La meitat del paviment per a cecs previst a Barcelona, sense instal·lar

Barcelona és una ciutat accessible en línies generals, però encara té elements i projectes que se li resisteixen enormement. Dos dels punts negres actuals són el paviment tàctil per a cecs, que està a mig instal·lar, i els carrers costeruts on perviuen escales i graons. Així ho indica el Diagnòstic. Pla d’accessibilitat universal de Barcelona, elaborat per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i presentat aquest dimecres per l’Ajuntament de Barcelona.

Em aquest informe, el consistori reconeix que el 54% del paviment tàctil previst a arreu de la ciutat està pendent d’instal·lar. I no només això, cal sumar-hi un 10% que sí que es va col·locar però el resultat ha estat incorrecte i possiblement s’haurà de refer. Així, només un 36% del paviment per a persones amb discapacitat visual és realment correcte i funciona.

La topografia de la ciutat, en especial als barris de muntanya i als turons, no facilita la mobilitat a peu perquè alguns carrers tenen un pendent amb un desnivell superior al 6%, que és el límit del que es considera accessible. El diagnòstic detecta fins a un 27% de vials massa costeruts, on tradicionalment s’havien instal·lat solucions arquitectòniques no inclusives, com unes escales o algun tipus de graó. Concretament comptabilitza 1.790 trams d’escales, 612 punts amb ressalts o graons excessius i 715 rampes. Per altra banda, hi ha 61 ascensors i 57 escales mecàniques. “Per millorar l’accessibilitat d’aquests barris, cal seguir amb la col·locació d’elements de suport com baranes, passamans, paviments amb més adherència, ascensors, així com escales mecàniques, etcètera”, reconeix el municipi en un comunicat.

El paviment, en bon estat

L’altra cara de la moneda, segons les mateixes dades, són les rajoles i els transports. El 94% del paviment de Barcelona seria avui accessible, mentre que el 91% de la xarxa ferroviària disposaria d’itineraris accessibles. L’informe ha analitzat més de 1.100 km de carrer a 69 barris, amb 10 paràmetres i un total de 170.000 indicadors d’accessibilitat. L’Ajuntament també treu pit del premi rebut, juntament amb Luxemburg i Helsinki: la Comissió Europea ha atorgat a la capital catalana l’Access City Award a les ciutats més compromeses amb l’accessibilitat.

El següent pas, després del diagnòstic, és l’elaboració d’una nova estratègia per resoldre els dèficits d’accessibilitats detectats. L’accessibilitat és en benefici de totes i tots, no només de les persones amb discapacitat. És un element estratègic per aconseguir una ciutat més amigable, per les persones amb discapacitat física, sensorial i comunicativa, però també per a les persones grans, els infants, els nadons, i els pares i mares”, ha remarcat el regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat i president de l’IMPD, Joan Ramon Riera. Barcelona va impulsar el seu primer pla d’accessibilitat el 1997, ara fa ja un quart de segle.

Nou comentari