integració política, amb un 9% dels exclosos d’origen espanyol i un 66% d’origen extracomunitari. Aquesta exclusió es deu, sobretot, al dret a vot, que moltes persones migrants no tenen reconegut.

El treball apunta que la taxa d’exclusió social severa és del 6,5% en espanyols i del 23,1% en persones extracomunitàries mentre que, a l’altra cara de la moneda, la taxa d’integració plena és del 46,3% en espanyols i del 12,3% en extracomunitaris, segons dades de la Fundació FOESSA d’acord amb els nivells d’integració social a les llars de la Diòcesi de Barcelona.

Traves per aconseguir la regularització

En la presentació de l’informe, la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas de Barcelona, Míriam Feu, ha detallat la “cursa d’obstacles” que han de viure les persones de nacionalitats extracomunitàries per poder regularitzar la seva situació. Per poder demanar l’autorització de residència i feina temporal primer cal demostrar que fa tres anys que es viu al país, de manera que les persones en qüestió han de viure “invisibilitzades” durant quest període, segons denuncia Feu. A més, cal tenir un contracte d’un any.

Un any després s’ha de renovar, però si no s’ha cotitzat suficient s’ha de tornar a iniciar el procés. Si es compleixen els requisits, es renova per dos anys més, i al cap de dos anys es pot tornar a renovar per cinc anys més, amb el risc que si es perd la feina i no es cotitza suficient durant el procés es torna en la situació d’irregularitat inicial. “La llei d’Estrangeria encorseta i obliga les persones migrades a viure en la precarietat”, conclou.

Segons Càritas, s’estima que unes 100.000 persones a Catalunya es troben en aquesta situació, encara que no hi ha dades detallades perquè, com asseguren, aquestes persones estan “molt invisibilitzades”.

En aquest sentit, Càritas assenyala que per al 73% de les persones estrangeres a Espanya no és possible aconseguir l’estatus ocupacional estable i suficient. Seria un contracte indefinit a jornada completa. En canvi, viuen en gran mesura en situació d’informalitat laboral –sense contracte– (11%), molta desocupació (només un 60% estan ocupats durant tot l’any), alta temporalitat (al voltant del 40% tenen salaris baixos, uns 926 € de mitjana, un 38% menys que els treballadors espanyols) i irregularitat.

Situació agreujada per la Covid-19

Aquesta situació s’agreujarà arran de la pandèmia, segons Càritas. D’acord amb una enquesta de FOESSA feta a 450 persones ateses per l’entitat, durant l’estat d’alarma el 32,1% de les llars ateses que es van quedar sense ingressos era de persones extracomunitàries, una xifra molt superior que les llars de nacionalitat espanyola, que van representar un 6,2%. A més, Càritas assenyala que la majoria de les llars amb totes les persones en situació d’irregularitat administrativa no tenen cap ingrés (un 53,3%), i el 88,5% d’aquestes llars viuen en condicions de pobresa extrema.

Amb tot, l’entitat critica que durant l’estat d’alarma, quan es van accentuar les desigualtats, les persones extracomunitàries no van poder gaudir ni de la Renda Garantida de Ciutadania ni de l’Ingrés Mínim Vital perquè no se’ls va reconèixer el dret a fer-ho.

Dret d’asil

D’altra banda, a l’informe també s’hi recull que a Catalunya el 2019 es van registrar 13.270 sol·licituds, xifra que representa un 65% més que el 2018. El 2019 es van resoldre 60.198 casos, dels quals un 5% van ser favorables –amb 1.653 persones amb l’estatus de refugiades i 1.503 que van rebre protecció subsidiària-, un 29% van ser desfavorables i un 66% van ser concessions de protecció per raons humanitàries. En aquest darrer cas es van incloure, sobretot les de persones provinents de Veneçuela.

A nivell estatal, en el primer semestre del 2020 es va reconèixer l’estatus de refugiat i protecció subsidiària al 4,57% de les sol·licituds. El 43,74% se’ls va fer concessions per raons humanitàries d’estrangeria –la major part d’origen veneçolà- i el 51,69% es van denegar –la majoria d’origen colombià-.

Garantir l’empadronament

Per poder revertir aquesta situació, Càritas fa una bateria de demandes a les diverses administracions. Així, el director de l’organització a Barcelona, Salvador Busquets, ha exigit als ajuntaments que garanteixin l’empadronament de totes les persones que viuen al municipi independentment que puguin acreditar títol de propietat o contracte de lloguer.

En clau catalana, l’entitat reclama que es garanteixi l’atenció als serveis socials de les persones migrades i el seu accés a prestacions socials bàsiques, així com garantir una “millor” protecció dels menors estrangers sense referents a Catalunya. A més, reclamen que la prestació d’extutelat acabi als 23 anys en lloc dels 23, i que se’ls atorgui directament el dret a la Renda Garantida de Ciutadania si compleixen les condicions.

D’altra banda, Càritas reclama al govern espanyol que garanteixi vies segures per a la migració, faciliti l’accés al mercat laboral a persones migrades “amb plenes garanties” i que es concedeixi autorització de treball als joves migrats sense referents a partir dels 16 anys.

Nou comentari